---
Juan
García Giner (1876-1941)
El 16 de setembre
de 1876 neix al barri de la Barceloneta de Barcelona (Catalunya) el naturista,
maçó, georgista i anarquista Juan Antonio José García Giner, conegut com Juanito. Fill d'una família acomodada,
sos pares, d'origen valencià, es deien Juan García González i Vicenta Giner
Cases. De natura malicosa, passà la seva infantesa malalt. Quan tenia 14 anys la
família retornà a València (València, País Valencià), on al carrer de Gràcia
crearen una foneria de ferro i una botiga de venda de claus inicialment i
posteriorment ferreteria. Va fer els estudis secundaris a l'Institut Lluis
Vives de València. Atret pel pensament anarquista, va fer classes a l'Escola
Moderna de València, inaugurada en 1906, i en 1910 fou tresorer de la seva
junta directiva. Quan tenia uns 40 anys, trobant-se en un estat desesperat de
salut a causa de l'escrofulisme i desnonat pels metges, va llegir el llibre de
Louis Kuhne La Nueva Ciencia de Curar
sobre el tractament de malalties per mitjans naturals i seguint els seus
consells naturistes i vegetarians recuperà la salut integralment. A partir
d'aquest moment es dedicà a comprar, llegir i traduir revistes naturistes
estrangeres i de fer-ne difusió, sempre des d'un punt de vista llibertari. El
gener de 1916 fundà a València la revista naturista vegetariana llibertària Helios, primera publicació a l'Estat
espanyol d'aquestes característiques, i que tenia com a finalitat popularitzar
entre la classe treballadora els avantatges de la vida naturista. El gener de
1918 creà, amb altres companys (Francisco Sebastián Bonafé, Joaquín Calvo,
Julio Folgado, Eusebio Gascón, Luis Lahuerta, Rafael Nogué, Vicente Pinazo, Francisco
Sanchis, Vicente Soler, etc.), la «Societat Vegetariana Naturista de València»,
la qual presidí, i que tingué com a òrgan d'expressió la revista Helios. Aquesta societat de mica en mica
es va anar escampant a altres zones peninsulars (Catalunya, Andalusia, etc.). A
més de seguir els postulats de Louis Kuhne, mantingué una estreta relació amb
el reconegut doctor naturista Adrian Van Der Put Vermuden (Doctor Vander), qui va decidir obrir una consulta a València. El 6
d'abril de 1918 la «Societat Vegetariana Naturista de València» inaugurà una
nova seu social al carrer de la Tapineria de València. Sempre fent costat les
activitats anarquistes, en 1922 lliurà a Josep Viadiu Valls els diners
necessaris per a la publicació del primer número de la nova etapa de Solidaridad Obrera editat a València. A
partir de 1923 administrà el «Sanatori-Escola Naturista Beniatlà», fundat per
José Sancho Masanet i dirigit pel doctor Enrique Jaramillo Guillén a Dènia
(Marina Alta, País Valencià). Entre el 10 i el 14 de setembre de 1925 presidí
el I Congres Naturista Espanyol, que se celebrà a Bilbao (Biscaia, País Basc). Posteriorment,
davant la necessitat de comptar amb un lloc on reunir-se per a celebrar les
seves trobades naturistes (dinars a l'aire lliure, conferències, acampades,
banys solars, etc.), el 27 de febrer de 1927 la societat va adquirir un terreny
anomenat «El Pantà», al municipi de Torrent (Horta Oest, País Valencià). Abandonà,
amb Antònia Maymón Giménez i Juan Ramón Moreno, el II Congrés Naturista
Espanyol que se celebrà entre el 19 i el 23 de setembre de 1927 a Màlaga
(Andalusia, Espanya), disconforme amb la línia purament trofològica –la trofologia
es refereix a la compatibilitat bioquímica i l'harmonia dels aliments– que
volien donar-li al moviment naturista Nicolás Capo Baratta i José Castro Blanco.
En 1929 assistí al III Congrés Naturista Espanyol que se celebrà dins dels
actes paral·lels a l'Exposició Internacional de Barcelona. En aquesta època
col·laborà estretament amb el cenacle espiritista naturista barceloní «El
Progreso del Alma». El 18 de setembre de 1932 assistí a la inauguració del
Sanatori Naturista de Busot (Alacantí, País Valencià). Entre el 16 i el 19 de
maig de 1933 fou vocal de la III Assemblea Naturista Espanyola celebrada a
Busot. Seguidor de les tesis de l'economista Henry George, el maig de 1934 fou
un dels fundadors de la Secció de València de la Lliga Georgista Espanyola, de
la qual va ser vocal de la seva junta directiva. Presidí el comitè organitzador
del IV Congrés Naturista Espanyol que se celebrà entre el 8 i l'11 de juliol de
1934 a Manzanares el Real (Madrid, Castella, Espanya) i va fer la conferència de
clausura «Naturismo filosófico social» a l'«Ateneo Teosófico» de Madrid. En
aquest mateix any de 1934 la «Societat Vegetariana Naturista de València» va
entrar en crisi des del moment que sorgiren contradiccions internes d'ordre
ideològic sobre l'acceptació o no de la trofologia. En 1935 assistí al Congrés
Naturista Espanyol, que se celebrà a Sevilla (Andalusia, Espanya), on presentà
una ponència molt discutida («Catecismo naturista») que finalment es va aprovar.
La guerra civil va interrompre la publicació de la revista Helios i les activitats de l'associació i el triomf franquista
dissolgué definitivament la societat i perseguí els seus membres. Detingut per
l'exèrcit franquista, va ser processat per la seva pertinença a la maçoneria
(tenia el grau novè dins la lògia «Paz y Justicia» de València), però finalment
va poder passar a França. Gràcies a un familiar, en principi, evità els camps
de concentració, però finalment hi va ser reclòs. Juan García Giner va morir el
3 de juny de 1941 a l'hospital del camp de concentració de Vernet (Llenguadoc,
Occitània).
---
Juan
García Giner
---
Juan
García Giner
---
Juan
Garcia Giner, al centre de la foto amb barba, amb altres companys en la
inauguració del Sanatori Naturista de Busot (18 de setembre de 1932)
---
Portada
d'un exemplar d'Helios
---
---