--- Tito
L. Foppa (1884-1960) El 18 de juny de
1884 neix a Adrogué (Buenos Aires, Argentina) el periodista, escriptor,
dramaturg i crític teatral anarquista, i després diplomàtic, Tito Livio Foppa.
Era fill d'una família d'origen italià. A començaments de segle s'integrà en
les tertúlies intel·lectuals anarquistes, com ara la de «La Brasileña» (Alberto
Ghiraldo, Rodolfo González Pacheco, José de Maturana, etc.) i la de «Los
Immortales» (Sánchez, Monteavaro, López Prieto, Martínez Cuitiño, González
Castillo, Mario Bravo, Natalio Botana, Mertens, Novión, De Rosa, Discépolo,
Gerchunoff, Evar Méndez, etc.). Entre 1905 i 1919 fou membre de la redacció del
diari La Razón, especialment com a
cronista i sempre realitzant un periodisme «de combat». En 1908 la Companyia
Parravicini estrenà al Teatro Argentino el seu primer drama La fábrica. El 28 de juny de 1908
intervingué, amb Francisco Sarache, Bernardo Ibáñez, Elena Frade, Francisco
López i M. Magdaleno, un míting anarquista per la llibertat d'impremta que se
celebrà a la plaça Colon de Buenos Aires. En 1911 codirigí, amb Rodolfo
González Pacheco, el periòdic anarquista de Buenos Aires La Libre Palabra. El 12 d'octubre de 1911 la Companyia Blanca
Potestá - Luis Vittone estrenà al Teatro Nacional l'obra La Razón Social, que fou retirada de cartell després de cinc
funcions per ser considerada «immoral» i «degenerada». Posteriorment publicà i
estrenà nombroses obres teatrals, com ara Derecho
de amor (1911), El último caudillo
(1919), Mambrú se fue a la guerra
(1919), Los buitres (1920) i Caludio Borges (1920). En la temporada
teatral de 1912 dirigí artísticament Guillermo Bataglia en gran número d'obres
al Teatro Apolo. En aquests mateix 1912 cobrí la Revolució mexicana per a la
revista de Buenos Aires Fray Mocho
–el seu gran amic Rodolfo González Pacheco havia marxat ha Mèxic per fer costa
el moviment magonista– i en 1913 publicà les seves experiències en La tragedia mejicana. El 21 de gener de
1913 parlà, en nom dels obrers dels teatres de Buenos Aires, en el gran míting
que se celebrà contra el tancament governatiu dels teatres. En aquesta època
conegué Julia Falla, terratinent culta guatemalenca, propietària de finques
cafeteres, amb qui es casà i tingué sa única filla, Alaíde Foppa, futura
escriptora feminista que serà assassinada per la dictadura guatemalenca. Posteriorment
cobrí la Gran Guerra per al diari La
Razón. El 28 de gener de 1915 participà a Barcelona (Catalunya) en un acte
d'homenatge als pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Enric Clarasó. En 1917
va ser nomenat tresorer de la Societat Argentina d'Autors Dramàtics i Lírics
(SAADL). En 1919 fundà la primera Associació de Periodistes i, amb Angela
Tesada, organitzà una companyia teatral que actuà a l'Argentina i a l'Uruguai.
En la dècada dels vint formà part de les redaccions de nombrosos periòdics (La República, La Época, El Nacional, Última Hora, Caras y Caretas) i en 1922 dirigí Diario del Plata. En 1923, ja apartat del moviment llibertari,
ingressà en la carrera diplomàtica i durant tres dècades formà part del Servei
Exterior (Barcelona, Cadis, L'Habana, Marroc, Itàlia, etc.) sense abandonar del
tot el periodisme. En 1927 fundà i dirigí a Ancona (Marques, Itàlia) la revista
en italià L'Argentina, que en 1930 es
traslladà a Roma (Itàlia). En 1944 col·laborà en la revista gallega Finisterre. En 1952, després d'abandonar
la carrera diplomàtica, retornà a Buenos Aires, ja separat de sa companya i
allunyat de sa filla. En aquesta època entrà en la Junta Directiva de la
Societat General d'Autors de l'Argentina (ARGENTORES). En 1958 publicà les
seves memòries diplomàtiques en Servicio
Exterior i en 1960 la que molts consideren la seva millor obra, el Diccionario teatral del Río de la Plata.
Estigué molt lligat al món del tango i, segons alguns, fou membre de la
maçoneria. Tito L. Foppa va morir l'1 de novembre de 1960 a Buenos Aires
(Argentina). --- Tito
L. Foppa en un míting anarquista per la llibertat d'impremta --- Tito
Livio Foppa (1910) --- Detall
de l'anterior fotografia --- Tito
L. Foppa en un míting contra el tancament dels teatres --- Tito
L. Foppa (dreta) amb José González Castillo a la seu de la SAADL --- Tito
L. Foppa en l'època de L'Argentina
(ca. 1928) --- Tito
L. Foppa poc abans de morir --- Tito
L. Foppa (amb gaiato), poc abans de morir, en una reunió de gent del teatre --- --- |