---

Josep Gatell Comas (1918-1971)

El 26 de novembre –el certificat de defunció cita el 29 de novembre– del 1918 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifranquista Josep Gatell Comas. Sos pares es deien Amadeu Gatell, blanquer, i Esperança Comas. Sa família, després de patir son pare el tancament patronal a començament de la II República espanyola, es traslladà a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès, Catalunya). Josep Gatell Comas milità en les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet. Quan el cop militar feixista participà el 20 de juliol de 1936 en l'assalt de la caserna de Sant Andreu de Barcelona i quatre dies després marxà cap el front d'Aragó (Espanya), primer amb la «Columna Durruti» i després amb la «Columna Ortiz» («Columna Sud-Ebre»), participant en la presa d'Azaila (Terol, Aragó, Espanya). En 1937 col·laborà en Ruta. Posteriorment, a Casp (Saragossa, Aragó, Espanya), entrà a formar part del grup guerriller de sabotatge «Petróleo», juntament amb altres 36 milicians més, 12 dels quals amics de Santa Coloma de Gramenet, i entre ells son amic inseparable Enric Casañas Piera. Més tard passà a l'Esquadró Motoritzat de la 117 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, lluitant a Belchite (Saragossa, Aragó, Espanya). Després de la presa de Terol (Aragó, Espanya), va fer estudis per a encarregar-se de l'Observatori de l'Exèrcit de Llevant i, quan el triomf franquista era un fet, el 24 de gener de 1939 se sumà a l'Exèrcit de l'Est per a finals de març passar amb Enric Casañas Piera la frontera. Patí els camps de concentració d'Arles, Barcarès i Argelers, que abandonà el gener de 1940 enquadrat en la 175 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Després de la derrota francesa per part d'Alemanya, passà a Occitània i més tard al famós embasament de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània). En 1943 s'internà clandestinament a la Península i s'oposà al feixisme, sempre en contacte amb la Confederació Nacional del Treball (CNT) clandestina de l'est peninsular. Visqué amb sa família a València (València, País Valencià). En 1946 es casà amb Concepció Boscà Casas (Conxa) i l'any següent tingué una filla, Núria. Reduïdes les seves possibilitats de lluita, legalitzà la seva situació gràcies a l'amnistia a pròfugs i desertors de 1951. Sense feina, en 1952 emigrà, amb Enric Casañas Piera, al Brasil, on seguí militant en el moviment anarquista, tant brasiler com de l'exili espanyol. Dos anys després retornà a la Península i en 1957 emigrà a França tot sol i l'any següent se li sumà sa companya i sa filla. A l'exili treballà d'obrer en una cimenteria i apuntalant les galeries de les mines. Josep Gatell Comas va morir el 12 de març del 1971 al seu domicili de Sevran (Illa de França, França) d'un infart i fou enterrat a Varennes-sur-Fouzon (Centre, França). Sa germana, Angelina Gatell Comas (1926-2017), fou una destacada poetessa, traductora, actriu de doblatge, lluitadora social i militant antifranquista.

---

Josep Gatell Comas

---

Josep Gatell Comas (dreta) al front de l'Ebre (tardor de 1936)

---

Grup a la posició d'El Cañar de Azalla de Terol (primavera de 1937).
D'esquerra a dreta: drets, Alfredo Marco, Nazario Faulí, Fernández, Miguel Pérez i Josep Gatell; asseguts, Epifanio García, El Fuster, Emilio i José Gómez Izquierdo

Josep Gatell Comas (primer per l'esquerra amb boina), Enric Casañas Piera (segon per la dreta) i altres companys (Château de la Reynalda, ca. 1941)

---

Josep Gatell Comas (dreta) amb Enric Casañas Piera (Río de Janeiro, 1953)

---

Josep Gatell Comas (dreta) amb Enric Casañas Piera (Río de Janeiro, 1953)

---

---