---
Benedict
Friedlaender (1866-1908)
El 18 de juliol de
1866 neix a Berlín (Imperi Alemany) el zoòleg, sexòleg, sociòleg, economista i
anarquista Benedikt Friedländer, més conegut com Benedict Friedlaender. Nascut en una família jueva benestant de
confessió evangèlica, era fill del professor d'economia política de Berlín Karl
Jacob Friedländer –sa mare es deia Anna Maria Therese Nuglisch– i avi del metge
i professor Nathan Friedländer, i un dels sos germans fou el vulcanòleg Gottfried
Immanuel Friedländer. A la universitat estudià matemàtiques, física, botànica,
fisiologia i economia i en 1888 es doctorà amb una tesi sobre zoologia. Abraçà
els postulats del moviment naturista Fret Körper Kultur (FKK, Cultura per
l'Alliberament del Cos) i publicà articles que defensaven el nudisme. Consagrat
a la lluita per l'emancipació del «tercer sexe», dedicà el seu treball
científic i el seu compromís personal a dignificar l'homosexualitat i sostingué
econòmicament el Wissenschaftlich-humanitären Komitees (WhK, Comitè Científic i
Humanitari), fundat el 15 de maig de 1897 per Magnus Hirschfeld, l'objectiu del
qual era lluitar contra la criminalització de l'homosexualitat. En 1903, amb Adolf
Brand, Wilhelm Jansen, Peter Hille, Walter Heinrich, Hans Fuchs, Otto Kiefer,
Richard Meinreis, Paul Brandt, Lucien von Römer, Martha Marquardt i altres,
fundà l'associació gai, molt inspirada en la filosofia anarcoindividualista de
Max Stirner i en la crítica radical de Friedrich Nietzsche, Gemeinschaft der
Eigenen (GdE, Comunitat dels Especials), que considerava l'amor entre homes com
a un dels atributs de la virilitat i reivindicava la pederàstia, segons el
model grec espartà. Els membres de la GdE s'acostaven al pensament
intel·lectual de Hans Blüher i Gustav Wyneken i el seu «Eros pedagògic» (erotopedagogia), alhora que rebutjaven les teories mèdiques que
reivindicaven l'homosexualitat aleshores en voga, com ara la «teoria dels
estadis sexuals intermedis» de Magnus Hirschfeld, al qual criticaren per
«afeminat» i jueu, fet pel qual Friedlaender i els seus seguidors van
ser acusats per alguns de racistes i misògins. La GdE realitzava diverses
activitats (càmpings, excursions, naturisme, etc.), on es practicava sovint el
nudisme. La GdE tenia moltes semblances amb el Wandervogel, una mena de grup
escolta alemany, i fins i tot un dels fundadors de la GdE, Wilhelm Jansen, fou
un dels principals animadors del Wandervogel.
Entre 1904 i 1905 Benedict Friedlaender finançà la revista anarquista Kampf (Lluita) i col·laborà en el
periòdic Der Sozialist. En 1906
trencà amb el WhK i fundà la Sezession des Wissenschaftlich-humanitären
Komitees (SWhK, Secessió del Comitè Científic i Humanitari), que més tard
prengué el nom de Bund für Männliche Kultur (BMK, Aliança per la Cultura
Masculina). Encara que pensava que la bisexualitat era un clar aliat de l'Estat
i de mantenir posicions gairebé misògines, es casà amb Emilie Maria Pauline Wille Huber (Emmy W. Friedländer) i fins
i tot tingué un fill en 1903, Eugen Friedländer. És autor de Beiträge zur Kenntniss des
Centralnervensystems von Lumbricus (1888), Der freiheitliche Sozialismus im Gegensatz zum Staatsknechtsthum der
Marxisten. Mit besonderer Berücksichtigung der Werke und Schicksale Eugen
Dühring's (1892), Zusammen mit
Immanuel Friedlaender: Absolute oder relative Bewegung? (1896), Der Vulkan Kilauea auf Hawaii (1896), Die vier Hauptrichtungen der modernen
socialen Bewegung. Marxistische Socialdemokratie, Anarchismus, Eugen Dührings
socialitäres System und Henry Georges Neophysiokratie, kritisch und
vergleichend dargestellt (1901), Marxismus
und Anarchismus (1901), Die
Renaissance des Eros Uranios. Die physiologische Freundschaft, ein normaler
Grundtrieb des Menschen und eine Frage der männlichen Gesellungsfreiheit. In
naturwissenschaftlicher, naturrechtlicher, culturgeschichtlicher und
sittenkritischer Beleuchtung (1904), Entwurf
zu einer reizphysiologische Analyse der erotischen Anziehung unter
Zugrundlegung vorwiegend homosexuellen Materials (1905), Männliche und weibliche Kultur. Eine kausalhistorische
Betrachtung (1906) i Die Liebe
Platons im Lichte der modernen Biologie. Gesammelte kleinere Schriften. Mit
einer Vorrede und dem Bilde des Verfassers (1909), entre d'altres. Malalt, Benedict
Friedlaender es va suïcidar el 21 de juny de 1908 al barri d'Schöneberg de
Berlín (Imperi Alemany) i va ser enterrat al cementiri de Parkfriedhof
Lichterfelde d'aquesta ciutat. Vint anys més tard, el seu amic Bruno Wille va
ser enterrat al seu costat.
---
Benedict
Friedlaender (ca. 1900)
---
Benedict
Friedlaender (1908)
---
Tomba
de Benedict Friedlaender al cementiri berlinès de Parkfriedhof Lichterfelde.
L'escultura és obra d'Ernst Müller-Braunschweig
---
---