---
Berthe
Fabert (1895-1983)
El 29 de setembre de 1895 neix a Meaux (Illa de França, França) la militant anarquista i anarcosindicalista Berthe Suzanne Fabert, també coneguda com Berthe Fabert-Guillot. Sos pares es deien Georges Fabert, pintor de cotxes, i Alexandrine Alexandre. Durant els anys vint va ser la companya del destacat anarquista Severin Férandel amb qui porta, fins el 1928 quan la parella va ser substituïda per Nicolas Faucier, la Llibreria Internacional Anarquista, al carrer des Prairies de París (França). En 1927 fou la responsable de les subscripcions i de la tresoreria de la nova època del periòdic en llengua castellana Acción, publicat a París entre desembre de 1927 i gener de 1928, i que va ser prohibit des del seu primer número arran de la publicació d'un article fent una crida a l'assassinat dels sobirans espanyols. Després de la marxa cap a Mèxic de Férandel, es lligà sentimentalment al militant anarquista espanyol Francisco Ascaso Abadía, aleshores refugiat a França, i s'instal·la amb ell a Lió (Arpitània). Després de l'expulsió d'Ascaso, marxà amb ell cap a Alemanya i a Brussel·les (Bèlgica), on restaren fins el 1931, any que la parella es traslladà a Catalunya arran de la proclamació de la II República espanyola. Després de la mort d'Ascaso el juliol de 1936 durant la resposta armada contra l'aixecament feixista a Barcelona (Catalunya), conegué a la capital catalana l'objector de consciència francès Eugène Léon Guillot (Jacques Salies), qui esdevingué son nou company. El febrer de 1939, amb el triomf franquista, la parella retornà a França. El 15 de març de 1939, arran d'un escorcoll a la seu de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), va ser interrogada per la policia: aleshores viva amb sa germana al número 170 del carrer de París de Vincennes (Illa de França, França) i la policia la qualificà com a «secretària de relacions internacionals a Barcelona». En aquesta època s'encarregà de procurar documentació falsa als refugiats espanyols, com ara José García Tella i família. Durant la II Guerra Mundial, visqué amb son company sota falsa identitat a causa de la insubmissió d'Eugène Guillot i perquè estaven buscats per la policia. Després de l'Alliberament, milità a París i fou una de les animadores del grup anarquista «Amis de Sébastien Faure». La parella vivia al número 9 de la plaça Émile Landrin de París, on ella treballava de conserge. El 22 de maig de 1962 es casà al XVII Districte de París amb Eugène Guillot. Quan arribà a la jubilació, les autoritats cessaren de perseguir-la i la parella s'establí a Esbly (Illa de França, França), alhora que regularitzaren la seva situació matrimonial. En 1978, després de la mort de son company, es retirà a la Llar de Jubilats d'Orgemont de Meaux. Berthe Fabert va morir el 6 de novembre de 1983 al Gran Hospital de l'Est Francilien de Meaux (Illa de França, França).
---
D'esquerra
a dreta: Buenaventura Durruti, Émilienne Morin, Gregorio
Jover, Berthe Fabert i
Francisco Ascaso (París, 1926)
---
D'esquerra
a dreta: Berthe Fabert, Francisco Ascaso, Émilienne Morin i
Buenaventura Durruti
(París,
estiu de 1927)
---
Berthe
Fabert i Eugène Guillot (1943)
[Col·lecció Charles Tella]
---
Berthe
Fabert i Eugène Guillot (1960)
[Col·lecció Charles Tella]
---
Necrològica
de Berthe Fabert apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 13 de desembre de
1983
---
---