---
Heinrich Friedetzky (1910-1998)
El 8 d'octubre de
1910 neix a Bebra (Hessen, Imperi alemany) l'anarcosindicalista Heinrich
Friedetzki. Fou l'últim fill d'una família nombrosa de vuit germans. En 1912 sa
família s'instal·là a Ratibor (Alta Silèsia, Imperi alemany) –actual Racibórz
(Silèsia, Polònia). Sa mare morí en 1913 i son pare, ferroviari, en 1920. Quan
tenia 14 anys deixà l'escola popular i estudià durant tres anys i mig l'ofici
d'electricista. Després de llegir el fullet Moses
oder Darwin?, d'Arnold Dodel, abandonà el catolicisme i radicalitzà les
seves idees. En 1928 s'afilià a l'anarcosindicalista Freie Arbeiter-Union
Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys) i, més tard, als
grups de defensa antinazis «Schwarze Scharen» (Escamots Negres) de Ratibor.
També participà en un grup de teatre obrer i s'educà de manera autodidacta. En
1933, durant un viatge de sis mesos a la Península Ibèrica amb Max Piechulla i
Adolf Blodarcz, trobà a Barcelona (Catalunya) nombrosos companys de l'Alta
Silèsia –Paul Czakon, Alfons Malina i Bernhard Pacha, entre ells– que s'havien
exiliat a la capital catalana fugint de la repressió desencadenada arran del
descobriment un amagatall d'armes dels «Schwarze Scharen» a Beuthen per part de
la policia alemanya. Els tres companys, després d'haver travessat a peu
Txecoslovàquia, Àustria i Suïssa vivint de la venda de postals, s'havien dispersat
a França per passar per separat clandestinament la frontera a Espanya.
Friedetzki, des de Perpinyà, arribà a Barcelona amagat sobre els eixos d'un
vagó de tren alemany i en aquesta ciutat, per intermediació de Solidaridad Obrera aconseguí contactar
amb un company alemany i trobar Czakon i els altres; després de viatjar per
València i Almeria, retornà, sempre a peu, a Alemanya amb els altres companys
de viatge. En 1937, en plena guerra d'Espanya, amb Max Piechulla, intentaren
des de Perpinyà entrar clandestinament a la Península i arribar a Barcelona on
serien atesos per Augustin Souchy; sense èxit, marxaren a París on, sense
mencionar la seva pertinença a la FAUD, s'allistaren a les Brigades
Internacionals. Un cop a Barcelona, no pogueren separar-se, com era la seva
intenció, del grup de voluntaris estrangers i van ser integrats en una unitat
de les Brigades Internacionals (Batalló Ernst Thälmann de la XI Brigada) a
València. Després d'un curs de formació, el febrer de 1938 van ser enviats al
front, on van ser objecte de vigilància per part dels comissaris polítics
comunistes i finalment empresonats acusats d'espionatge nazi. En març de 1938
ambdós van caure presoners de les tropes italianes i van ser tancats al
monestir burgalès de San Pedro de Cardeña. Friedetzki, que parlava perfectament
el polonès i el txec, per evitar ser deportat a l'Alemanya nazi, es va fer
passar per ciutadà txecoslovac. A començaments de 1939, quan la invasió de Txecoslovàquia,
va ser lliurat a la Gestapo i deportat a Alemanya. Assabentats de la seva
vertadera identitat, el novembre de 1939 va ser condemnat pel Volksgerichtshof
(Tribunal del Poble nazi) a dos anys i mig de presó per «combatent de l'Espanya
roja» i internat fins al final de la guerra als camps de concentració de
Sachsenhausen i de Ravensbrück. Gràcies al seu ofici d'electricista pogué
salvar la vida fins l'alliberament del camp per les tropes soviètiques l'abril
de 1945. Després de la guerra, fugint de l'ocupació comunista de Silèsia,
s'establí amb la seva companya i sos tres fills a Lübeck (Slesvig-Holstein,
Alemanya) on milità en la Föderation Freiheitlicher Sozialisten (FFS, Federació
dels Socialistes Llibertaris), organització successora de la FAUD, i formà part
del Comitè dels Exinternats dels Camps de Concentració. En 1993, després de la
mort de sa companya i emmalaltit, s'instal·là a Colònia (Rin del Nord -
Westfàlia, Alemanya) per viure a prop d'un nebot i on establí contacte amb
joves militants anarquistes, realitzant conferències sobre les seves
experiències a diferents indrets. A partir de 1994 passà els hiverns a Alacant
(Alacantí, País Valencià), on el clima era més benigne per a la seva malaltia;
en aquesta ciutat es relacionà amb la Confederació Nacional del Treball (CNT). Heinrich
Friedetzky va morir el 14 de maig de 1998 a Colònia (Rin del Nord - Westfàlia,
Alemanya), l'endemà d'haver retornat d'Alacant.
---
Heinrich
Friedetzky
---
Abel
Paz i Heinrich Friedetzky (Colònia, 1994)
---
Abel
Paz i Heinrich Friedetzky (Colònia, 1997)
---