---
Torquato
Gobbi (1888-1963)
El
6 d'agost de 1888 neix a Bagnolo in
Piano (Emília-Romanya, Itàlia) el propagandista i
militant anarquista Torquato
Gobbi. Sos pares es deien Angelo Gobbi i Solimita Ferrari.
Enquadernador d'ofici, de molt jove es va lligar al moviment anarquista
militant en el «Cercle Francesc Ferrer Guàrdia» de
Reggio Emilia. Fou
corresponsal d'Umanità Nova, redactor de La Lota Umana i
distribuïdor d'Il Pensiero a començaments del segle. La seva
participació en les vagues de la tardor de 1911 contra l'enviament de tropes a
Líbia va implicar la seva inscripció en la llista d'anarquistes de l'Estat i
ser perseguit per la justícia per «distribució de manifests antimilitaristes» i
fullets en suport del soldat Masetti. A començaments de 1914 fou un dels
promotors d'una reunió a favor de Masetti que aleshores estava tancat a Reggio
Emilia. Com a militant de la Unió Sindical Italiana (USI), era membre de la
tendència de Borghi, oposada a la guerra, en contra de l'Alceste De Ambris,
intervencionista. A començaments de 1915 va participar en el Congrés Nacional
Anarquista de Pisa realitzat amb la finalitat de crear una estratègia
d'oposició a la guerra. En aquest anys va conèixer Camillo Berneri, secretari
de la Joventut Socialista de Reggio Emilia, al qual va atreure a l'anarquisme i
amb qui mantindrà una gran amistat. El juny de 1916, arran del congrés
semiclandestí realitzat a Florència, va ser elegit, juntament amb T.
Monticelli, P. Binazzi, Gregorio Benvenuti i V. S. Mazzoni, membre del Comitè
d'Acció Anarquista Internacional (CAAI), encarregat de coordinar la lluita
contra la guerra a Itàlia i relacionat amb els companys estrangers. La
propaganda que va realitzar contra la guerra va implicar la seva detenció
nombroses vegades, especialment l'abril de 1917 i el febrer de 1918, quan va ser
condemnat a 10 anys de reclusió, que complirà només fins al març de 1919
gràcies a una amnistia. Aquest mateix any coneixerà Luigi Fabbri, amb qui farà
una gran amistat. En 1919 també va ser delegat al congrés fundacional de la
Unió Comunista Anarquista Italiana (UCAI) realitzat a Florència, on serà elegit
per participar-ne en la direcció. Amb l'arribada de Mussolini i després d'haver
estat amenaçat i agredit pels escamots feixistes i d'haver participat en el III
Congrés de la UCAI a Ancona el novembre de 1921, en 1923 va exiliar-se a París.
A la capital francesa va formar part del Comitè de Suport de la USI i del grup
«Gori» (Borghi, Angelo Diatallevi, Alberto Meschi, Enzo Fantozzi, etc.), alhora
que fa costat els companys exiliats de l'Itàlia feixista. També va participar
en l'aventura de les legions garibaldines de Ricciotti Garibaldi, que en
realitat es tractava d'un agent provocador al servei de la policia
mussoliniana. En 1927 fou membre del grup «Pensiero e Volontà» i un dels
redactors del seu òrgan La Lotta Umana, dirigit per Luigi Fabbri i del
qual Séverin Ferandel serà gerent. El 16 de setembre de 1927 fou expulsat de
França, juntament amb la major part dels redactors (Fabbri, Fedelli, Berneri,
etc.) i es va instal·lar a Brussel·les (Bèlgica), juntament amb Berneri,
Damiani i Mantovani, entre d'altres, fent feina en una fàbrica de botons. Fou
expulsat de Bèlgica en 1929, malgrat la intervenció de la Lliga Italiana dels
Drets de l'Home. En 1930 va emigrar a l'Uruguai, on va trobar feina de mestre
en una escola elemental. Amb Luigi Fabbri i Ugo Fedeli va editar, entre 1930 i
1935, la revista Studi Sociali. Durant els anys trenta va derivar cap el
socialisme reformista d'essència llibertària. Durant la II Guerra Mundial fou
president del Comitè de Montevideo de l'associació «Italia Libera» i
organitzador de nombroses manifestacions contra el feixisme i les potències de
l'Eix. Després de la guerra farà de tipògraf i obrirà la Llibreria Italiana,
que també fou editorial, a Montevideo. Vivint sempre en precarietat econòmica,
durant la crisi econòmica dels seixanta aquestes necessitats es van agreujar
fins al punt d'arruïnar-lo, fet que el va portar a la desesperació. Torquato
Gobbi es va suïcidar el maig de 1963 a Montevideo (Uruguai). En 1997 Fabrizio
Montanari en publicarà una biografia: Voci dal Plata. Vita e morte di
Torquato Gobbi.
---
Torquato
Gobbi en una foto de la policia italiana
---
Torquato
Gobbi en una foto policíaca
---
---