---
Mikhael Guerdjikov (1877-1947)
El 26 de gener de 1877 neix a Plovdiv (Plovdiv,
Bulgària) el periodista revolucionari i militant anarquista Mikhael Guerdjikov.
Nascut en un família benestant i cultivada –son pare era el director de la
Banca Nacional de Rumèlia–, va estudiar al Liceu Francès de Plovdiv, on,
seduït per les idees llibertàries –portades pels nombrosos refugiats a
Rumèlia, aleshores sota protectorat turc, com ara les de Degabory Mokrievitx,
ucraïnès evadit dels presidis siberians, o les del doctor Roussel Soudzilovski,
amb dos deixebles de Bakunin, així com les de la família Aslan, d'origen
hispà–, formarà un petit grup anarquista, que implicarà la seva expulsió del
centre docent. Després es va inscriure a l'institut de Kazanik, on va fundar un
nou grup llibertari amb alguns alumnes i obrers. En 1897 va marxar a Suïssa per
estudiar Dret i va freqüentar els cercles revolucionaris russos, acabant la
seva formació narcocomunista. Força actiu, va participar activament en la
creació del Cenacle de Ginebra, destinat a dirigir la lluita d'alliberament
nacional de Macedònia contra l'Imperi Turc, i va esdevenir director del
periòdic clandestí Voix du Comité Clandestin Révolutionnaire Macédonien;
també va participar a Ginebra en 1898 en el periòdic Otmachténié
(Venjança), subtitulat «Òrgan dels terroristes macedonis», dirigit per Petar
Mandjoukov. Després participarà, ben igual que altres llibertaris, en el
moviment d'alliberament de Macedònia, aleshores sota jou turc, essent elegit en
un congrés clandestí un dels tres caps que dirigiran la insurrecció. Amb nom
fals, va entrar a Macedònia i a Bitolia va fer de professor de francès a
l'institut búlgar i va participar en l'organització revolucionària clandestina,
ben igual que desenes de militants anarquistes. En 1902 organitzarà grups de
combat locals anomenats «Grups de la Mort», que constituïren els nuclis del
futur exèrcit revolucionari, i també publicà el diari clandestí A les armes!
I participà regularment en la propaganda oral a la Tràcia Oriental. La
insurrecció, que va esclatar l'agost de 1903 a Illiden i a Preobajenié, va
esdevenir, alhora que lluita d'alliberament de l'Imperi turc, una revolució
llibertària (abolició de la propietat, col·lectivització, assemblees populars
de govern local, etc.), que durà 30 dies. En aquesta revolució, circumscrita a
Macedònia i a la Tràcia Oriental van participar més de 4.000 guerrillers
enfrontats amb èxit a un exèrcit deu vegades superior i es va instaurar el
comunisme llibertari a Strandja, Krouvhevo i altres zones. Molt significativa
va ser la negativa de secundar, d'afegir-se al moviment revolucionari per part
dels comunistes i socialdemòcrates, que tampoc no participaran en l'aixecament
que enderrocarà la monarquia búlgara el 1923 dirigida també pels anarquistes.
Malgrat la desfeta inevitable, amb més de 20.000 refugiats a Bulgària, a la
superioritat numèrica i d'armament dels turcs, la lluita contra l'ocupació
estrangera continuà i seguí sent important la influència dels llibertaris.
Orador de talent i propagandista acèrrim del pensament llibertari, Guerdjikov
va crear a Sofia, en 1907, el primer periòdic anarquista búlgar Svobodno
Obshestbo (Societat Lliure). Mobilitzat durant la guerra balcànica en 1912,
va organitzar milícies per portar la lluita partisana contra els turcs. En 1912
també, va llançar un nou periòdic Probuda (Despertament), capçalera que
serà represa en 1919 per la Federació Anarquista Comunista Búlgara (FACB) que
acabava de néixer i de la qual Guerdjikov participarà activament. Detingut en
1922 pels feixistes, va aconseguir fugir de la presó. Després del cop d'Estat
feixista de juny de 1923, va ser novament detingut i un cop va aconseguir
alliberar-se, es va refugiar a Istanbul, on va treballar de periodista i de
corresponsal de periòdics estrangers. A començaments de 1930 va tornar a
Bulgària, on va contactar amb alguns vells companys de Sofia i alguns joves
militants llibertaris. En 1932 un nou intent de llançament d'un periòdic
llibertari va fracassar. Durant l'alliberament de Bulgària, va ser partidari de
la formació de consells obrers. Quan els comunistes arribaran al poder en 1944
i el volen fer «heroi nacional» Guerdjikov els rebutjarà («Jo no estic
acostumat a besar els peus dels tirans.»). Va col·laborar en un nou periòdic Rabotnitcheska
Missal (Pensament Obrer), editat per la FACB, i va demanar l'alliberament
dels anarquistes empresonats per les autoritats comunistes. Molt malat per
poder escriure les seves memòries, com li demanava el moviment llibertari, va
morir el 18 de març de 1947 a Sofia (Bulgària). El seu enterrament serà
l'última manifestació, que va aplegar milers de persones, dels anarquistes
búlgars per molt de temps, sotmesos a la dictadura comunista.
---
Mikhael Guerdjikov
Mikhael Guerdjikov (1903)
---
Mikhael Guerdjikov (1903)
---
---