---
Práxedis
Gilberto Guerrero (1882-1910)
El 28 d'agost de 1882 neix
a Los Altos de Ibarra (Léon, Guanajuato, Mèxic) el periodista, escriptor i
revolucionari llibertari José Práxedis Gilberto Guerrero Hurtado. Sisè fill
d'una família de terratinents (José de la Luz Guerrero i Fructuosa Hurtado) de
Guanajuato, va estudiar secundària i va treballar d'obrer. En 1899 va enviar
els seus primers articles als periòdics El Heraldo Comercial i El
Despertador. En 1901, Filomena Mata el va nomenar corresponsal del Diario
del Hogar. Aquell mateix any es va integrar en la Segona Reserva de
l'Exèrcit, on va assolir el grau de subtinent de cavalleria. En 1903 va
començar a llegir periòdics de l'oposició, com ara El Demófilo i El
Hijo del Ahuizote; també coneix autors anarquistes. Després que l'exèrcit
desparés contra una manifestació de liberals a Monterrey, va renunciar al seu
càrrec en la reserva. En 1904 es va traslladar als Estats Units i va treballar
d'obrer en una mina a Denver (Colorado). En 1905 va viatjar a San Francisco
(Califòrnia) i va editar el periòdic Alba Roja –possiblement els
germans anarquistes Flores Magón van conèixer allà la publicació. El maig de
1906 va ser visitat per Manuel Sarabia i el va convidar a participar en
l'anarquista Junta Organitzadora del Partit Liberal Mexicà (JOPLM), de la qual
arribarà a ser secretari. El 3 de juny de 1906 va fundar la Junta Auxiliar
«Obreros Libres» en una mina de Morenci (Arizona), adherida a la JOPLM. Va
obtenir fama com a periodista opositor a la dictadura de Porfirio Díaz, editant
els periòdics Alba Roja (1905), Revolución (1908) i Punto Rojo
(1909), que va arribar a publicar setmanalment 10.000 exemplars a El Paso
(Texas) i des d'on es feia una crida a la vaga general revolucionària; també va
col·laborar en Regeneración, editat pels germans Flores Magón. Va estar
afiliat al Partit Liberal Mexicà (PLM) i va lluitar en les seves campanyes
militars. En setembre de 1910 es van publicar en Regeneración tres
episodis revolucionaris esdevinguts en 1908, on Guerrera narra les incursions
dels guerrillers llibertaris del PLM als poblats de Las Vacas (avui Acuña),
Viesca i Palomas, amb la finalitat d'engegar una revolució social que
s'escampés a tota la República mexicana. Els liberals que inicialment havien
planejat aixecar-se en armes el 16 de setembre de 1910 van decidir esperar i
començar la insurrecció el 20 de novembre, com assenyalava el Pla de San Luis
redactat per Francisco Indalecio Madero, a fi d'aconseguir un major impuls,
però deslligant-se dels objectius polítics maderistes. Guerrero, qui havia
estat nomenat Cap d'Operacions de l'Exèrcit Llibertari Mexicà en la República
mexicana, va decidir organitzar pel seu compte un grup armat a El Paso (Texas)
per internar-se a Mèxic, encara que amb la desaprovació de la Junta
Organitzadora del PLM, que el requeria com a organitzador i escriptor. El 22 de
desembre uns 30 insurgents magonistes avancen d'El Paso a Ciudad Juárez,
assalten la hisenda de Cruz González, prenen el tren mixt i destrueixen els
ponts al seu pas mentre es dirigeixen cap al sud. A Estación Guzmán se'ls van
afegir altres 20 guerrillers i es van encaminar cap a El Sabinal. El 25 tornen
a Estación Guzmán i s'hi divideixen en dues partides, una dirigida per
Prisciliano Silva i altra per Práxedis Guerrero. Aquest prendrà el poblat de
Corralitos el 27 de desembre i l'endemà va reclamar la rendició de Casas
Grandes sense èxit. La nit del 29 de desembre ataca Janos i a l'endemà la plaça
és presa pels rebels; aquest mateix dia, el 30 de desembre de 1910, Práxedis
Guerrero mor a Janos (Chihuahua, Mèxic) en circumstàncies no gaire clares.
Existeixen almenys tres versions diferents sobre la mort de Guerrero: Ethel
Duffy Turner afirma que va ser a causa d'una bala accidental d'un company que
el va confondre amb un espia en entrar Guerrero a una barraca per fer un
reconeixement; Martínez Nuñez parla que Guerrero va rebre un tret a l'ull dret
quan va pujar a una terrassa per contrarestar un atac dels soldats federals;
Enrique Flores Magón, per la seva part, sosté que Guerrero exposava a la
població els ideals del PLM quan de sobte va caure mort amb un tret al front.
Les autoritats mexicanes han «recuperat» la figura de Práxedis Guerrero i l'han
aixecat a «heroi nacional». Des de desembre de 1933 l'antiga població de San
Ignacio (Chihuahua, Mèxic), situada a la frontera amb els Estats Units, porta
el nom de Práxedis Gilberto Guerrero.
---
Práxedis Gilberto Guerrero
---
Práxedis G. Guerrero
---
Práxedis Guerrero
---
La Junta Organitzadora del Partit Liberal Mexicà en 1910 en un muntatge fotogràfic de l'època. D'esquerra a dreta: Anselmo Figueroa, Práxedis G. Guerrero, Ricardo Flores Magón, Enrique Flores Magón i Librado Rivera
---
Tomba de Práxides Guerrero als panteó núm. 1 del cementiri de Dolores de Chihuahua (Chihuahua, Mèxic)
---
Bust de Práxides Guerrero al municipi Práxedis G. Guerrero (Chihuahua, Mèxic)
---
---