---
Rodolfo
Felicioli (1870-1964)
El 12 de gener de
1870 neix a Ancona (Marques, Itàlia) el destacat anarquista i
anarcosindicalista Rodolfo Felicioli. Sos pares es deien Annibale Felicioli i
Italia Fiorani. Durant sa vida treballà com a ferrer, d'obrer sucrer i fent de
secretari privat. En 1891 ja dirigia el «Circolo di Studis Sociali» (CSS,
Cercle d'Estudis Socials) d'Ancona i formà part de l'equip de redacció de L'Agitazione. Amic d'Errico Malatesta,
col·laborà especialment amb Adelmo Smorti en l'organització del moviment
llibertari a les Marques. Fou responsable de l'edició del número únic L'Errore Giudiziario, publicat el 28 de
juliol de 1896 a Ancona, en defensa dels processats a Lucera (Pulla, Itàlia)
pels fets de l'1 de març a Tremiti, quan detinguts polítics confinats en
aquesta illa s'aixecaren contra les forces de l'ordre. El març de 1897 signà en
nom del grup «I Libertari» el manifest abstencionista I socialisti anarchici ai lavoratori italiani. El juliol d'aquell
any publicà, amb Adelmo Smorti, una carta oberta al prefecte, denunciant la
descarada vigilància per part de les autoritats a ambdós. Fou un dels promotors
de les manifestacions que es donaren entre el 17 i el 18 de gener de 1898 a
Ancona contra l'apujada del pa; detingut, va ser jutjat amb la totalitat del
grup anarquista local (Tito Alfredo Baiocchi, Italo Bellavigna, Ciro Bersaglia,
Arturo Cagnoni, Alessandro Cerusici, Emilio Lazzarini, Errico Malatesta, Carlo
Maroni, Alfredo Panfichi, Antonio Petrosini, Luigi Rocchetti i Adelmo Smorti) i
condemnat a sis mesos de presó. El 12 de setembre d'aquell any se li va
assignar per un període de tres anys la residència i portat a l'illa de
Ventotene i després traslladat a Favigna (Sicília), on restà fins a finals del
juliol de 1900, quan va ser alliberat amb l'obligació de mantenir bona
conducta. El novembre de 1899 col·laborà amb l'article «Era tempo» en el número
únic I Morti, text molt polèmic
enfrontat amb la «candidatura protesta» ideada pel Partit Socialista Italià
(PSI). De bell nou a Ancona, reivindicà l'anarquia en L'Agitazione i va fer costat el grup llibertari d'aquesta localitat
que aleshores patia un nou procés. El març de 1901 va ser nomenat membre de la
comissió executiva de la Cambra del Treball d'Ancona i el desembre de 1902
substituí Alberico Angelozzi en la seva secretaria. A partir d'aquell moment,
el seu nom apareix en tots els documents anarquistes i sindicalistes, a més
d'organitzacions diverses, com ara la Greu Groga, de la qual, amb Augusto
Giardini, n'era membre de la junta directiva. El febrer de 1903 va participar
en el I Congrés de la Federació Socialista-Anarquista de les Marques i l'any
següent s'encarregà, en nom del CSS, de l'edició del número únic L'Astensionista. El 20 de setembre de
1904 representà el «Circolo Risveglio» d'Ancona en el Congrés de Roma de la
Federació Internacional de la Libre Pensée. El 26 de novembre de 1905 assistí
al Congrés Sindicalista de Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia), promogut per
Ottavio Dinale, on intervingueren Armando Borghi, Pietro Gori, Luigi Fabbri, Domenico
Zavattero, Giuseppe Sartini i Oberdan Gigli. El 7 de desembre d'aquell mateix
any participà activament en els disturbis esdevinguts a Ancona en protesta per
l'encariment dels preus; dictada ordre de detenció contra la seva persona i
contra Adelmo Smorti i Augusto Giardini, aquesta no es donà a causa de la
intercessió de l'alcalde. Durant la vaga general esdevinguda entre el 9 i el 12
de maig de 1906, encapçalà la marxa dels obrers sucrers i de les drassanes
navals pels carrers d'Ancona i per aquest fet va ser processat. Entre 1906 i
1908 va ser l'ànima del quinzenal socialista-anarquista La Vita Operaia. Quindicinale di propaganda socialista anarquista per
le Marche, del qual va ser gerent una curta temporada, i entre 1908 i 1912
col·laborà en el Bolletino della Camera
del Lavoro di Ancona e provincia; també va col·laborar en La Gioventù Libertaria. En aquesta època
mantingué correspondència entre els anarquistes exiliats a Londres
(Anglaterra). El juliol de 1906 els anarquistes Andrea Borsetti i Arturo Mazza
li van demanar consell per organitzar el moviment a Ferrara (Emília-Romanya,
Itàlia), aprofitant el moment per fer una visita a aquesta ciutat i a la qual
seguirien moltes altres. El 3 de novembre de 1907 assistí al Congrés
Sindicalista Revolucionari que se celebrà a Parma (Emília-Romanya, Itàlia) i on
va ser nomenat membre del Comitè Nacional de Resistència. En aquesta època
col·laborà en L'Internazionale i en L'Alleanza Libertaria. El 29 de març de
1908 presidí el Congrés Italià dels Obrers Sucrers que se celebrà a Bolonya. El
12 de maig d'aquell any va fer un encès discurs als vaguistes de les fàbriques
de paper de Fabriano (Marques, Itàlia), al terme del qual el propietari de la
factoria el demandà per difamació. A principis de 1909 va ser processat per la
vaga promoguda el juny de l'any anterior per la Cambra del Treball d'Ancona en
suport amb la lluita dels pagesos parmesans. El 23 de gener de 1910 intervingué
en el Congrés Anarquista Interprovincial que se celebrà a Ancona. El 18 de maig
de 1913 assistí a la conferència organitzada per Domenico Zavattero a Bolonya
per a fer balanç de la seva polèmica amb Maria Rygier. Tota aquesta activitat
llibertària va ser estretament vigilada per les autoritats. Entre 1913 i 1914
es posà a disposició d'Errico Malatesta i del moviment llibertari local per a
reconstituir el CSS i donar vida al periòdic Volontà. Després de la «Setmana Roja» es perdé el seu rastre, però en
1924 una nota de la policia el registrà com a lector de Pensiero e Volontà. Durant la postguerra encarà prengué part activa
en el moviment anarquista de la seva localitat. Rodolfo Felicioli va morir el
13 d'agost de 1964 a Ancona (Marques, Itàlia).
---
Rodolfo
Felicioli llegint Umanità Nova
---
Rodolfo
Felicioli
---
Rodolfo
Felicioli
---
Rodolfo
Felicioli (esquerra) escolta Armando Borghi en un acte al cinema Goldoni
d'Ancona en memòria de Malatesta i de la «Setmana Roja» (1946)
---
Rodolfo
Felicioli inaugurant la Piazza Malatesta d'Ancona
---
Rodolfo
Felicioli (segon per l'esquerra amb capell) en el 25 aniversari de la
mort de Malatesta a la plaça d'Ancona que porta el seu nom
(juliol de 1957)
---
Necrològica
de Rodolfo Felicioli apareguda en el periòdic novaiorquès L'Adunata dei Refrattari del
5 de setembre de 1964
---