---
Filippo
Gramignano (1894-1964)
El 4 de juliol de
1894 neix a Borgo Xitta (Trapani, Sicilia) l'anarquista i resistent
antifeixista Filippo Gramignano, conegut com Pippo Gramigna i que va fer servir el pseudònim Rag. Filippi.
Sos pares es deien
Vincenzo Gramignano i Caterina Ciotta. De jove formà part del
Partito
Democratico de Nunzio Nasi i fou intervencionista. Durant la Gran
Guerra
obtingué la titulació de comptable, però
s'estimà més exercir la professió d'intermediari
comercial de grans, entrant en contacte amb els ambients
maçònics i mafiosos,
dels quals es servirà més tard, durant la II Guerra
Mundial, per a finançar
activitats anarquistes, suscitant la crítica i la
reprovació de destacats
companys llibertaris, com ara Paolo Schicchi i Francesco Sammartano (Ciccio). Cap el 1924 entrà en el
moviment anarquista de la mà de Salvatore Renda i dos anys després participà en
les topades contra els escamots feixistes que es donaren a tota Sicília,
especialment a Trapani i a Palerm, juntament amb Salvatore Renda i altres
militants de diverses formacions polítiques. Amb l'anarquista Giovanni Allegra,
comprà un petit veler que utilitzà per a expatriar clandestinament companys
perseguits per la policia. El juliol de 1929 passà a Tunísia i el 12 de
setembre d'aquell any a Marsella (Provença, Occitània), encarregat pels
companys sicilians per a establir contacte personal amb Paolo Schicchi de cara
a la preparació d'un complot insurreccional. A l'Hôtel de Lyon de Marsella, amb
Paolo Giovanni Caponetto, Vincenzo Mazzone, Salvatore Renda i Paolo Schicchi,
projectà un desembarcament a Sicília que seria l'espurna d'un moviment
insurreccional arreu d'Itàlia, que patí diversos ajornaments, a causa entre
d'altres de l'enfonsament de l'embarcació i de la detenció de Giovanni Allegra.
Aquest últim, esdevingut agent secret de l'Organizzazione per la Vigilanza e la
Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la Vigilància i la
Repressió de l'Antifeixisme) a Tunísia i que finalment serà afusellat per les
tropes nord-americanes en 1943, es va fer amb els plans i els detalls del pla
insurreccional, i, no obstant la «defecció i l'obstruccionisme» d'Antonio
Casubolo i d'altres companys, Paolo Schicchi intentà portar-lo a terme. Amb el
suport d'Ignazio Soresi, anarquista lligat a la maçoneria local, embarcà
clandestinament amb Salvatore Renda i Paolo Schicchi a bord del vapor Argentina, cap a Palerm, on el grup va
arribar el 30 d'agost de 1930. Detinguts en el moment del desembarcament, els
tres anarquistes van ser processats l'any següent pel Tribunal Especial per a
la Defensa de l'Estat. Declarant-se anarcoindividualista, el 16 d'abril de 1931
Gramignano va ser condemnat a sis anys de presó i a tres de vigilància
especial. A diferència de Salvatore Renda, que demanà la gràcia oferint els
seus serveis al règim, purgà completament la seva pena, però, en comptes de ser
excarcerat, va ser confinat, ben igual que Paolo Schicchi, a l'illa de Ponça i
després a la de Ventotene. En acabar les hostilitats bèl·liques, va ser
alliberat de l'hospital psiquiàtric de Palerm on havia estat confinat. Juntament
amb Paolo Schicchi i altres companys de Palerm, reprengué immediatament, malgrat
les dificultats econòmiques i familiars i a la tuberculosi que havia contret al
confinament –en 1947 s'havia pogut salvar gràcies a les medicines enviades pels
companys nord-americans–, les seves activitats anarquistes. Entre el 3 i el 4
de setembre de 1944 participà en el I Congrés Anarquista Sicilià que se celebrà
a Palerm. L'11 de setembre de 1944 assistí al Congrés dels Anarquistes d'Itàlia
Meridional celebrat a Nàpols (Campània, Itàlia) i promogut pel grup napolità de
l'Aliança Llibertària (AL). Víctima de la desconfiança dels anarquistes napolitans,
a causa de rumors infundats que li atribuïren estafes i especulacions contra
els companys, hagué de romandre uns tres mesos a Nàpols treballant de maleter
al port. De bell nou a Trepani, contribuí a la reorganització del moviment
llibertari a la ciutat, on es realitzaren diverses reunions públiques, i a la
província, juntament amb Gaspare Cannone i Sasà Maniscalco, que culminaren en
el congrés de 14 de març de 1946 que donà lloc a la fundació de la Federació
Anarquista de Trepani «Carlo Cafiero». Posteriorment participà en les trobades
anarquistes que se celebraren a Sicília, fins al congrés del 23 d'abril de
1950, on es va decidir la gira propagandística de Pier Carlo Masini per la
Sicília occidental. Tot i estar lluny de les posicions de Masini, com va
explicar en el número únic del periòdic que dirigí Germinal. Omaggio a tutti gli eroi ed a tutti i martiri dell'idea
libertaria, que es va publicar el 20 de maig de 1950 a Palerm, contribuí
significativament a l'èxit d'aquesta. La polèmica que dividí l'anarquisme
italià, arran de la secessió encapçalada pels Grups Anarquistes d'Acció
Proletària (GAAP), i la mort de Paolo Schicchi, que va provocar la lenta però
inexorable disminució de l'activitat anarquista a l'illa, van fer que s'allunyés
progressivament de la militància activa. En 1955 va ser ingressat en un
hospital psiquiàtric, d'on sortí la primavera de 1957, però va ser novament
internat i fins a dos mesos abans de la seva mort. Filippo Gramignano va morir
el 29 de gener de 1964 a Mazara del Vallo (Trapani, Sicília) arran d'una crisi
asmàtica. En 1996 es va publicar pòstumament la seva obra Il tentaivo rivoluzionario di Paolo Schicchi del 1930.
---
D'esquerra
a dreta: Filippo Guzzardi, Giovanni Spataliatore, Alfonso Failla, Pio Turroni,
Paolo Schicchi, D'Andrea, Armando Borghi i Filippo Gramignano (Palerm, 1946)
---
D'esquerra
a dreta: Filippo Guzzardi, D'Andrea, Armando Borghi, Pio Turroni, Paolo Schicchi,
Alfonso Failla, Giovanni Saptaliatore i Filippo Gramignano (Palerm, 1946)
---
D'esquerra
a dreta, drets: Alfonso Failla, Armando Borghi, Paolo Schicchi i Pio Turroni;
asseguts: Giovanni Spatoliatore, Filippo Guzzardi, D'Andrea i Filippo
Gramignano (Palerm, 1947)
---
---