---
Avelino
Fóscolo (1864-1944)
El 14 de novembre
de 1864 neix a Sabará (Minas Gerais, Brasil) el químic, farmacèutic, periodista,
dramaturg i escriptor anarquista António Avelino da Silva, més conegut com Avelino Fóscolo. Segons alguns descendia,
per part de la seva besàvia, de l'escriptor Ugo Foscolo, però això no és cert,
ja que adoptà posteriorment el pseudònim d'Avelino
Fóscolo en honor del seu admirat
escriptor italià. Era fill natural d'una costurera, Maria Avelino da Silva
Dinis, i de José Caetano de Paula Rocha. Estudià a diferents col·legis i quan tenia
11 anys quedà orfe. Després de realitzar diverses feines humils, es posà a treballar
a la mina d'or de Morro Velho, a Congonhas de Sabará (actualment Nova Lima, Minas
Gerais, Brasil). En una ocasió assistí a un espectacle de la «Companhia de
Quadros Vivos Keller», dirigida per un nord-americà, i captivat per la vida de
la faràndula, i amb moltes ganes de fugir de les dures condicions de feina de
la mina, va dir als membres de la companyia que se'l portessin. Durant uns anys
va fer d'actor circense, recorrent diversos països llatinoamericans i
representant espectacles escrits per ell. En 1886 passà de gira per Sabará i
decidí quedar-se i a partir d'aquest moment començà la seva carrera
periodística i literària en aquesta població, involucrant-se en les lluites
abolicionistes i republicanes, establint vincles amb la maçoneria i guanyant-se
la vida fent de comercial. A partir de 1887 col·laborà en el periòdic local Folha Sabarense. En 1890 publicà, amb
Luís Cassiano Martins Pereira, la novel·la A
Mulher. A començament de segle s'adherí al moviment anarquista i a la
ciutat minera de Taboleiro Grande (actualment Paraopeba, Minas Gerais, Brasil)
es casà amb una estudiant de magisteri de la zona, Maria Gonçalves Ribeiro (Mariquinha), filla d'un farmacèutic, amb
qui va tenir 10 infants. Amb son sogre, Manuel Pinto Ribeiro, regentà a Taboleiro
Grande l'apotecaria «Fóscolo & Cia» i aprofità l'espai de la farmàcia per a
fer difusió cultural i del pensament llibertari, realitzant debats polítics i
literaris i venent literatura anarquista a preus mòdics, especialment llibres
de Piotr Kropotkin i Élisée Reclus. El 6 de gener de 1893 començà a publicar a
Taboleiro Grande amb una impremta manual que comprà el periòdic quinzenal A Vida, que fou substituït en 1896 pel
periòdic obrerista O Industrial. A
prop de Taboleiro Grande hi havia la fàbrica tèxtil Cedro, propietat del ric
empresari Bernardo Mascarenhas, caracteritzada per l'explotació sistemàtica
dels seus obrers i als quals ell ajudava fent costat les seves reivindicacions
i proveint-los gratuïtament dels medicaments que necessitaven i no podien
pagar. En 1903 va escriure O mestiço,
on descriu la vida d'una hisenda i la trista realitat dels esclaus, i A capital, primera novel·la ambientada a
Belo Horizonte, on relata la construcció de la ciutat, inaugurada el 12 de
desembre de 1897, i on denuncia els fraus en la distribució dels lots de terra.
En aquests anys fundà periòdics, biblioteques i grups teatrals («O Clube
Dramático e Literário»). Investigador químic –inventà nombroses i exitoses
fórmules industrials i un quall que es comercialitzà força a Europa–, en una
ocasió viatjà a Alemanya per fer cursos d'especialització farmacèutica a
l'empresa Bayer; no se sap molt bé com, arribà a Taboleiro Grande la notícia
que havia mort a Europa durant el viatge, causant, temps després, natural consternació
quan retornà a la població i trobà de dol sa nombrosa família. La seva
literatura s'emmarca en l'anomenada «estètica del naturalisme tardà» de la
literatura brasilera, amb una forta preocupació per la denúncia d'una «societat
retrògrada i injusta», motivada per les desigualtats socials, l'esclavitud, el
conservadorisme de l'Església catòlica, la discriminació sexual de la dona i
els casos derivats de l'empobriment de la població (orfandat, suïcidi,
prostitució, violació, castració, joc, etc.). El seu estil literari es va veure
molt influenciat per autors com Gustave Flaubert, Jean Grave, Victor Hugo,
Guerra Junqueiro, Piotr Kropotkin, Eça de Queiroz, Lev Tolstoi, Élisée Reclus,
George Sand, Jules Verne i Émile Zola. Un dels seus leitmotiv és la figura del
«sembrador», sobre el qual va escriure en 1921 un drama social en tres actes (O semeador). Entre juliol de 1906 i
desembre de 1907 dirigí a Taboleiro Grande el periòdic anarquista A Nova Era. El 13 de maig de 1909 fundà l'Academia
Mineira de Letras (Acadèmia de Lletres de Minas Gerais) a Juiz de Fora (Minas
Gerais, Brasil), en la qual ocupà la cadira número 7 amb el patrocini del seu
amic l'escriptor Luís Cassiano Martins Pereira. Fou regidor, en representació
de Taboleiro Grande, a l'Ajuntament de Sete Lagoas (Minas Gerais, Brasil),
sense adscripció a cap partit polític, i quan en 1912 es creà el municipi de
Paraopeba, ocupà el càrrec de regidor en el seu primer consistori. En aquests
anys col·laborà en el periòdic anarquista A Lanterna, de São Paulo, on
entre octubre de 1913 i maig de 1914 publicà en lliuraments la seva obra No circo. En 1915 es traslladà a Belo
Horizonte (Minas Gerais, Brasil) i amb ell l'acadèmia que havia fundat. Els
seus últims anys van ser d'aïllament i d'oblit. A més de les obres citades
podem destacar O caboclo. Novela de
costumes mineiros (1902), Vulcões (1920) i O jubileo. Romance social (1920).
Avelino Fóscolo va morir el 29 d'agost de 1944 a Belo Horizonte (Minas Gerais,
Brasil) i fou enterrat al cementiri de Bonfim d'aquesta ciutat. En 1987 Letícia
Malard publicà l'assaig Hoje tem
espetáculo. Avelino Fóscolo e seu romance i 1992 Regina Horta Duarte la
biografia A Imagen rebelde. A trajetória
libertária de Avelino Fóscolo. En 1999 Letícia Malard i José Américo
Miranda publicà la seva obra pòstuma Morro
velho, que havia transcrit son fill Hugo Fóscolo. En 2013 el Coletivo
Mineiro Popular Anarquista inaugurà una nova llibreria a Belo Horizonte amb el
nom «Livraria Anarquista Avelino Fóscolo».
---
Avelino
Fóscolo
---
Avelino
Fóscolo (1942)
---
Article
necrològic d'Avelino Fóscolo publicat en la Gazeta
de Paraopeba del 10 de setembre de 1944
---
Emblema
de la «Livraria Anarquista Avelino Fóscolo»
---
---