---
Tomás Herreros Miquel (1877-1937)
El 21 de desembre de 1866 neix a Logronyo (La Rioja, Espanya) l'anarcosindicalista Tomás Herreros Miquel (o Miguel, segons alguns autors).
Tipògraf d'ofici, des de molt jove es va instal·lar a Barcelona i va iniciar-se
en les idees anarquistes aconsellat per Anselmo Lorenzo i Antoni Pellicer
Peraire. En 1898, mentre feia el servei militar, va ser sergent a Cuba. En 1905
va presidir la Junta de Defensa dels Drets Humans a Barcelona, l'objectiu la
qual era assegurar refugi, empara i cooperació del sector republicà per als
anarquistes perseguits. L'octubre de 1905 va ser empresonat uns mesos per
repetir una frase de Lerroux en un míting. En aquests anys va ser íntim de
Francesc Ferrer i Guàrdia i va formar part del grup àcrata «Quatre de maig». En
1908 va començar a treballar en el periòdic lerrouxista El Progreso, amb
els companys Adolfo Bueso i Josep Negre, i va participar en la vaga d'aquest
diari que va durar nou mesos. Va participar en el congrés constitutiu de la
Confederació Regional de Societats de Resistència (Solidaritat Obrera), entre
el 6 i 8 de setembre de 1908 a Badalona, en representació de la Societat de
l'Art d'Imprimir, juntament amb Rodríguez Romero. Els mesos d'octubre i de
novembre de 1908 va esclatar la vaga dels carreters barcelonins i va
participar, amb Josep Ginés, en les negociacions en representació de l'acabada
de crear Solidaritat Obrera. El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del
Consell directiu d'aquest nou sindicat. A finals de 1908 va tenir una forta
polèmica amb els lerroxistes sobre qüestions laborals i polítiques. En 1909 el
grup «Tierra y Libertad» va publicar de bell nou el periòdic de mateix nom que
tenia la seva redacció al carrer Cadena de Barcelona, lloc de residència de
Tomás Herreros, i en 1911 el va dirigir. El 26 de juliol de 1909 fou detingut i
empresonat, durant les primeres mesures de repressió de la Setmana Tràgica. Com
a representant de la societat de l'Art d'Imprimir, va assistir al congrés que,
convocat per Solidaritat Obrera a Barcelona entre els dies 30 i 31 d'octubre i
1 i 2 de novembre de 1910, va prendre l'acord de constituir la Confederació
Nacional del Treball (CNT). En aquest congrés va fer de secretari de la tercera
sessió i ponent en la quarta ponència. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit
secretari segon del Consell directiu de la CNT sota el nom de Timoteo Herrer –el secretari general d'aquest comitè va ser Josep Negre. El 7 d'agost de 1911
va pronunciar una important conferència al teatre Bretón de Logronyo, que va
ser publicada amb el títol El obrero moderno, i l'endemà va participar a
Barcelona en un míting en contra de la guerra del Marroc. Així mateix va
assistir al Primer Congrés de la CNT a Barcelona, entre el 8 i el 10 de
setembre de 1911, representant la secció d'oficis diversos de Bilbao, Vigo i
Puerto Real. En aquest congrés va formar part de diverses ponències, presidí la
Mesa de la segona sessió i va intervenir en l'acte de clausura. En acabar el
Congrés de 1911 va marxar al País Basc per participar en l'organització de la
vaga general que s'havia convocat i en tornar a Barcelona va ser detingut a la
mateixa estació del ferrocarril. Va participar en la reorganització de la CNT,
a partir de 1915, i va formar part del Comitè Revolucionari durant la vaga
general revolucionària d'agost de 1917. Durant el darrer semestre de 1918 va
participar en la Conferència Nacional Anarquista a Barcelona com a delegat de
Catalunya i que tenia per objectiu discutir sobre la implicació anarquista en
els sindicats. El 16 de gener de 1919, en els inicis de la vaga de «La
Canadenca», quan el Govern suspèn les garanties constitucionals, va ser tancat
al vaixell Pelayo, presó flotant al port de Barcelona, ja que les cel·les de la
ciutat eren plenes. A començaments de març d'aquell any va ser alliberat, però
el 30 d'aquell mateix mes la policia de Manuel Bravo Portillo es va presentar a ca
seva (Ronda de Sant Pau de Barcelona) i en no trobar-lo va llançar els mobles
per la finestra. Finalment va ser tancat a la presó Model juntament amb Archs,
Suñer, Cubells, Playans, Joan Ferrer, García Oliver i molts més. Va formar part
del «Comitè Pro Presos» de Barcelona entre 1919 i 1936. A finals de 1922 va
participar en el ple anarquista celebrat a la muntanya de Montjuïc organitzat
pel grup «Los Solidarios», reunió que serà l'embrió de la futura Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) creada a València. El 3 de març de 1923 va ser
detingut i acusat de col·laborar en l'atracament dels cobradors de «Tabacalera
Española» amb un botí de 300.000 pessetes, però el 7 de juliol va ser alliberat
per manca de proves. Entre abril i juny de 1923 es va exiliar a París, i quan
mesos després García Oliver i Pérez Combina també ho van fer, els va ajudar a
trobar feina en un taller de envernissats. Novament a Barcelona, va muntar una
impremta a la Ronda de Sant Pau, que utilitzava per imprimir fullets, diaris i
fulls volants anarquistes; la hi cremaren pistolers del Sindicat Lliure. El 14
de juliol de 1923 va ser ferit greument amb un esmolat punxó, per León Simón
del Sindicat Lliure, al seu quiosc de venda de llibres de la rambla barcelonina
de Santa Mònica –aquest mateix dia van ser detinguts Joan Peiró i Ramon
Plausell per les seves activitats sindicals. Durant la Dictadura de Primo de
Rivera i la República va ser corresponsal i distribuïdor del periòdic La
Protesta, de Buenos Aires, i encarregat de les relacions hispanoargentines
de premsa i de propaganda entre els llibertaris. A partir de 1933 va ser
l'administrador del periòdic Solidaridad Obrera de Barcelona. El maig de
1934 va participar en una reunió entre la CNT i Lluís Companys. El 27 de
setembre de 1936 va participar en l'homenatge a Francisco Ascaso al lloc on va
caure mort, molt a prop del seu quiosc llibreter. És autor d'Huelga general
en Barcelona (1902), Alejandro
Lerroux tal cual es. Historia de una infamia relatada por el mismo obrero que
ha sido víctima de ella (1907), El obrero moderno (1911) i La
política y los obreros. Conferencia (1913). Tomás Herreros Miquel va morir
el 22 de febrer de 1937 a Barcelona (Catalunya); un mes després, el carrer barceloní
Camp Sagrat va rebre el seu nom.
Tomás Herreros Miquel
---
Tomás Herreros Miquel
---
---