---
Manuel
González Marín (1898-?)
El 4 de juliol de
1898 neix a Archena (Múrcia, Espanya) –altres fonts citen Marchena o Cieza,
ambdues poblacions murcianes– l'anarquista i anarcosindicalista Manuel González
Marín, conegut com Manuel Marín o Marín Manuel i que va fer servir el
pseudònim José. Visqué amb sa família
a Cartagena (Múrcia, Espanya) i en 1919 va ser expulsat d'aquesta ciutat per
les seves activitats anarquistes, traslladant-se a Madrid (Espanya). Durant dos
anys formà part de la Societat de Paletes «El Trabajo» madrilenya i
posteriorment fou un actiu militant del Sindicat Únic de Metal·lúrgics de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) de Madrid, el qual presidí. Vivia, amb la
seva esposa i sa sogra, al número 4 de la plaça de la Cebada de Madrid. En 1921
va ser processat per haver prendre part en una reunió clandestina celebrada al
Centre Sindicalista del carrer Pizarro de Madrid. A partir del 15 de gener de
1923 treballà de metal·lúrgic als tallers de construccions metàl·liques
madrilenys Casa Jareño. En aquesta època era el recaptador general del «Comitè
Pro-Presos». L'1 de setembre de 1923 va ser detingut, amb Feliciano Benito
Anaya, acusat de l'atracament a mà armada al barri madrileny de Villaverde del
caixer de la «Companyia Bilbaïna de Construccions Euskalduna» i tancat a la
presó madrilenya de Getafe; jutjat per aquest delicte el 26 de novembre de 1925,
el 30 de novembre de 1925 va ser absolt per manca de proves, encara que
Feliciano Benito Anaya va ser condemnat a vuit anys i un dia de presó major.
Entre 1926 i 1928 patí diversos empresonaments. L'abril de 1932 representà la
Regional del Centre en el Ple de Regionals de la CNT. També milità en la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). El 10 de febrer de 1933 participà en un atracament al
domicili del comte Ruidoms, fet pel qual va ser reclòs a la presó madrilenya de
Colmenar Viejo i de la qual va poder fugir amb cinc companys el maig de 1933,
amb el suport de la CNT; en la fuita amb furgoneta va ser ferit en un tiroteig
amb la Guàrdia Civil a Mandayano (Guadalajara, Castella, Espanya) i en el qual
resultaren morts un número de la Benemèrita (Francisco Sánchez de Real) i dos
dels fugats (Ignacio Casado Iglesias i Pablo González Hernández). Jutjat en
consell de guerra per aquests fets el 10 de febrer de 1934 a Saragossa (Aragó,
Espanya) va ser condemnat, juntament amb Juan Félix Manzanares Ortiz i Rafael
Castro Morilla, a la pena de mort; aquesta pena que va ser confirmada el 26 de
juny de 1934 per la Sala VI del Tribunal Suprem de Madrid, encara que van ser
indultats i condemants cadena perpètua i enviats al presidi de Cartagena. Quan
el cop militar feixista de juliol de 1936 es trobava empresonat a Madrid i, com
que no va ser alliberat, s'amotinà, aconseguint la llibertat el 22 d'agost amb
l'assalt de la Presó Model. El novembre de 1936 va ser nomenat delegat de la
Conselleria de Transports de Madrid en substitució d'Amor Nuño Pérez. El 24
d'abril de 1937 va ser nomenat, en nom de la CNT, membre del Consell Municipal en
diverses comissions i com a tinent d'alcalde del Districte del Congreso i de la
Junta de Defensa de Madrid. En aquesta època mantingué una gran polèmica amb Cazorla
sobre el debat «guerra-revolució». El febrer de 1939 entrà a formar part del
Comitè de Defensa Confederal del Centre i entre el 5 i el 31 de març de 1939
fou conseller d'Hisenda i Economia del Consell Nacional de Defensa. El 27 de
març de 1939 realitzà una sonada intervenció radiofònica defensant públicament
el perquè de la ruptura amb el Govern de Juan Negrín López i la necessitat de
posar fi a la guerra el més aviat possible. L'últim dia de la guerra deixà la
Península, amb Eduardo Val Bescós, José Pradas Pradas i Manuel Salgado Moreiras,
per Gandia (Safor, País Valencià) a bord del vaixell britànic Galatea, mentre altres companys es
concentraven sense esperança a la ratonera del port d'Alacant, i passà a
Anglaterra. S'establí a Londres (Anglaterra) i vivia al número 66 de Church
Street, al barri de Kensington. El 14 d'abril de 1939 assistí a Londres a una
reunió amb Marià Rodríguez Vázquez (Marianet)
i altres destacats militants amb la finalitat de solucionar la doble
representativitat de l'exili. Poc després es traslladà a França per a
integrar-se en el Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). En
aquesta època també formà part de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Quan l'ocupació de França pels alemanys, arribà a Montalban (Guiena,
Occitània), on treballà de llenyataire i d'agricultor amb altres companys (Miguel
Chueca Cuartero, Olegario Pachón Núñez, etc.). Participà en la lluita
clandestina, amb Eduardo Val Bescós i Olegario Pachón Núñez, fins la seva
detenció l'octubre de 1941, amb Eduardo Val Bescós, i empresonament a
Saint-Michel de Tolosa (Llenguadoc, Occitània). Jutjat, va ser condemnat el 24
de setembre de 1942 pel Tribunal Militar de la XVII Regió Militar de Tolosa a
dos anys per «atemptar contra la seguretat de l'Estat francès». Posteriorment
passà a un camp de concentració a Moissac (Llenguadoc, Occitània), on es
relacionà amb Germinal Esgleas, Eduardo Val Bescós i Mateu Baruta Vila. Lliurat
als nazis, va ser internat a la caserna Amiel de Bordeus (Aquitània, Occitània)
per a treballar a la base de submarins adscrit al Servei de Treball Obligatori
(STO). En 1944, després de ser alliberat pels companys quan els nazis el volien
enviar a un camp d'extermini a Alemanya, amb documentació falsa arribà a París.
A la capital francesa formà part del Comitè Regional clandestí de la CNT.
Després de l'Alliberament, representà la CNT en l'Aliança Democràtica i el maig
de 1945 assistí com a delegat al Congrés de París i, arrenglerat amb els
moderats, fou un dels redactors de la ponència que tractava sobre les
realitzacions portades a terme durant la guerra. Entre 1945 i 1949 col·laborà
en el periòdic marsellès Hoy. Visqué
a Bordeus i es relacionà amb el sector «col·laboracionista» de José Berruezo
Romera i Juan Romera. Posteriorment s'instal·là a Marsella (Provença,
Occitània), on va ser expulsat de la CNT «ortodoxa». En 1964 col·laborà en el
periòdic marsellès Asturias.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
Manuel
González Marín en una fotografia policíaca (1923)
---
Manuel
González Marín al seu despatx (ca. 1937)
---
Una
altra foto de la mateixa sessió
---
Manuel
González Marín al costat del general José Miaja Menant i altres autoritats (març
de 1939)
---
---