---
Antonio García Birlán (1892-1984)
El 27 de març de 1892 neix a Pinos Puente
(Granada, Andalusia, Espanya) –algunes fonts citen erròniament el 26 de maig de 1891 a
Fuente
Vaqueros
(Granada, Andalusia, Espanya)– l'intel·lectual,
publicista,
periodista, traductor i militant anarquista i anarcosindicalista
Antonio García
Birlán, també conegut sota diversos
pseudònims, com ara Dionysios,
Pío
Ayala, Denis,
Fabio,
Julio
Barco, etc. Sos pares es deien Antonio García i Francisca Birlán. Va
començar a militar
molt jove en el moviment llibertari. Cap al
1915 va fer de mestre, a més de fuster i pagès,
en una escola obrera a Castro
del Río, i es diu que va ensenyar les primeres lletres a
Federico García Lorca.
Després es va instal·lar a Barcelona, on va
participar en el Centre Obrer
Barceloní de Serrallonga, a més de
col·laborar assíduament en la premsa
anarquista i com a redactor i director d'importants
periòdics: va dirigir Revista
Nueva en 1925 a Barcelona; Mañana
en 1930 a la mateixa ciutat;
membre destacat del grup editor de Tierra
y Libertad
i d'Acción
entre 1930 i 1931, que va dirigir; redactor de Solidaridad
Obrera en el
període d'Ángel Pestaña; director de
la revista valenciana Estudios,
etc. Durant la dictadura de Primo de Rivera va viure a Barcelona: en
1925
treballava en una editorial i en 1928 va ser membre del grup
«Solidaridad»,
encapçalat per Ángel Pestaña. Entre
1927 i 1929 va ser membre del Comitè
Nacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT)
presidit per Joan Peiró.
Durant la Guerra Civil va realitzar tasques de responsabilitat: membre
del
Consell d'Economia de la Generalitat per la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI),
on es va encarregar de la indústria de la premsa i del paper
a partir d'agost
de 1936; conseller de Sanitat Pública i
d'Assistència Social de la Generalitat
entre el 26 de setembre de 1936 i el 17 de desembre del mateix any; en
1938 va
ser un dels encarregats per la CNT-FAI per a sol·licitar a
Manuel Azaña la
caiguda del cap de govern Negrín; i durant tot el
període bèl·lic va dirigir La
Vanguardia de Barcelona. En
acabar la guerra va formar part
del polèmic
Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLLE) creat a
París el març
de 1939. Va ser membre de la secció bibliogràfica
de la Comissió de Relacions
Internacionals Anarquistes (CRIA) fundada el novembre de 1949. Va
treballar com
a corrector de textos en el diccionari enciclopèdic de
l'editorial Larousse. En
1951 es va instal·lar a París. Durant l'exili va
dirigir Tiempos Nuevos
i Cenit,
va ser redactor de Solidaridad
Obrera i administrador
del periòdic CNT.
Més tard va
marxar al Brasil i després a l'Argentina,
on va romandre fins a començaments de 1983 treballant a
l'editorial Americalee,
per acabar retornar a Barcelona, ja molt vell, procedent de Buenos
Aires. Molt
influenciat per Nietzsche –del qual va traduir al castellà Así
habló
Zarathustra–, Kierkegaard,
Berdjaev, Tolstoi, Schestow,
Unamuno i Pérez
Galdós, va desconfiar del progrés materialista i
considerava que no havia
revolució sense ètica ni humanisme; la seva
biblioteca personal era una de les
més importants del moviment llibertari de la seva
època. Va ser amic personal
d'Errico Malatesta. Podem trobar articles seus en Almanaque
de Tierra y
Libertad, Cenit,
CNT,
Despertad,
Floreal,
Generación
Consciente, Liberación,
La
Revista Blanca, Revista
Única,
Revue Internationale Anarchiste,
Solidaridad
Obrera, Tierra
y
Libertad, Vértice,
etc.
És autor d'A la lucha,
Esbozos
de
ideas, Historia
universal del proletariado,
Resultados de la
guerra, Sabor
de ceniza, El
anarquismo, sus doctrinas, sus
objetivos (1934), El
sindicalismo, sus
orígenes, sus tácticas, sus
propósitos (1934), El
socialismo
(1934), El comunismo
(1934),
El movimiento libertario
español en
África, Francia, América y España
(1945), així com una sèrie d'antologies
publicades amb els seus pròlegs a París
i Buenos Aires en 1954 (Ciencia
y filosofía,
Cultura y
civilización,
El amor y la
amistad, El Estado, la patria
y la nación,
El hombre
y la mujer, Pueblos y razas);
va deixar
més de cent títols inèdits. Antonio
García Birlán va morir el 20 de juny de 1984 a l'Hospital
Vall d'Hebron de
Barcelona (Catalunya) a causa
d'una crisi cardíaca i va ser enterrat al cementiri de
Collserola (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, Catalunya).
---
Antonio
García Birlán, director de La Vanguardia
(Mi Revista, 19. Extraordinari del 19
de juliol de 1937)
---
Antonio
García Birlán
---
Antonio
García Birlán (1948)
---
D'esquerra a dreta: Antonio
García Birlán (d'esquena), Fernando Gómez Peláez, Pedro Herrrera Camarero i Roc Llop Convalia (Local confederal del carrer Sainte-Marthe de París, 1948)
D'esquerra a dreta: Antonio
García Birlán, Antoni Téllez Solà i Fernando Gómez Peláez
(Plaça Sainte-Marthe de París, 1948)
---
D'esquerra a dreta: Pedro Herrrera Camarero, Antonio
García Birlán i Fernando Gómez Peláez
(Plaça Sainte-Marthe de París, 1948)
García
Birlán amb l'editor anarquista Benito Milla (París, 1948)
---
García Brilán als anys vuitanta
---
García
Brilán (abril 1984)
---
Necrològica d'Antonio García Brilán apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 18 de setembre de 1984
---
---