--- Avelino González Mallada (1894-1938) El
7 d'agost de 1894 neix a Gijón (Astúries, Espanya) el militant anarquista i
anarcosindicalista Avelino González Mallada. Quan tenia sis anys va quedar orfe
i començà a treballar a la Fàbrica Laviada amb 11, per la qual cosa va anar poc
a l'escola, però va aconseguir certa cultura de manera autodidacta. Quan tenia
14 anys va començar a treballar al dic de Gijón, on va tenir els primers
contactes amb el moviment anarquista, i en 1911 s'afilià a la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Va començar la seva militància al costat de José
María Martínez i en la segona dècada del segle fou un element clau de
l'Agrupació Llibertària de Gijón. Va col·laborar en Acción Libertaria i
el maig de 1915 s'exilià a París després de desertar de l'Exèrcit i empaitat
per la patronal de Gijón que l'havia acomiadat i inscrit en la llista negra. A
la capital francesa va treballar d'estibador i a les fàbriques d'automòbils. El
desembre de 1918 tornà a Gijón, però aviat va marxar a La Felguera, on treballà
en una ferreria amb el suport d'Aquilino Moral, i després va fer de mestre en
una escola racionalista a Frieres. En 1922 va obtenir el títol de perit
mercantil a Gijón. A partir de 1919 va destacar en l'anarquisme orgànic
asturià: va assistir en representació dels obrers del Metall de La Felguera al
congrés d'aquell any, on defensà la fusió de la CNT i de la Unió General de
Treballadors (UGT); el juny de 1921 fou delegat en el Congrés Nacional del
Transport de la CNT a Gijón; entre 1919 i 1923 va fer mítings i conferències
arreu Oviedo, Gijón, Sama, Ribadesella, Palència, Bilbao, La Felguera, etc.; va
representar els asturians en la Conferència de Saragossa de 1922, on va ser
nomenat delegat per a la Conferència de Berlín a la qual va assistir; fou
delegat en els congressos cenetistes de Gijón (juny de 1923) i de la regional
(setembre de 1923); dirigí gairebé tots els periòdics cenetistes asturians a
partir de 1920 –Vida Obrera (1921), Solidaridad Obrera de Gijón
(1923-1926), Solidaridad (1931-1932)–; encapçalà en 1925 el Comitè
Nacional de la CNT amb seu a Gijón; acompanyà Segundo Blanco en el primer
congrés de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal el setembre de
1925; durant la dictadura de Primo de Rivera fou mestre a les mines i a
l'Escola Neutra de Gijón (1926), que havia fundat i dirigia Eleuterio
Quintanilla; feu mítings pro Sacco i Vanzetti en 1927; va participar en els
plans contra la dictadura («Sanjuanada», «Complot del Puente de Vallecas»),
etc. Durant els anys de la II República també va participar en primera línia:
va participar en la ponència sobre les Federacions d'Indústria en el Congrés de
1931; dirigí entre 1932 i 1933 el periòdic CNT
a Madrid; va
pertànyer al grup madrileny «Los Libertos» de la
Federació Anarquista Ibèrica
(FAI) –a Astúries ja havia participat amb Blanco i J. M.
Martínez en el grup
«Solidaridad» de la FAI–; el maig de 1933, amb
Orobón Fernández i Abós, va
participar en un gran míting a Saragossa; en 1934, amb Durruti,
realitzà el
gran míting de cloenda del Congrés d'Andalusia; va
realitzar nombrosos mítings
i conferències arreu (La Felguera, Barcelona, Gijón,
Mieres, Madrid, etc.); fou
secretari de la CNT asturiana entre 1935 i 1936; defensà
l'Aliança amb la UGT –ja des del seu tancament en 1933
arran de l'aixecament de gener–, encara que
sempre es va declarar partidari de la FAI; participar en la
ponència de les
Federacions Nacionals d'Indústria en el Congrés de 1936;
fou enviat pel Comitè
Peninsular de la FAI a París per defensar les posicions
anarquistes de la CNT;
etc. Quan va esclatar la guerra, el juliol de 1936 va ser membre de la
Comissió
de Defensa de Gijón en qualitat de Comissari de Guerra. El gener
de 1937 formà
part del Comitè d'Enllaç CNT-UGT i el febrer d'aquell any
de la Comissaria
General d'Astúries per la CNT. En aquesta època va fer
mítings a Pola de Siero
i a La Felguera. Del 15 octubre de 1936 al 20 d'octubre de 1937, quan
ja les
tropes franquistes arribaven a Astúries, fou alcalde de
Gijón. Quan
l'enfonsament del front nord és un fet, es traslladà a
Barcelona, on va
romandre fins al febrer de 1938 quan va marxar als Estats Units en
viatge de
propaganda i per recaptar ajuda econòmica per a la CNT i per a
Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA), de la qual havia estat nomenat
delegat
especial del Consell General. Tot d'una que va arribar als Estats Units
va ser
detingut per la policia i un tribunal d'immigració el va
condemnar a
l'expulsió; però una setmana després la
pressió popular aconseguí el seu
alliberament. Avelino González Mallada va morir el 27 de
març de 1938 a
Woodstock (Virgínia, EUA) en un accident automobilístic
quan anava cap a
Califòrnia i en el qual també va finar Edilberto Segura.
Va deixar vídua,
Florentina Fernández, i dos infants (Avelino i Amapola) de curta
edat. Va
publicar articles, fent servir diversos pseudònims (Andrés Mallada, Panurgo,
Neandro) en Acción Libertaria, CNT, Construcción, Cultura
Ferroviaria, El Noroeste, La Prensa, Solidaridad, La
Tierra, entre d'altres. És autor d'Asturias ante la guerra (1938).
També va ser maçó sota el pseudònim Panurgo, arribant al grau quatre de
Mestre Secret en la Lògia Jovellanos. En l'actualitat un carrer de Gijón porta
el seu nom. --- Avelino González Mallada ---
Intervenció
d'Avelino González Mallada en el Gran Míting de la
Monumental per l'amnistia del 22 de setembre de 1933 ---
Avelino González Mallada (Gijón, 1937) --- Signatura d'Avelino G. Mallada com a president de la Comissió Gestora Municipal de Gijón (ca. 1937) --- Cartell de l'acte organitzat per la Secció Nord-americana de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), al Royal Windson de New York (20-02-1938) --- Avelino González Mallada parla en un acte de suport a la
Revolució espanyola, organitzat per la Secció Nord-americana de Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA), al Royal Windson de New York --- Seguici fúnebre dels càdavers d'Avelino G. Mallada i d'Edilberto Segura sortint dels locals de SIA --- Avelino González Mallada --- Retrat d'Avelino González Mallada --- --
|