---
Fontaura
(1902-1990)
L'11 de gener de 1902 neix a Mataró
(Maresme, Catalunya) l'escriptor, periodista, mestre racionalista i
propagandista anarcoindividualista i anarcosindicalista Vicente Galindo Cortés,
més conegut com Fontaura, encara que
va fer servir molts pseudònims (Daniel
Brel, Evelio, Ciro Palermo, Antonio Duarte, Helios Aracil,
Néstor Vandellós, Aldebarán, Daniel C. Alarcón, Argos,
Marcolan, Evelio G. Fontaura,
etc.). Fill de pares aragonesos emigrats a
Catalunya (Tomás Galindo i Valeria Cortés), durant la
seva infància patí diverses malalties que malmenaren
l'economia familiar. Estudià amb els escolapis, cosa que el
decantà per l'anticlericalisme
i l'ateisme, i ben aviat s'interessà per la literatura. Sa
família s'instal·là
a Badalona (Barcelonès, Catalunya) i quan tenia 15 anys
establí contacte amb
l'anarquisme i entrà a treballar en un taller, on
aprengué l'ofici d'ajustador
mecànic. A Badalona es conreà culturalment llegint la
premsa anarquista i
conegué Avelino Luis Bulffi de Quintana, el neomaltusianisme i
l'anarcoindividualisme del qual el va influí força. En
1917 contactà amb
anarcoindividualistes barcelonins que el van introduí en les
idees d'André
Lorulot i E. Armand a les quals restarà fidel, encara que
això no li va impedir
col·laborar amb l'anarcosindicalisme i el comunisme llibertari.
Antimilitarista
convençut, a 19 anys, fugint del servei militar, passà a
França, on patí tota
mena de penalitats. A Graisseçac (Llenguadoc, Occitània)
treballà en diverses
feines (peó agrícola, miner, etc.) i fundà un grup
anarquista; aquest activisme
el va obligar sovint a canviar de residència (Marsella,
Marinhana, Lió, etc.). A
Lió (Arpitània), on treballà d'ajustador,
s'integrà en el Centre d'Estudis
Socials (CES) i participà des de Perpinyà
(Rosselló, Catalunya Nord), amb
altres exiliats peninsulars, en diverses accions a Bera i a Barcelona
destinades a derrocar la dictadura de Primo de Rivera. Posteriorment es
traslladà a París (França), on tractà
coneguts intel·lectuals anarquistes
(Sébastien Faure, Han Ryner, E. Armand, Valeriano Orobón
Fernández, etc.) i
començà a escriure. Retornà clandestinament a
Barcelona i s'integrà en el
Comitè Peninsular de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). Després passà al
País Valencià (València, Elx, Elda), on
formà el Comitè Regional de la FAI. A
Elda (Vinalopó Mitjà, País Valencià)
treballà de mestre a l'escola racionalista
de l'Ateneu Llibertari d'Elda i dirigí la revista La Voz del Pueblo. En 1931 fou redactor de Solidaridad Obrera i en 1933 edità a Xàtiva el mensual Faro. Folleto de Cultura Racionalista, a
més d'encapçalar «Ediciones Faro». Més tard, fundà i dirigí Proa, Al Margen i Vida i fou
secretari de Cultura de la Regional de Camperols de Llevant. En 1936 passà a
treballar en la redacció de Solidaridad
Obrera, la qual dirigí quan Liberto Callejas estava malalt. Durant la
guerra civil fou corresponsal de premsa al front d'Aragó. Amb el triomf
franquista, va ser capturat a Alacant i gràcies que no fou identificat pogué
salvar la vida. Després de patir cinc anys de presó, durant els quals va
intentar suïcidar-se, va ser desterrat a Granada (Andalusia, Espanya), on va
fer contactes amb la resistència antifranquista. Un any i mig més tard, retornà
a Badalona i s'integrà en la FAI i en la Confederació Nacional del Treball (CNT),
dirigint la clandestina Solidaridad
Obrera. Fugint de la pressió policíaca, creuà els Pirineus i s'establí a
Lió, on durant dos anys fou secretari de Cultura del Secretariat
Intercontinental de la CNT a Tolosa de Llenguadoc. En aquesta ciutat fundà «Liberacana
Fraktion», la societat dels esperantistes llibertaris, així com el seu butlletí
Libera Ligilo. En aquesta època
realitzà nombroses conferències, col·laborà en la premsa llibertària i ocupà
càrrecs orgànics en el Nucli Confederal de Roine-Loira i en l'Ateneu Cervantes,
entitat aquesta que fundà amb altres companys. Amb Francisco Hiraldo Aguilar,
creà la Federació Local d'Oullins (Roine-Alps, França) i milità en el «Grupo
Lealtad». En 1973 ocupà la secretaria de Propaganda del Nucli Confederal Roine-Loira
i va fer conferències a París i a Perpinyà. En 1975 defensà la unificació de
totes les tendències del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en el Congrés de
Marsella. Descontent de divisió confederal, s'allunyà de la primera línia
militant. En els anys vuitanta s'establí a Vénissieux, des d'on realitzà viatges
a la Península. Col·laborà amb el Centre Internacional de Recerques sobre
l'Anarquisme (CIRA) i especialment en el butlletí consagrat als Anarchistes espagnols dans la tourmente
(1989). Trobem col·laboracions seves en infinitats de publicacions
llibertàries, com ara Açao Direta, Acción Social Obrera, Anarres, Ateneo de Alcoy, Boletín
Interior de la FIJL, Boletín
Ródano-Alpes, Cenit, CNT, Le
Combat Syndicaliste, Confrontación,
Cultura Libertaria, Cultura Proletaria, ¡Despertad!, Despertar, Esfuerzo, España Nueva, Espoir, Ética, Fragua Social, Frente
Libertario, Ideas, Ideas-Orto, Inquietudes, L'Internazionale,
IRL, El Luchador, Más Lejos, Mi Tierra, Mujeres Libres, La Noche,
Nueva Senda, El Productor, La Razón, Reconstruir, Ruta, El Sembrador, Sistema Comunal, Solidaridad, Solidaridad
Obrera, Suplemento de Tierra y
Libertad, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, Umbral, L'Unique, etc. És
autor de ¿Cómo es posible vivir
actualmente en anarquía? (1934), La
escuela del trabajo (1950), Hacia una
vida mejor. En la ruta de la CNT (1969), Liberakanaj vivkonceptoj pri socio organizado (1970), El Anarquismo. Sus posibilidades (1971),
La juventud ante la incógnita del futuro
(1972), Anarquismo para anarquistas
(1973), Anarquismo individualista en la
sociedad de consumo (1975), Poesía y
anarquismo (1977), Felipe Alaiz,
anarquista heterodoxo (1978), La
estela de los recuerdos. Ideas y figuras (1986), El anarquismo en Alicante (1987), El periodismo independiente y libertario de Felipe Alaiz
(1990),
etc. Sa companya fou Francisca Arróniz Meroño. Vicente
Galindo Cortés va morir el 24 de febrer de 1990 al seu domicili
de Vénissieux
(Roine-Alps, França) i fou incinerat el 28 de febrer a
Lió (Arpitània). Deixà
textos inèdits, com ara Una tarde en el
parque, i una gran part del seu arxiu i de la seva biblioteca va ser llegat
al Centre Llibertari «Isaac Puente» de Vitòria (Àlaba, País Basc), que
posteriorment va ser cedit al CIRA de Lausana i a la Fundació Anselmo Lorenzo
(FAL) de Madrid.
---
Nova redacció de Solidaridad Obrera (1923).
D'esquerra a dreta: Arturo Parera Mallí, Fernando
Pintado, Muñoz, Liberto Callejas, Manuel Ribas, Vicente Galindo Cortés (Fontaura)
i Miguel Terrén Mañero
Vicente
Galindo Cortés (Fontaura)
---
Fontaura
a la Costa Blava
---
Fontaura
(1986)
---
Fontaura
(1986)
---
Segell
de l'arxiu-biblioteca de Fontaura
---
---