---
Bruno Gualandi (1905-1936)
El 5 de maig de 1905 neix a Bolonya (Emília-Romanya,
Itàlia) l'anarquista Bruno Gualandi. Sos pares es deien Alfredo Gualandi i Giuseppina
Castelvetri. Encara adolescent, participà en els «Fets del Palazzo d'Accursio»
del 21 de novembre de 1920 a Bolonya. En 1921 s'adherí al moviment llibertari
bolonyès. Es guanyà la vida com a obrer de la construcció. El juliol de 1923,
perseguit per la seva participació en la lluita contra l'ascensió del feixisme,
emigrà clandestinament a França, on fou expulsat. També expulsat de Bèlgica i
de Luxemburg, es refugià a Suïssa i després retornà a França. En 1924, arran de
l'assassinat de Giacomo Matteoti, entrà a formar part de la centúria «Camicie
Rossi» (Camises Roges), agrupació paramilitar antifeixista creada a França per
si calia intervenir a Itàlia. El 2 de gener de 1925 va ser expulsat de França i
el 28 de febrer va ser condemnat a 18 mesos de presó per «cops i ferides».
Refugiat al Saarland alemany, trobà feina com a fuster. En 1926, participà com
a mercenari, amb altres companys, entre ells Alberto Meschi, en l'expedició
armada frustrada organitzada per Francesc Macià Llussà («Fets de Prats de Molló»)
contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera. En 1927 formà part del grup
anarquista de Seraing (Valònia, Bélgica), sempre sota vigilància policíaca. Amb
Angelo Sbardellotto i Maria Zazzi, participà activament en la campanya de
suport als anarquistes italoamericans Sacco i Vanzetti, declarant la vaga
general a Bèlgica el dia de l'execució d'aquests, fet desaprovat per la
burocràcia sindical d'aquell país. En 1930 passà a França sota falsa identitat.
Reconegut, va ser detingut i l'any següent va ser condemnat a París a vuit
mesos de presó per «infracció al decret d'expulsió». A finals de 1931 va ser
alliberat i s'instal·là a Arcueil (Illa de Fraça) amb sa companya Tosca Tantini,
germana del destacat militant Giuseppe Tantini. El 30 d'octubre de 1932 va ser
detingut durant una reunió a Fontenay-sous-Bois amb vistes a republicar Umanità Nova i el 2 de novembre condemnat,
amb Pompeo Franchi, Ruggero Cingolani, Ulisse Merli i Emilio Predieri, a dos
mesos de presó per «infracció a l'ordre d'expulsió». En 1933, amb Raimindo
Corti i altres, marxà a Espanya on, segons la policia, alguns companys sospitaren
que es tractava d'un «espia feixista». El 24 de novembre de 1934 va ser
condemnat a França a quatre mesos de presó i el 9 de setembre de 1935 a tres
mesos per «infracció a la disposició d'expulsió». El 2 d'agost de 1936 marxà,
amb altres companys (Giuseppe Tantini, Equo Giglioli, Renzo Cavani, Mario
Girotti, Libero Luppi, Michele Centrone, Socrate Franchi, etc.) com a voluntari
a la guerra d'Espanya i a Barcelona (Catalunya) s'allistà en la Secció Italiana
de la «Columna Ascaso». El 28 d'agost participà en els combats de Monte Pelado
a Osca. El 24 d'octubre de 1936, Bruno Gualandi, quan portava aigua i municions
a un grupet de milicians que havien quedat aïllats en una posició avançada a
Tardienta, al front d'Osca, (Aragó, Espanya), va caure abatut per les tropes
franquistes. Fou enterrat a Bizién (Osca, Aragó, Espanya). Sa companya Tosca
Tantini el reemplaçà al front.
---
Bruno Gualandi
D'esquerra a dreta: Equo Gilioli,
Bruno Gualandi i Luigi Evangelisti al front d'Osca (1936)
---
Bruno Gualandi en un detall de
l'anterior fotografia
---
Necrològica de Bruno Gualandi apareguda en el periòdic parisenc L'Espagne Antifasciste del 14 de novembre de 1936
---