---
Juana Belén Gutiérrez de Mendoza
(1875-1942)
El 27 de gener de 1875 neix a San Juan del Río (Durango,
Mèxic) la periodista, poeta, anarcosindicalista, revolucionària llibertària i
anarcofeminista María Juana Francisca Gutiérrez Chávez, més coneguda com Juana Belén
Gutiérrez de Mendoza,
amb el llinatge de son espòs, el miner Cirilo
Mendoza. Sos pares es deien Santiago Gutiérrez i Porfiria
Chávez. Nascuda en una família molt pobra, va poder
instruir-se de manera
autodidacta. La lectura de Bakunin i de Kropotkin, entre altres
anarquistes,
van orientar el seu pensament cap a l'anarcosindicalisme. Va entaular
discussions polítiques en un cercle liberal freqüentat pels
germans Flores
Magón, Camilo Arriaga, Librado Rivera, etc., que tenia com a
finalitat la
caiguda de la dictadura de Porfirio Díaz. En 1900,
després de publicar un
llibre de poesies, va participar en la creació del llibertari
Partit Liberal
Mexicà (PLM). Amb 22 anys va iniciar-se en el periodisme
polític, col·laborant
en Diario del Hogar, Chinaco, Voz de Juárez, Regeneración
i El hijo del Ahuizote; un article publicat en aquest darrer sobre les
condicions infrahumanes dels miners de La Esmeralda (Nuevas Minas, Chihuahua),
on feia feina son marit, va implicar el seu empresonament. En sortir va fundar
el «Club Liberal Benito Juárez», un dels més de cent clubs que funcionaven al
país. En 1901, amb la venda del seu únic patrimoni, unes cabres, compraria una
impremta que va començar a editar a la Ciutat de Mèxic el setmanari
anticlerical i antiporfirista Vésper; però ben aviat les autoritats
comissaren, encara que ella va poder fugir. En 1903 va signar, com a primera
vocal, el «Manifest del Club Liberal Ponciano Arriaga», demanant la llibertat
dels presos polítics i el sufragi lliure, entre altres demandes. Durant el
míting de presentació, policies disfressats de civils van fingir un aldarull i
Juana Belén, Camilo Arriaga, el germans Flores Magón i Juan Sarabia van ser
reclosos a la tètrica presó de Belén; en sortir es va exiliar per un temps.
Quan va tornar, en 1905, va tornar publicar Vésper i va crear
«Socialisme Mexicà», una nova organització formada per grups d'obrers. En
aquesta època va col·laborar en Excélsior. A finals de 1907 va fundar Las
Hijas de Anáhuac, grup format per unes 300 dones llibertàries que es
reunien els diumenges horabaixa i que ja des de 1904 demandaven, mitjançant
vagues, millores condicions laborals per a les dones. Aquesta agrupació
anarcofeminista va establir les bases de determinats articles de la Constitució
Política Mexicana, que naixeria en 1917, a més de desenvolupar una àmplia tasca
en els clubs del «Partido Nacional Antirreeleccionista» de Madero. Porfirio
Díaz, veient el perill que representava, la va deportar als EUA. En tornar, en
1909, es va adherir al maderisme i va fundar el «Club Femenil Amigas del
Pueblo» –on participaran Delfinda Peláez, Manuela Gutiérrez, Dolores Jiménez Y
Muro, María Trejo, Rosa G. de Maciel, Laura Mendoza, Dolores Medina, Jacoba
González, entre d'altres–, alhora que participa amb Camilo Arriaga, després
que les diferències amb el PLM haguessin aflorat i terminés per dividir-se. El
«Círculo Ponciano Arriaga» va organitzar un complot que tenia com a objectiu la
rebel·lió de les tropes de la caserna de San Diego (Tucubaya), que provocaria,
segons els seus càlculs, la insurrecció espontània de tota la població; però
això no va passar i va resultar un fracàs, acabant empresonada, amb el conjunt
de presos polítics, als calabossos de San Juan de Ulúa durant tres anys, on
coneixerà Dolores Jiménez, María Dolores Malvaes i Elisa Acuña, entre d'altres.
En 1910 Madero havia pujat a la presidència, però els anhels de canvis no van
reeixir, ja que es va mantenir tota l'estructura del règim anterior,
continuaven les persecucions i l'existència de presos polítics. En enèrgiques
cartes, Juana Belén va exigir Madero el vot per a les dones, demanda que el
president va desatendre. En 1911, vist el gran abisme que separava Madero i la
causa del poble, representada per Emiliano Zapata i Francisco Villa, va
participar en l'elaboració del Plan d'Ayala. Tot d'una que va declarar-se
partidària del zapatisme, va ser empresonada. En sortir de presidi, va marxar a
Morelos, on Zapata la va nomenar coronela per a la reorganització del regiment
Victòria, participant en accions bèl·liques. En 1914 va dirigir a Chilpancingo
(Guerrero) el periòdic indigenista La Reforma, alhora que va
desenvolupar una àrdua tasca organitzativa i política. En 1916 Carranza la va
declarar «zapatista convicta» i la va empresonar 10 mesos. En sortir lliure, va
fundar el Consell Nacional de Dones Mexicanes. En 1919 va fundar el periòdic
politicosindical El Desmonte. A Morelos, en 1921, va crear la colònia
agrícola experimental «Santiago Orozco». Va ser col·laboradora de Vicente
Lombardo Toledano durant el seu govern a Puebla. En 1922 va publicar ¡Alto!,
on es pronuncia contra la desnacionalització de Mèxic des d'una perspectiva
indigenista i profundament anticomunista, i va dirigir l'Hospital de Zacatecas.
Entre 1925 i 1930 va ser inspectora d'escoles federals a Querétaro. En 1930 va
fundar el grup «Indo Amèrica», que reivindicava la unió llatinoamericana contra
el colonialisme nord-americà. Moltes d'aquestes idees es plasmen en el seu
assaig Por la tierra y por la raza (1924). En 1930, amb 73 anys, va
començar la publicació d'un nou periòdic, Alma Mexicana, i en 1932, Vésper
va entrar en la seva quarta i última època. Entre 1937 i 1941 va ser directora
de l'«Escuela Industrial de Señoritas» de Morelia (Michoacán). En 1940 va
fundar el grup «La República Femenina», que sostenia que el desequilibri social
prové del triomf del patriarcat sobre el matriarcat. Durant aquests darrers
anys de sa vida va continuar escrivint en diversos periòdics. Juana Belén
Gutiérrez de Mendoza va morir el 13 de juliol de 1942 a la Ciudad de Mèxic
(Mèxic) en la misèria i l'oblit. Un carrer de la colònia de «Los Periodistas»
de la Ciudad de Mèxic porta el seu nom.
---
Juana Belén Gutiérrez de Mendoza
Juana Belén Gutiérrez de Mendoza
---
Juana
Belén Gutiérrez de Mendoza amb Herón i Feliciano
Pérez Negrete, dos orfes zapatistes als quals adoptà en
1915
---
¡Por la tierra y por la raza! (1924)
---
Exemplar de Vespre, periòdic publicat per Juana Belén Gutiérrez de Mendoza
---
---