---
Juan
Gandulfo Guerra (1895-1931)
El 16 de juliol de
1895 neix a la hisenda Las Vacas, a Los Vilos (Petorca, Xile) –actualment
pertany a la regió xilena de Coquimbo– el metge anarquista Juan Gandulfo
Guerra. Fill d'una família benestant de Viña del Mar, sos pares es deien
Salvador Gandulfo, enginyer, i Sofía Guerra. Va fer els estudis primaris a
l'Escola O'Higgins de Viña del Mar i després seguí humanitats en el Liceu de
Valparaíso. Més tard estudià medicina a la Universitat de Xile, ocupant un dels
primers llocs de la seva promoció, acabant la carrera en 1920, encara que no
pogué llicenciar-se fins l'any següent, a causa de la persecució i
l'empresonament que patí en aquesta època. Quan era estudiant de medicina
realitzà nombroses làmines a colores de gran qualitat artística sobre biologia
i histologia que van seguir utilitzant-se fins a la dècada dels anys cinquanta.
També en la seva època d'estudiant entrà a formar part del moviment anarquista
i anarcosindicalista i col·laborà en diverses publicacions, com ara Claridad,
òrgan de la universitària Federación de Estudiantes de Chile (FECH, Federació
d'Estudiants de Xile), Juventud o Verba Roja, on manifestà les
seves idees llibertàries fent servir diversos pseudònims (Iván, Juan
Guerra, etc.). En 1918 fundà, amb els seus diners, la impremta Numen –inspiració,
en llatí–, dedicada a la publicació de llibres i fullets anarquistes i lloc de
trobada entre els estudiants i els obrers anarcosindicalistes de la Universitat
Popular José Victorino Lastarria, centre d'ensenyament nocturn per a obrers i
on s'impartí ensenyament primari i secundari clàssic. L'abril de 1920, quan
presidia el Centre d'Estudiants de Medicina, va ser empresonat per desacatament
al president de la República Juan Luis Sanfuentes Andonaegui, ja que havia
declarat la seva incapacitat absoluta per a resoldre els problemes nacionals;
en el judici va ser defensat per Carlos Vicuña i l'acusació va ser desestimada.
Poc després, el 29 d'agost de 1920, va ser novament empresonat com a
representant de la FECH per criticar el moment polític d'aleshores i per
propiciar l'enteniment amb els obrers, romanent en una garjola de la
penitenciaria de Santiago 98 dies. L'experiència carcerària el deixà fortament
impressionat, ja que fou tancat juntament amb els presos «comuns». En aquesta
època entaula una estreta amistat amb el poeta Pablo Neruda. Conegut per la
seva militància llibertària, li costà entrar a fer feina en un hospital, però
finalment entrà a treballar a l'Hospital Arriarán i, després, a l'Assistència
Pública. Fou un dels impulsor del Policlínic Obrer, creat per la Unió Local de
la Secció Xilena del sindicat anarcosindicalista Industrial Workers of the
World (IWW, Treballadors Industrials del Món), que s'inaugurà l'11 de juny de
1923 i es perllongà fins al novembre de 1927, quan el Policlínic deixà de
pertànyer a la IWW, encara que continuà amb la seva tasca fins al 1942. També
col·laborà en el periòdic Acción Directa, òrgan d'expressió de la IWW, i
en la Hoja Sanitaria IWW. Fervent lector de Piotr Kropotkin i Errico
Malatesta, participà activament, amb altres companys (Alfredo Demaría, Julio
Valiente, Augusto Pinto, Julio Rebossio, José Santos González Vera, etc.), en
la Secció Local de la IWW fent conferències socials i biològiques. En 1923,
gràcies al seu amic el cirurgià Agustín Inostroza, entrà com a cirurgià
pediàtric, especialitzat en ortopèdia i cirurgia plàstica, al nou Hospital
d'Infants Manuel Arriarán. També fou membre de l'Assemblea Obrera d'Alimentació
Nacional. En aquest mateix 1923 realitzà els gravats en fusta per a la primera
edició del llibre de Pablo Neruda Crepusculario –la segona edició i
definitiva d'aquesta obra està dedicada a Gandulfo. En 1926 s'incorporà a
l'antic Hospital San Vicente com a cap de la Policlínica del professor Lucas
Sierra i aquest mateix any s'estrenà com a docent en cirurgia. Juan Gandulfo
Guerra va morir el 27 de desembre de 1931 en un accident automobilístic de
carretera a La Vinilla, a prop de Casablanca (Valparaíso, Xile), quan es
dirigien a Viña del Mar a visitar sa mare; el professor d'angles i filosofia
Eduardo Barrenechea morí de camí a l'hospital i l'altre acompanyant, el doctor
Juan Garafulic, resultà greument ferit. Gandulfo fou enterrat al cementiri
parroquial de Caleta Abarca (Viña del Mar, Valparaíso, Xile). En el seu honor
el Policlínic Obrer passà a denominar-se «Policlínic Obrer Juan Gandulfo Guerra
de la IWW» fins al seu tancament en 1942. La seva figura concorda amb el
personatge Juan García en els últims toms de la novel·la històrica Alborada,
de l'escriptora Inés Echeverría de Larraín (Iris). Existeix un «Premi
Juan Gandulfo» que atorga la Societat de Cirurgians.
---
Juan
Gandulfo Guerra fotografiat per Jorge Sauré
---
Juan
Gandulfo Guerra fotografiat per Jorge Sauré
---
Juan
Gandulfo (segon per la dreta dels asseguts) i altres col·legues metges
fotografiats per Lucas Sierra
---
Juan
Gandulfo (al centre dret entre els barbuts) i altres metges en un dinar
---
Juan
Gandulfo (al centre) en una visita a Ittiri
---
---