--- José
Francisco (1899-1990) El 13 de setembre
de 1899 neix a Unhais da Serra (Covilhã, Castelo Branco, Portugal) l'anarquista
i anarcosindicalista José Francisco. Es guanyà la vida com a obrer estibador al
port, després com a calderer a bord de vaixells i finalment com empleat
administratiu en la Caixa de Previsió de la Marina Mercant. Milità en el
moviment anarquista, en les Joventuts Sindicalistes i en el Sindicat de
Mariners i de Fogoners de Lisboa i de Porto de la Confederació General del
Treball (CGT). El juliol de 1918 i l'agost de 1923 va ser empresonat per
distribuir pamflets. Delegat dels Treballadors del Port de Lisboa al Congrés
Obrer de 1925, fou secretari de la Federació dels Transports Marítims i
Fluvials i representà la Unió de Sindicats Obrers (USO) de Setúbal (Setúbal,
Portugal) en el Consell Confederal de la CGT fins al 1933. El setembre de 1930
parlà en un míting presidit per Manuel Joaquim de Sousa. En aquests anys trenta
col·laborà en diferents publicacions llibertàries, com ara O Argonauta i A Batalha.
En 1934 era membre del Consell Confederal de la CGT, juntament amb Acácio Tomás
de Aquino i Mario Castelhano. Arran de l'aixecament obrer del 18 de gener de
1934 contra les lleis repressives d'António de Oliveira Salazar, va ser detingut;
jutjat per un tribunal militar, va ser condemnat a una llarga pena de presó,
que penà entre abril de 1934 i febrer de 1936 a la fortalesa de Peniche. Durant
els temps de l'Estat Nou animà associacions populars (Societat Musical
d'Instrucció, Universitat Popular Portuguesa, Club Recreatiu de Caixes, etc.) i
cooperatives (Cooperativa Aliança Operária, etc.). En 1974, amb la Revolució dels
Clavells i la caiguda de la dictadura, participà en la reconstrucció de la CGT,
entrà a formar part del grup anarquista «Fanal» (Acácio Tomás de Aquino, Artur
Modesto, etc.), va ser soci de la cooperativa «Editora Sementeira» i col·laborà
en A Batalha i en A Idea. Va ser autor de diferents
llibres autobiogràfics i de memòries, com ara Episódios da minha vida familiar e de militante confederal (1982), Páginas do historial cegetista (1983), Alfarrábio poético (1984, amb Artur
Modesto i Francisco Quintal), Recordações
de um proletário
(1986), Últimas páginas (1987), etc. José
Francisco va morir el 4 de maig de 1990 a, sembla, Lisboa (Portugal). --- José
Francisco (ca. 1934) --- Militants
presos a la fortalesa de Peniche (1934). ---
Grup de presos anarquistes a la fortalesa de Peniche (1934) ---
José
Francisco --- José
Francisco (dret) i José Inácio Martins (assegut) (ca. 1970) --- Episódios da minha vida familiar e de militante confederal
(1982) --- Páginas do historial cegetista
(1983) --- Recordações de um proletário (1986) --- Últimas páginas (1987) --- --- |