---
Odoardo
Ghillani (1899-1980)
El 18 de juliol de
1899 neix a Calestano (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista, anarcosindicalista
i lluitador antifeixista Odoardo Ghillani, conegut com Occhioni i Parma,
i a França com Les Gros Yeux, i que va fer servir diversos pseudònims (Odoardo
Gandolfi, Idolardo Gandolfi, Edouard Onillani, Jules
Robert Ferry i Giovanni Casanova). Sos pares es deien Beniamino i
Eugenia Ollari. Quan era infant emigrà amb sos pares a Suïssa i també a
Alemanya. En 1918 retornà a Itàlia per a servir a l'exèrcit i lluità en
infanteria als fronts durant l'últim any de la Gran Guerra. En 1921 va ser
llicenciat i retornà a Calestano on s'afilià a la Lliga dels Jornalers local.
Passà uns anys anant i venint per les ciutats del nord d'Itàlia, estant-se una
temporada a Mestre (Venècia, Vèneto, Itàlia), buscant feina i finalment decidí
emigrar, passant clandestinament a Suïssa. En 1923 el trobem a París (França) i
el 13 de febrer de 1924 se li va decretar l'expulsió per raons polítiques,
ordre que no acomplí. El 2 d'agost de 1924 va ser detingut amb altres
anarquistes italians arran d'un enfrontament amb un grup de feixistes de la
mateixa nacionalitat a París. El 6 de setembre de 1924 va ser condemnat a dos
mesos de presó per infracció al decret d'expulsió. El 15 de gener 1926 va ser
novament detingut pel mateix delicte i condemnat a dos meso de presó. Un cop
lliure, decidí restar a París sota el nom fals d'Odoardo Gandolfi i
treballà com a pintor en la construcció. En aquesta època viatjà a Bèlgica. En
1928 va ser novament detingut pel mateix motiu i condemnat el 31 de desembre a
quatre mesos de presó. Posteriorment es traslladà a Barcelona (Catalunya), on
participà en el moviment que donaria lloc a la II República espanyola i formà
part del grup anarquista «Germinal» (Laciotto Bini, Vincenzo Capuana, Virgilio
Gozzoli, etc.). El seu domicili esdevingué lloc de trobada d'antifeixistes i
d'anarquistes que s'acostaven a la Península. Fou acusat per la policia
espanyola d'haver participat en un atemptat al pavelló italià de l'Exposició
Internacional de Barcelona de 1929 i detingut per haver assistit a un congrés
anarquista. Un cop alliberat restà a Barcelona, on finalment va ser novament
detingut per les seves opinions polítiques i com a còmplice del presumpte
intent de fugida de dos anarquistes italians (Burlando i Baffoni). En 1932 se
li va decretar l'expulsió del país. Quan l'esclat de la Guerra Civil, retornà
clandestinament a la Península amb el suport dels companys i lluità al front
d'Aragó enquadrat en la «Columna Ascaso». Però la seva estada va ser curta, ja
que sospites sobre la seva lleialtat el van obligar a retornar a França.
D'antuvi s'instal·là a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) i després en diverses
ciutats d'Aquitània, sota el nom fals de Giovanni Casanova.
Posteriorment s'instal·là a Bordeus (Aquitània, Occitània), on romangué fins el
1938. El gener de 1937, va ser definit per Fausto Nitti, secretari de la Liga
Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home), en
un nota publicada en Nuovo Avanti!, com a «indigne de pertànyer a
l'organització antifeixista». En aquesta època també va fer curtes estades a
Bèlgica. L'estiu de 1939 demanà permís per poder partir cap a Mèxic, però no
obtingué l'autorització del Ministeri de l'Interior francès. Quan esclatà la II
Guerra Mundial i Itàlia passà a ser l'enemic, va ser posat sota vigilància a
Mende (Llenguadoc, Occitània) i després va ser reclòs al camp de concentració
de Rieucros (Mende, Llenguadoc, Occitania). Posteriorment traslladat al camp de
concentració de Vernet, on va romandre fins a la seva repatriació el maig de
1941. Detingut per la policia feixista de fronteres a Menton (Provença, Occitània;
aleshores ocupada per Itàlia), va ser jutjat per propaganda antifeixista i per
haver lluitat en la Guerra Civil espanyola i se li va assignar confinament
durant cinc anys a l'illa de Ventotene. El setembre de 1943 va ser alliberat i
retornà a Calestano on, després d'haver servit d'intèrpret a un comandant
alemany, segons ell amb l'avinença de la Resistència, va ser novament detingut
el 13 d'octubre de 1943 i reclòs a la presó de Parma. El desembre d'aquell any
va ser traslladat al camp de concentració d'Scipione di Salsomaggiore (Bore,
Emília-Romanya, Itàlia). El juliol de 1944 els nazis el volien enviar com a
treballador a Alemanya, però la seva salut malmenada va fer que restés al camp.
L'octubre de 1945 va ser alliberat per les tropes partisanes. Sembla que
retornà a Calestano i que col·laborà amb el Comitato di Liberazione Nazionale
(CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) local. Odoardo Ghillani va morir el 28
d'octubre de 1980 a Parma (Emília-Romanya, Itàlia).
---
Odoardo
Ghillani
---
Notícia
de la detenció d'Odoardo Ghillani apareguda en el diari parisenc Le
Radical del 4 d'agost de 1924
---
---