---
Marcelino
Esteban Valero (1903-1974)
El 7 d'octubre de
1903 neix a Godos (Torrecilla del Rebollar, Terol, Aragó, Espanya)
l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Marcelino Esteban Valero –a vegades
el segon llinatge citat erròniament com Valera.
Sos pares es deien Pedro Esteban i Dolores Valero. Fuster i ebenista, s'afilià
a la Confederació Nacional del Treball (CNT) quan era aprenent del seu ofici. A
començament dels anys vint era secretari del Sindicat de la Fusta de Saragossa
(Aragó, Espanya) de la CNT. En 1924, quan les autoritats clausuraren els locals
confederals i detingueren els secretaris dels sindicats de la CNT, aconseguí
escapar de l'arrest. En 1931 fou un dels animadors, amb Domingo Pascual, de les
lluites sindicals portades a terme pel Sindicat de la Fusta confederal. El maig
de 1931, quan les Joventuts Republicanes Aragoneses (JRA) prengueren el nom de
Joventuts Revolucionàries Aragoneses (JRA) i s'integraren més tard en la
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), en va se nomenat president.
El juliol de 1931 participa activament en la vaga de la Telefònica. L'1 de
setembre de 1931, arran d'una acció contra els esquirols, va ser detingut
després d'haver estat sorprès al Paseo de la Independencia de Saragossa tallant
els fils telefònics que s'acabaven de reparar. La mort d'un vaguista assassinat
per la Guàrdia Civil que protegia els esquirols, va provocar una crida a la
vaga general a Saragossa convocada per la CNT amb el suport del sindicat
socialista Unió General de Treballadors (UGT). Un cop lliure, tornà a la feina als
tallers Avenia. En aquests anys fou assidu de la penya «Salduba». El setembre
de 1932 presidí l'assemblea plenària del Sindicat de la Fusta on es van debatre
els acords presos pel Ple de Sindicats de la Regional d'Aragó, Rioja i Navarra.
Entre octubre i desembre de 1933 fou tresorer del Comitè Nacional de la CNT,
aleshores amb la seu a Saragossa. Quan la insurrecció anarquista de desembre de
1933 va ser detingut a Saragossa i traslladat a la presó de Pamplona (Navarra).
El juny de 1934 va ser arrestat a Saragossa en una agafada policíaca que va
detenir més de cinquanta companys. A començament de 1936, quan la vaga de 36
dies del sector de la fusta, organitzà l'enviament d'infants de vaguistes a
diverses poblacions. Cap al final d'aquesta vaga, va ser detingut en una reunió
celebrada en un bosc a la riba de l'Ebre i va ser empresonat. Quan el cop
militar feixista de juliol de 1936 i la caiguda de Saragossa a mans rebels,
aconseguí fugir de la ciutat el gener de 1937, juntament amb Miguel Abós Serena
i José Hipólito Melero Sanjuán. Tots tres van ser considerats pels companys
confederals com els principals responsables de la caiguda de la capital
aragonesa a mans franquistes i portats pel Consell d'Aragó davant un Tribunal
Popular reunit el 31 de gener de 1937 a Alcanyís (Terol, Aragó, Espanya). Acusats
sobretot per Miguel Chueca Cuartero de connivència amb l'enemic, aconseguiren per
només un vot salvar-se de la pena de mort i van ser condemnats per «traïció» a
treballs forçats al camp de Valmuel a Alcanyís. El juliol de 1937 van ser
alliberats pel Consell d'Aragó i amb José Hipólito Melero Sanjuán s'integrà en
la col·lectivitat de Mas de las Matas (Terol, Aragó, Espanya), la qual
posteriorment presidí. En 1938 fou membre del «Batalló de Metralladores C»,
unitat formada per Agustín Remiro Manero encarregada de missions
d'intel·ligència i de sabotatges a zona franquista. En 1939, amb el triomf franquista,
passà amb el grup d'Agustín Remiro Manero a França i va ser internat, primer,
al camp de concentració de Maseras i, després, al de Vernet, on treballà
especialment en l'habilitació dels barracons. Traslladat a Fenollet, més tard
va ser enviat al camp de concentració de Récébédou, creat el febrer de 1941 al
sud de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) per a l'internament de jueus i d'espanyols,
on treballà també en el condicionament dels barracons. Posteriorment va ser
enviat pels alemanys a fer feina a les fortificacions de la costa atlàntica. El
maig de 1943 aconseguí evadir-se i pogué arribar a Tolosa, on s'integrà en la
Resistència i esdevingué agent d'enllaç del grup espanyol de l'anomenat
«Batalló Roche». En 1945, patint seriosos problemes d'asma, va ser ingressat a
l'Hospital Varsovie de Tolosa i patí una operació d'estomac. Pels problemes de
salut no va poder seguint exercint la seva professió d'ebenista a Tolosa i
s'instal·là a Saverdun (Llenguadoc, Occitània), on continuà militant en la CNT
de l'exili. Marcelino Esteban Valero va morir el 14 de gener de 1974 a l'Hôtel
Dieu de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) i fou enterrat el 2 de febrer al
cementiri de Terre-Cabade d'aquesta ciutat.
---
Marcelino
Esteban Valero
---
Cartilla
militar de Marcelino Esteban Valero
---
Necrològica
de Marcelino Esteban Valero apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 9 de juny de 1974
---
---