---
Martín
Gudell (1906-1993)
El 29 de març –16 de
març segons el calendari julià rus– de 1906 neix a Rochester (Nova York, EUA)
l'escriptor, periodista i traductor anarquista i anarcosindicalista Martynas
Gudelis, més conegut com Martín Gudell
Petrowsky o, simplement, com Martín
Gudell, encara que també va fer servir altres pseudònims (Martyno Gudelio, M. Skynimas, M. Petrowsky,
P. Šalna, L. Guoba, V. Davainis,
etc.). D'origen lituà, tenia la nacionalitat nord-americana. Va fer els estudis
secundaris a l'Institut de Marijampolé (Marijampolé, Suvalkija, Lituània). Entre
1926 i 1929 estudià a Kaunas (Kaunas, República de Lituània) i a la Universitat
de Berlín (República de Weimar, Alemanya) diverses disciplines (economia,
idiomes, periodisme). Treballà de periodista a Lituània i a Berlín en diverses
publicacions (Aušriné, Kovos Kelias, Kultüra, Darbas, etc.) i
formà part de la Lietuvos Socialistinés Moksleivijos Organizacija (LSMO,
Organització d'Estudiants Socialistes de Lituania). En aquesta època era membre
del cercle marxista consellista de Karl Korsch, però establí contactes amb
Augustin Souchy, aleshores secretari de l'Associació Internacional dels
Treballadors (AIT), que el decantà pel moviment llibertari i l'anarcosindicalisme.
Membre de la Lietuvos Socialistu Revoliucionieriu Maksimalistu Sajunga (LSRMS,
Unió Maximalista de Socialistes Revolucionaris Lituans), el 6 de maig de 1929,
amb els escriptors Aleksandras Vosylius i Andrius Bulota, participà en
l'atemptat frustrat contra el primer ministre lituà Augustinas Voldemaras al
Teatre de l'Estat de Kaunas i en el qual resultà mort el capità Pranas Gudynas;
Vosylius va ser detingut, jutjat i executat, però Bulota i sa companya i Martynas
Gudelis aconseguiren passar a Polònia i arribar a Àustria a través de
Txecoslovàquia. Després va fer de corresponsal del periòdic lituà Lietuvos Zinios
a Berlín i París. En 1932 s'establí a Barcelona (Catalunya), on, a més d'enviar
col·laboracions a Lietuvos Zinios,
treballà de professor de rus i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball
(CNT). A Barcelona vivia amb diversos companys anarcosindicalistes alemanys,
especialment amb Arthur Lewin. A Catalunya deia que era fill d'una russa blanca (Petrowsky) i d'un català
anarcosindicalista (Gudell) que havia emigrat als EUA. En 1933 publicà en lituà
Sukilusi Ispanija (Revolta a
Espanya), sobre el moviment revolucionari anarquista durant la II República
espanyola, i traduí al castellà, sota el pseudònim M. Petrowsky, el llibre d'Efim Yarchuk Cronstadt. Su significación en la Revolución Rusa. El novembre de
1936, amb Francisco Carreño Villar i José Berruezo Romera, en qualitat de
traductor, formà part de la delegació de la CNT que va ser enviada a Moscou
(URSS)
per a participar en la desfilada commemorativa de la Revolució d'Octubre.
En aquest viatge fou el secretari d'Antoni Maria Sbert Massanet, president de
l'ambaixada extraordinària de la II República davant l'URSS. Sobre aquest
viatge, en 1945 publicà en lituà una important ressenya crítica del règim
comunista (Ka girdéjau Sovietu Sajungoje),
que fou traduïda al castellà i publicada l'any següent a Mèxic sota el títol Lo que oi en la URSS i al suec a Estocolm
com Spanjor I sovjet. Vad jag hörde i
SSRU. Membre del Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI),
en 1937 va ser nomenat secretari de les Oficines de Propaganda Exterior de la
CNT-FAI, creades el 10 d'abril d'aquell any i de la qual també formava part
Helmut Rüdiger, per l'AIT, i Joaquín Cortés, per la CNT, encarregades de la
publicació de periòdics, fullets, llibres, etc., en diverses llengües. Després
de la sortida de Ferdinand Götze dels Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS,
Anarcosindicalistes Alemanys) i la fundació d'un grup alternatiu enfrontat, la
Sozialrevolutionäre Deutsche Freiheitsbewegung (SRDF, Moviment Lliure
Socialrevolucionari Alemany), va fer costat, amb Gerhard Thofern i Eugen
Scheyer, aquest darrer grup. Entre novembre i desembre de 1937 formà part del
servei jurídic de la CNT-FAI que defensà els nombrosos companys detinguts per
haver tingut relacions amb el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) o per
haver desertat de les Brigades Internacionals arran dels enfrontaments sorgits
el maig de 1937 contra la reacció estalinista. Però la seva discreció vers els
companys alemanys detinguts, va ser durament criticada per part dels DAS. En un
informe dels serveis especials comunistes del Partit Socialista Unificat de
Catalunya (PSUC), d'octubre de 1937, és definit com a «un emigrat rus blanc»
que encapçala dins de la CNT «un grup obertament contrarevolucionari, que ha
participat estretament amb el POUM en la preparació i en la realització d'un
cop contrarevolucionari a Barcelona». En 1937 publicà, sota el pseudònim M. Skynimas, la seva traducció al lituà del
llibre de Vicente Blasco Ibáñez La
barraca, sota el títol Prakeikta zemé
(Terra maleïda). En 1938 fou membre de l'«Agrupació FAI» de Barcelona. L'octubre de 1938
acompanyà, amb Lola Iturbe i Pedro Herrera Camarero, la veterana anarquista
Emma Goldman, de qui va fer de traductor, de visita per la Península per a veure
les realitzacions de la Revolució espanyola, en els seus desplaçaments al front
i a les col·lectivitats. Quan el front català caigué, amb Marià
Rodríguez Vázquez (Marianet) i
Nicolás, signà a París un acord per a transferir els fons documentals de la CNT
a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països
Baixos) i el febrer de 1939, amb Simon
Radowitzky (Raúl Gómez), passà amb
camió aquests arxius a França. En aquests anys col·laborà en «Radio CNT-FAI»,
de Barcelona, i en Solidaridad Obrera
i en Umbral. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França, on fou internat en diversos camps de concentració.
Després de la II Guerra Mundial, en 1940 es traslladà als EUA –com que no tenia
documentació que demostrés que era nord-americà, va convèncer els buròcrates
d'immigració cantant Twinkle, Twinkle, Little Star, cançó que havia
aprés a la guarderia. El 31 de maig de 1940 parlà en l'homenatge pòstum a Emma
Goldman que se celebrà al Town Hall de Nova York (Nova York, EUA), on també
intervingueren Leonard D. Abbott, John Haynes Holmes, Roger Baldwin, Norman
Thomas, Harry Weinberger, Rose Pesotta, Harry Kelly, Rudolf Rocker, Dorothy
Rogers, Eliot White i Clifford Demarest. En 1941, publicà
en lituà Ispanu kovos dél laisvés.
Svarbiausi pilietinio karo epizodai (La lluita espanyola per la llibertat.
Episodis de la Guerra Civil). En aquests anys col·laborà en la premsa
anarquista de l'exili, com ara España
Libre i Estudios Sociales, i en Delo Truda, de Nova York. En els anys
cinquanta col·laborà en les revistes literàries lituanes Literatüra i Literatüros Metraštis.
Instal·lat a Chicago (Illinois, EUA), treballà en la redacció del periòdic
socialista nord-americà en llengua lituana Naujienos.
The Lithuanian Daily News, del qual assumí l'administració en 1951 i el
qual fou l'editor responsable entre 1969 i 1986. Presidí la Societat d'Escriptors
Lituans de Chicago, fou president de l'associació cultural «Ziburélio» i
director del Cementiri Nacional de Lituània de Chicago. A més de les obres
citades, és autor d'Skynimai dega (1935), Boliaus
Šilinio nuotykiai (1943), Martinaicio
atsiminimai (1947), Lietuviai gyné
savo miškus (1950) i Povilas Mileris.
Biografijos bruozai (1973), entre d'altres. Alguns autors pensen que també
va fer servir el pseudònim M. Perkünija.
Martín Gudell va morir el 4 de juliol de 1993 a Chicago (Illinois, EUA). A l'IISH
d'Amsterdam es conserva documentació seva, com ara correspondència (Emma
Goldman, Andrés Bulota, Virgilio Gozzoli, Agnes Inglis, Jesus Lara Trueba,
Vitas, Zhang Yan, etc.), informes sobre les seves tasques confederals a
Catalunya, documents personals, etc.
---
Martín
Gudell
---
Martín
Gudell
---
Carta
de Martín Gudell dirigida a Walter Citrine
(Barcelona, 5 de febrer de 1938)
[Archive of Trades Union Congress]
---
Terrassa de la Casa CNT-FAI de Barcelona (26 de juny de 1938): D'esquerra a dreta: Martín
Gudell, assessor per a assumptes internacionals de la CNT-FAI; Marià Rodríguez Vázquez (Marianet),
secretari general del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; sa
companya, Conchita Dávila García; Feroze Ghandi, advocat
i marit d'Indira Gandhi; Nehru Sri Jawaharial, president del Partit del
Congrés Nacional Hindú; Indira Ghandi, filla de Nehru; i
Bernat Pou Riera, responsable dels Serveis d'Informació i
Propaganda de la CNT-FAI
Certificació
de Simón RAdowitzky aixecada per Martín Gudell
(Barcelona, 25 d'agost de 1938)
[IISH]
---
D'esquerra
a dreta: primera fila: Lola Iturbe, Emma Goldman, Pedro Herrera, Juan Manuel
Molina i Gregorio Jover; segona fila: Alfonso de Miguel, Josep Carbó i Martín
Gudell (el més alt) (Catalunya, 1938). Foto de Senya Fléchine
---
Portada
del llibre Lo que oi en la URSS
(1956)
---
Felicitació
de Martín Gudel a la redacció del periòdic mexicà CNT apareguda en el número de febrer de 1956
---
---