---
Ernest
Ferter (1862-1923)
El 22 de desembre –algunes
fonts policíaques i la partida de defunció citen erròniament el 23 de desembre– de 1862 neix a Melun
(Illa de França, França) l'anarquista Ernest Charles Ferter –citat a vegades
erròniament Ferters–, conegut com Terbert. Sos pares es deien Jean
Baptiste Ferter, cotxer, i Céline Armandine Bonvallet. Es guanyà la vida com a
fumista a París (França). En 1888 la seva assistència a reunions anarquistes va
ser registrada per la policia. Durant la primavera de 1888, amb el company Ganelon,
era assidu a les reunions de diversos periòdics contraris a la política de
Georges Boulanger (Le Radical, Le Rappel) amb la finalitat de fer
col·lectes per a treure diners per organitzar actes del moviment
antiboulangista. A començament de 1890 sembla que participava amb el grup «Les
Pieds Plats» per al qual organitzava col·lectes de diners. El 16 d'abril de
1890 va ser condemnat a Melun a tres mesos de presó per «robatori». En 1891 la
policia va reportar la seva assistència en reunions, com ara les del «Cercle
Anarquista Internacional» celebrades a la Sala Horel. El 16 d'abril de 1891,
amb altres anarquistes (Edelin, Jacquet, Laurens i Moreau), es va pronunciar
contra l'organització d'un congrés internacional llibertari. A partir de 1891
entrà a fer feina de mosso de magatzem per a un fabricant d'estufes del carrer
Rivoli de París. En aquesta època mantingué contacte amb els anarquistes Claude
Margerand (Margeron) i amb Benoît
Chevenet (Chalbret), un dels autors
del robatori de dinamita de Soisy-sous-Étiolles (actualment Soisy-sur-Seine,
Illa de França, França). També participava, segons informes policíacs, en les
reunions al carrer Pascal del grup anarquista «Aux vendanges de Bourgogne» dels
V i XIII Districtes de París. El 30 de juny de 1894 el prefecte de Policia
ordenà el seu arrest i l'escorcoll del seu domicili sota l'acusació de
pertinença a «associació criminal». Detingut durant la gran agafada
antianarquista de l'1 de juliol de 1894, l'escorcoll del seu domicili, al
número 58 del carrer Mazarine de París, va ser infructuós. Segons els informes
policíacs, des de feia uns mesos només feia propaganda als cafès i als
restaurants, sense tenir entre els grups anarquistes «una gran influència» i no
tenia la reputació de ser «un home d'acció». El 2 de juliol de 1894 va ser fitxat
en el registre antropomètric del laboratori policíac d'Alphonse Bertillon i dos
dies després va ser interrogat pel jutge d'instrucció Franqueville qui el va
inculpà d'«associació criminal» i el tancà aquell mateix dia a la presó
parisenca de Mazas. En el segon interrogatori davant el jutge, declarà que no
era anarquista i que no freqüentava Chalbret des de feia tres anys; el 6 de
juliol d'aquell any va ser posat en llibertat provisional. En la requisitòria
definitiva del procurador de la República del 27 de juny de 1895 es feia constar
que havia freqüentat els grups revolucionaris, però que en l'actualitat
treballava regularment i no s'ocupava de política, concloent que l'acusació no es
podia mantenir i el jutge d'instrucció Henri Meyer va sobreseure el cas el 4 de
juliol de 1895. El seu nom figura en el llistat de recapitulació d'anarquistes
de la policia del 31 de desembre de 1894. En 1900 informes policials feien
constar que només freqüentava les reunions de manera intermitent. En aquesta
època treballava de negociant en vins i estava solter. Caigut en l'alcoholisme
i la indigència, Ernest Ferter es va suïcidar el 19 d'agost de 1923 penjat amb
un cordill a la casa amb taulons de fusta on vivia al número 32 de la carretera
de Choisy a Ivry-sur-Seine (Illa de França, França).
---
Foto
policíaca d'Ernest Ferter (2 de juliol de 1894)
---
Notícia
sobre el suïcidi d'Ernest Ferter apareguda en el diari parisenc Le Petit Parisien del 21 d'agost de 1923
---
---