---
Pietro
Garavini (1869-1933)
El 8 de desembre
de 1869 neix a Castel Bolognese (Romanya, Itàlia) l'anarquista Pietro Garavini,
conegut com Piràt. Sos pares es deien
Simone Garavini, taverner, i Francesca Scardovi, cambrera. Només va fer els
estudis primaris. Ben jovenet, després d'haver passat pel Partit Socialista
Italià (PSI), s'adherí al moviment anarquista. Son germà Antonio [Ansèna] (1872-1936), també anarquista,
personatge pintoresc i extravagant, dotat d'una força descomunal i que es va
veure implicat en episodis anticlericals, emigrà al Brasil a finals de segle,
on va fer fortuna sota el nom d'Il Tigre.
Cantiner com son pare, Pietro Garavini convertí la seva taverna en lloc de
reunió del moviment anarquista local. En 1892 s'inscriví en el Cercle d'Estudis
Socials de Castel Bolognese, del qual participaven socialistes, republicans i
anarquistes, però el va abandonà amb una desena de militants anarquistes en
solidaritat amb Raffaele Cavallazi, acusat d'«atemptat a l'autoritat» i
expulsat del Cercle d'Estudis Socials arran d'intentar contrarestar la línia
reformista del socialista Umberto Brunelli amb posicions més radicals. Va ser
acusat per la policia de la decapitació d'una estàtua de la Mare de Déu de
l'església de Sant Francesc durant la nit del 21 de maig de 1893 en ocasió de
la Festa de Pentecostès, considerat l'episodi anticlerical més important a
Castel Bolognese i que tingué grans repercussions arreu la Romanya. Probablement,
però, aquest episodi va ser realitzat per un grup autònom al moviment
anarquista oficial i ell no va ser processat. El 3 d'octubre de 1893 van ser
jutjats pel Tribunal de Faenza per aquests fets els anarquistes de Castel
Bolognese Raffaele Cavallazi, Antonio Gravini, Giuseppe Minardi i Michele
Fantini. Els tres primers van ser condemnats, però el 22 d'octubre de 1893 van
ser definitivament absolts en una apel·lació al Tribunal de Ravenna. El 31 de
maig de 1894 va prendre part en una manifestació de solidaritat amb els
socialistes dels Fasci Siciliani dei Lavoratori (FSL, Lligues Sicilianes dels
Treballadors) que tingué lloc a Castel Bolognese. Jutjat per aquest fet,
juntament amb altres 18 anarquistes i socialistes, el 18 d'agost de 1894 va ser
condemnat a tres mesos de detenció i a 10 lliures de multa per «incitació a
delinquir». Demanà l'arrest domiciliari segons la Llei del 19 de juliol de
1894, però la Comissió Provincial rebutjà la sol·licitud. A finals d'aquell
any, va ser processat juntament amb altres anarquistes de Castel Bolognese –Raffaele
Cavallazzi, Francesco Budini (Patacò),
Ugo Biancini, Giovanni Borghesi (Sablì),
Pietro Mariano Scardovi (Càcher) i
Vincenzo Lama (Bosca)– pel delicte
d'«associació per a delinquir», però el Tribunal de Ravenna el va absoldre per
manca de proves. L'abril de 1898 signà la protesta contra el procés d'Ancona
contra Errico Malates i altres companys per «associació de malfactors»
publicada en el «Supplemento» de L'Agitazione.
El juliol de 1900 també signà altra protesta en L'Agitazione contra un procés a anarquistes d'Ancona per
«associació sediciosa». Rebé i difongué periòdics anarquistes italians i
subversions d'Itàlia i de l'estranger (L'Italia
del Popolo; La Questione Sociale,
de Paterson; Pro Croati, de Gènova; L'Internazionale, de Londres; Germinal, d'Ancona; etc.). El 23 de
setembre de 1900, arran del clima repressió desencadenat després de l'assassinat
del rei Humbert I d'Itàlia a mans de l'anarquista Gaetano Bresci, va ser
detingut i acusat per «associació per a delinquir» com a un dels membres del Grup
Socialista Anarquista de Castel Bolognese que havia dissolt l'autoritat; però,
una setmana després, va ser amollat en llibertat provisional i posteriorment el
Tribunal de Ravenna retirà l'acusació. En el segle XX mantingué les seves idees
polítiques, però reduí la seva militància activa, substituït pel seu fill petit
Nello –son fill major Simone (Cino)
també tingué algunes simpaties llibertàries i patí un any de confinament. El
setembre de 1927 va ser empresonat una petita temporada arran de l'atemptat
contra el Cònsol de la Milícia Feixista Ettore Muti a Ravenna, juntament amb
una vintena d'anarquistes de Castel Bolognese i un centenar d'arreu la
província de Ravenna. El mes següent, segons un informe del comissari, va ser
definit com «element perillós per a la seguretat de l'Estat». L'agost de 1928
va ser esborrat de l'«Arxiu dels Subversius» en no ser considerat com a
perillós per qüestions d'edat. Pietro Garavini va morir el 6 de novembre de
1933 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia).
---
Fitxa
policíaca de Pietro Garavini
---
Pietro
Garavini
---
Reunió
d'anarquistes al pati de la taverna de Pietro Garavini (Castelbolognese, ca.
1920). D'esquerra a dreta, segona fila: Giuseppe Bellosi (Iusèf d'Carmona), Giovanni Picciuti, Nello Garavini, Pietro
Garavini, Giovanni Caglia; segona fila: Domenico Scardovi, un company no
identificat, Aurelio Lolli, Sante Baldrati, Vincenzo Lama (Bosca)
---