---
Rodolfo
Gunscher (1902-1938)
El 29 de desembre
de 1902 neix a Trieste (Friül) l'anarquista Rodolfo Gunscher, conegut com Rudi i que va fer servir els pseudònims Rodolfo Gunsar, Bixio Sorbi i Jean Herlay.
Sos pares es deien Giovanni Gunscher i Lucia Zupancich. Obrer mecànic de
professió, entre 1919 i 1920 buscà inútilment feina a Viena. D'antuvi milità en
el Partit Comunista d'Itàlia (PCI), però en 1921 va ser exclòs per
«indisciplina». Aleshores passà al moviment llibertari i fou un dels
distribuïdors dels periòdics Fede! i Libero Accordo. Formà part del grup anarquista
(Ludovico Blokar, Aliprando Giovannetti, Nicola Modugno, Umberto Tommasini,
etc.) que es reunia la Caffè Union de Trieste. Durant un temps treballà com a
mariner i, amb Nicola Modugno i Alibrando Giovannetti, organitzà una secció
local dels treballadors del mar de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana
(USI). Gràcies a la seva propaganda, aconseguí que molts grups de joves
comunistes es passessin a les files llibertàries. En 1925, després d'una breu
estada en l'USI de Milà, retornà a Trieste on, animat per Ludovico Blokar –que
més tard es descobrirà que era un confident de la policia feixista– intentà formar
el grup d'acció revolucionari «Fiamme Libere» de Trieste. El novembre de 1925
fou un dels primers militants de Trieste que van ser condemnats a confinament,
purgant cinc anys i cinc dies de desterrament a Favignana, Ustica i Lipari. El
26 de novembre de 1931 va ser alliberat i, després d'un mes a Trieste, passà
per diversos països europeus (Iugoslàvia, Àustria, Bèlgica, etc.) dels quals va
ser expulsat. El maig de 1932 emigrà clandestinament al cantó de Ticino (Suïssa).
A Lugano, gràcies al republicà Randolfo Pacciardi, treballà com a ajudant de
cuina a l'Helios i freqüentà els anarquistes Assunto Zamboni, sobre el qual les
autoritats sospitaven que era un dels organitzadors d'atemptats contra Benito Mussolini,
Claudio Vanza i Luigi Bertoni. A Suïssa també treballà com a traductor per a una
agència de turisme. L'octubre de 1932 desemmascarà un agent de l'Organizzazione
per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la
Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme) i organitzà manifestacions contra el
periòdic italià Giornale del Popolo que
es publicava a Ticino favorable al règim feixista. El 16 de gener de 1933, amb Randolfo
Pacciardi, va ser expulsat de Suïssa acusat de preparar un atemptat contra el
ministre de Gràcia i Justícia de la Itàlia feixista Alfredo Rocco; aquesta
expulsió provocà el 4 de febrer d'aquell any la «indignació» i denúncia del
Comitè Central del Partit Socialista Suís (PSS). A mitjans de febrer de 1933
s'establí a Marsella i més tard a París (França), on va fer feina en una
vidrieria i participà, amb Umberto Tommasini i els germans Gilioli, als quals
estava força lligat, en les activitats conspiradores de l'exili, mostrant-se
partidari de col·laborar amb les altres forces antifeixistes, com ara Giustizia
e Libertà (GL). El 14 de març de 1935 va ser expulsat de França sota la sospita
de preparar un atemptat contra el cònsol italià de París. El 6 d'abril de 1935,
sota el nom de Bixio Sorbi, es va embarcar
a bord del Duc d'Aumale, juntament
amb sa companya Ida Caroni, cap a Tunísia; detingut sota l'acusació de voler
cometre un atemptat contra Mussolini a Stresa i contra Dino Grandi a Ginebra,
fou enviat a Marsella d'on fou expulsat. Amb el nom de Jean Herlay, s'establí a París on participà en diverses reunions organitzades
pels anarquistes Camillo Berneri i Umberto Marzocchi. Entre l'1 i el 2 de
novembre de 1935 assistí al Congrés Anarquista Italià («Congrés d'Entesa dels
Anarquistes Emigrants Europeus») que se celebrà a Sartrouville; promogut per
Camillo Berneri, reuní una cinquantena de militants d'arreu de França, de
Suïssa i de Bèlgica (Giulio Bacconi, Angelo Bruschi, Antonio Cieri, Enzo
Fantozzi, Carlo Frigerio, Gusmano Mariani, etc.) i donà lloc al Comitato
Anarchico d'Azione Rivoluzionaria (CAAR, Comitè Anarquista d'Acció
Revolucionària), els responsables del qual van ser Camillo Berneri, Bernardo
Cremonini, Umberto Marzocchi, Carlo Frigerio i Giuseppe Mariani. Amb Angiolo
Bruschi, Renato Castagnoli i Tintino Rasi, entre d'altres, formà part del Comitè
Provisional per al Dret d'Asil. Malgrat la seva tuberculosi, a finals de juliol
de 1936 marxà com a voluntari a la guerra d'Espanya i s'enrolà com a milicià metrallador
en la Secció Italiana de la Columna Ascaso, participant de diferents combats al
front d'Aragó, inclosa la batalla de Monte Pelado del 19 d'agost de 1936.
Després de la dissolució de la Secció Italiana, s'integrà en el Batalló Garibaldi,
comandat pel seu amic Randolfo Pacciardi, on fou nomenat capità de tres
centúries que actuaren al Vallès Oriental (Catalunya). La seva malaltia
respiratòria es va agreujar i Rodolfo Gunscher va morir de pneumònia l'1 de
març de 1938 en un hospital de Barcelona (Catalunya).
---
Foto
policíaca de Rodolfo Gunscher
---
Rodolfo
Gunscher
Rodolfo
Gunscher
---
---