---
Alberto
Guabello (1874-1941)
El 27 d'abril de
1874 neix a Santa Maria (Mongrando, Piemont, Itàlia) l'anarquista i
sindicalista Alberto Augusto Guabello, que va fer servir diversos pseudònims (Bartolomeo Livorno, Albert Zurbello, Uno Sfruttato,
etc). Sos pares es deien Dionigi Guabello i Serafina Vineis. Només va poder
assistir als primers cursos d'escola elemental, però, molt aficionat a la
lectura, aconseguí una bona educació autodidacta. En un interrogatori que patí
l'1 d'abril de 1894, en el marc de la detenció de Carlos Malato i la projectada
insurrecció de Biella (Piemont, Itàlia), afirmà que abans de 1890 era religiós
i que després es passà al republicanisme de Giuseppe Mazzini i al socialisme,
per acabar en l'anarquisme; el cas és que el desembre de 1891 fou un dels
creadors del Grup Comunista Anarquista «I Figli del Lavoro» (Els Fills del
Treball). El 27 de febrer de 1892 partí, amb Ernesto Caspani, a Ginebra
(Ginebra, Suïssa) i treballà com a paleta en una obra de Lausana (Vaud, Suïssa).
Posteriorment passà amb Caspani a París (França). A finals d'abril de 1892 va
ser detingut a Torí (Piemont, Itàlia), juntament amb una trentena de companys,
en una operació policíaca destinada a avortar un possible aixecament
revolucionari en ocasió del Primer de Maig d'aquell 1892, però va ser alliberat
el 20 de maig per manca de proves. En aquest mateix any participà en
conferències, reunions i assemblees durant una vaga, a més de mantenir
correspondència amb destacats militants anarquistes, com ara Pietro Gori,
Errico Malatesta o Francesco Saverio Merlino. El febrer de 1893 va ser
denunciat a Mongrando (Piemont, Itàlia) per robatori i l'octubre d'aquell any
per «furt amb agreujant», però finalment va ser condemnat a 29 dies de presó
per «ultratge als agents de la Seguretat Pública i per crits sediciosos». A
finals de 1893, segons la Prefectura de Novara (Piemont, Itàlia), emigrà a
França, però, expulsat, va retornar l'abril de 1894 a Itàlia. Jutjat el juny de
1894 a Torí amb altres companys (Paolo Lusana, Charles Malato, Rinaldo Rigola,
etc.) per la insurrecció de Biella («incitació a la revolta i a l'odi entre
classes»), va ser condemnat a cinc mesos de detenció i posteriorment, entre el
setembre de 1894 i setembre de 1896, va ser deportat a les Illes Tremiti,
període en el qual va ser testimoni de l'assassinat d'Argante Salucci. L'abril
de 1897 el trobem a França, d'on va ser expulsat el març de 1898 i posat a la
frontera italiana. Fugint d'una nova assignació de residència obligada per un
període de cinc anys a la qual havia estat condemnat l'octubre de 1897, l'abril
de 1898 emigrà als Estats Units. Instal·lat a Paterson (Nova Jersey, EUA),
entrà immediatament en contacte amb els cercles anarquistes i formà part del
grup «Diritto all'Esistenza» (Dret a l'Existència), esdevenint tipògraf i redactor,
juntament amb Pere Esteve i Francis Widmar, pel periòdic La Questione Sociale. Segons les autoritats va ser «un dels
anarquistes més actius de Paterson» i en 1903, quan estava a punt de
traslladar-se a Barre (Vermont, EUA) per entrar en la redacció del periòdic Cronaca Sovversiva de Luigi Galleani,
esdevingué corresponsal per als Estats de Nova York i de Nova Jersey,
continuant amb les seves col·laboracions en La
Questione Sociale. En 1904 emigraren sos germans Adele i Paolo Guabello.
Entre 1908 i 1916 fou el màxim exponent del grup editor del periòdic L'Era Nuova, publicació seguidora
d'Errico Malatesta i definida com a «organitzadora» i que acabà enfrontant-lo
amb son amic Luigi Galleani, màxim representant de la tendència
«antiorganitzadora». El 17 d'octubre de 1915 participà, en representació del
grup editor de L'Era Nuova, en el
congrés subversiu que se celebrà al Circolo Gaetano Bresci de Nova York (Nova
York, EUA). Als Estats Units treballà d'obrer teixidor i milità en Associated
Silk Workers Union (ASWU, Sindicat de Treballadors de la Seda), del grup italià
de la qual va ser secretari, i en Industrial Workers of the World (IWW,
Treballadors Industrials del Món). Per les seves activitats sindicalistes, el
28 de setembre de 1918 va ser detingut, juntament amb Serafino Grandi i Pietro
Baldesserotto, i ordenada la seva expulsió, ordre que finalment va ser
cancel·lada el 5 d'agost de 1919. El març de 1920 va ser detingut, juntament
amb son germà Paolo Guabello, Ludovico Caminita, Franz Widmar, Pietro
Baldeserito, Sefarino Grandi, Severio Espi, Salvatore Palmieri, Francesco
Pitea, Mario Croci i Francesco Coppo, tots membres del Cercle «Francisco
Ferrer», organització que va ser acusada d'«al·legal», i passà quatre mesos
reclòs a Ellis Island amb el risc que implicava de ser deportat a Itàlia. Amb
l'arribada del feixisme a Itàlia, entrà a formar part de l'organització
unitària Alleanza Antifascista del Nord America (AAFNA, Aliança Antifeixista
Nord-americana), encara que posteriorment creà, amb altres companys, la Lliga
Antifeixista de Paterson i col·laborà en el setmanari La Scopa, fundat l'agost de 1925 a Paterson pel tipògraf anarquista
Beniamino Mazzota. Fou un dels signants de la carta de renúncia a la nacionalitat
italiana enviada el 16 de març de 1926 a l'ambaixada i publicada en els
periòdics antifeixistes. A començament de 1931 se li va interceptar un petit
gir de diners dirigit a Errico Malatesta. En aquesta època gestionava un quiosc
de llibres, periòdics i medicines, lloc de reunió habitual dels antifeixistes
de Paterson, i a prop de la impremta de Mazzotta. En 1931 també, el seu nom
figura en una llista d'anarquistes que constituïren «La Nostra Guerra», comitè
creat, segons la policia, per a recaptar fons per a cometre atemptats a Itàlia.
En aquests anys va organitzar el grup local de «Giustizia e Libertà» i va fer
costat l'antifeixista «Dover Club». L'última notícia policíaca que es té d'ell
és de 1940. El desembre de 1941, quan els EUA entraren en la II Guerra Mundial,
mantingué, amb Mattia Giurelli, una posició marcadament antimilitarista.
Alberto Guabello va morir el 20 de desembre de 1941 a Paterson (Nova Jersey,
EUA). Son fill, Spartaco Guabello (Spot),
també va ser un destacat anarquista.
---
Retrat
d'Alberto Guabello
---
Notícia
de la detenció d'Alberto Guabello i altres companys apareguda en el diari
novaiorquès New York Tribune de l'11
de març de 1920
---
Reunió
de membres de les famílies anarquistes Guabello, Gallo i Baronio (Haledon, Nova
Jersey, agost de 1921). Alberto Guabello és el quart per l'esquerra de l'última
fila
---
---