---
Émile
Habert (1855-1897)
El 9 de setembre de
1855 neix a Lanthenay (Romorantin-Lanthenay, Centre, França) l'anarquista Émile
Habert, conegut com Dureuil o Dubreuil, i que va fer servir el
pseudònim Darcuis. Sos pares es deien
Simon Habert, vinyataire, i Pauline Bottereau. Instal·lat a París (França),
després d'abandonar el seu domicili del número 74 del carrer Mouffetard, a
partir d'abril de 1878 s'instal·là al número 39 del carrer Gaité. Es guanyava
la vida com a fabricant de limes al taller d'un tal Fournier. El 28 de maig de
1880 signà una protesta, publicada en el periòdic Le Citoyen, contra les detencions efectuades arran d'una
manifestació celebrada el 23 de maig a la plaça de la Bastilla. A partir
d'aquesta data incrementà la seva participació en grups anarquistes. El 12 de
juliol de 1881 assistí a una reunió del grup anarquista del XX Districte de
París, on es va llegir el mandat del delegat que havia d'assistir al Congrés
Anarquista de Londres (Anglaterra). En aquesta època era membre del grup
anarquista del XIII Districte. En 1881, segons la policia, assistí a la reunió
de reconstitució del grup anarquista del XI Districte i en 1882 va ser present
a diverses reunions de grups i de cercles socialistes i revolucionaris,
especialment del Cercle d'Estudis del Faubourg Marceau, com ara la celebrada el
20 d'agost de 1882 a favor d'Amilcare Cipriani. En 1885 vivia al número 60 del
carrer Cardinal Lemoine, on el gener d'aquell any, segons informes policíacs,
fabricava punyals triangulars per als mítings anarquistes celebrats a l'aire
lliure. En aquesta època freqüentava els locals del periòdic anarcocomunista Terre et Liberté i la policia pressionà
el seu patró pel que el denunciés sota la falsa acusació d'haver comés
robatoris per així poder escorcollar el seu domicili. El 8 de febrer de 1885 va
ser detingut en una manifestació celebrada a la plaça de l'Opéra sota la
incriminació de «provocació d'atropament» i el seu domicili va ser escorcollat,
trobant la policia llimes triangulars, correspondència i diversos periòdics i
fullets anarquistes. El març d'aquell any assistí a reunions celebrades a la
seu del periòdic L'Audace amb la
finalitat d'organitzar mítings a l'aire lliure. A partir de l'estiu de 1885
freqüentà les reunions del grup «La Vengeance» i el març de 1886 en una trobada
d'aquest grup va fer adoptar una proposició de subscripció econòmica amb la
finalitat de poder comprar armes. Durant la tardor de 1886 i en 1887 va ser
present en les reunions del Grup d'Estudis Socials del V Districte i en les de
la Lliga dels Antipatriotes d'aquest districte, que havia substituït el grup
«La Vengeance». L'1 de febrer de 1887 participà en la manifestació davant la
tomba de Jules Vallès i del «Mur dels Federats» al cementiri de Père-Lachaise.
En aquesta època, segons la policia, assistia a les reunions del grup «Le
Léopard de Panthéon», animat per Paul Moucheraud. Arran de la detenció d'Émile
Méreaux, va ser nomenat gerent de l'últim número del periòdic anarcocomunista Le Révolté (18851987), editat per Jean
Grave, i que va ser continuat per La
Révolte (1887-1894), del qual va ser gerent entre abril i juny de 1892 i en
el qual va escriure sota el pseudònim Darcuis.
Participà regularment en les reunions del grup del Faubourg Saint Antoine,
barri en el qual sembla que feia feina en un taller de fabricació de limes.
Entre la tardor de 1887 i 1888 assistí regularment a les reunions del grup
anarquista «La Révolution Sociale», que s'havia acabat de crear al XI
Districte, i a les de les Cambres Sindicals i a les de la Cambra Sindical de Manobres,
on distribuïa La Révolte. També en
aquesta època assistí a les reunions del grup «Le Ça Ira». En aquestes reunions
feia recol·lectes a benefici d'Émile Méreaux. Aleshores vivia al número 3 del
carrer Vauquelin i participava en les reunions dels grups del V i del XIII
Districtes de París. El març de 1892 sembla que es va adherir al «Grup
Internacional» que estava creant en els XIII i XIV Districtes. El 21 d'abril de
1892, en les agafades preventives abans de la manifestació del «Primer de
Maig», la policia es presenta al número 140 del carrer Mouffetard, seu de La Révolte i domicili de Jean Grave, amb
una ordre de detenció per «associació criminal» al seu nom; en absència de Jean
Grave, que havia anat de viatge, la policia obrí la porta i decomissà tota la
documentació, però no pogué arrestar Habert, que feia dues setmanes que no hi
apareixia. A començament de l'estiu de 1892 vivia, sota el nom de Dureil, al número 34 del carrer
Pernetty. El 4 de juny de 1892, com a gerent de La Révolte, va ser condemnat en rebel·lia per l'Audiència del Sena
a sis mesos de presó per «provocació de militars per a desviar-los del seu
deure», condemna a la qual va apel·lar. El 22 de juliol d'aquell any va ser
detingut al seu domicili i en l'escorcoll d'aquest la policia trobà fullets i
papers diversos, entre ells un amb un alfabet xifrat. Tres dies després va ser
posat en llibertat, però no es va presentar al judici d'apel·lació celebrat el
12 d'agost de 1892, on la seva condemna va ser confirmada. Detingut
posteriorment, va ser internat a la presó parisenca de Sainte Pélagie, on demanar
poder rebre la visita dels companys, entre ells la parella Denéchère. El juny
de 1893, segons la policia, havia promès el seu suport al periòdic La Lutte pour la Vie. El 24 de juny
assistí al gran míting celebrat a Saint-Ouen (Illa de França, França) per a
protestar contra la condemna a mort de l'anarquista Jean Baptiste Forêt. Durant
la primavera de 1893 assistí a reunions públiques de la Lliga dels
Antipatriotes i de la Joventut Antipatriota. Denunciat novament per «associació
criminal», el 12 de març de 1894 el seu domicili, al carrer Pernetty, on vivia
amb sa companya Marie Dumont, va ser escorcollat mentre ell no era a la ciutat
perquè havia anat a veure son pare malalt; la policia va embargar un número del
periòdic Le Chambard, un quadern
escolar amb notes manuscrites i altres objectes suposadament compromesos, però
el procés verbal va ser sobresegut. Durant tot l'any 1895, el seu domicili del
carrer Pernetty va ser vigilat diàriament i el gener de 1896 es mudà després de
ser desnonat. En 1897 vivia al número 61 del carrer Mathurin Regnier. Malalt,
va ser admès a l'Hospital Necker de París (França), on Émile Habert va morir el
7 de setembre de 1897.
---
Foto
policíaca d'Émile Habert
---
Un dels
molts informes policíacs d'Émile Habert (1887)
---
Signatura
d'Émile Habert com a gerent de La Révolte
(1891)
---
Notícia
de la detenció d'Émile Habert publicada en el diari parisenc La Petit Caporal del 24 de juliol de
1892
---
---