---
Francesc
Isgleas Piarnau (1893-1977)
El 16 de febrer de
1893 –algunes fonts citen erròniament altres anys– neix a Sant Feliu
de Guíxols (Baix Empordà, Catalunya) l'anarcosindicalista Francesc Vicenç Isgleas
Piarnau –citat en ocasions erròniament Piernau–, també conegut com Panxo.
Sos pares es deien Josep Isgleas Puig i Teresa Piarnau Güell.
Fill d'un obrer surer, heretà la professió i aprengué l'ofici de taper. Abans
de fer el servei militar, ja se sentia atret pel pensament anarquista. En
sortir de l'exèrcit, començà a militar en la Confederació Nacional del Treball
(CNT), a col·laborar en el periòdic Acción Social Obrera i a assistir a
l'Escola Horaciana del seu poble. El 22 d'abril de 1918 es casà amb Rosa
Alsina, de Sant Feliu de Guíxols, i en 1926 la parella tingué una filla, Flora,
i posteriorment dos infants més, Teresa i Josep. A començament dels anys vint
començà a destacar com a organitzador obrer i orador i en 1921 va ser nomenat
membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT en representació de Girona.
L'abril d'aquest mateix any acompanyà els membres de l'escamot (Lluís Nicolau
Fort, Pere Mateu Cusidó i Ramon Casanelles Lluch) que assassinà el president
del Consell de Ministres espanyol Eduardo Dato Iradier des de Blanes a L'Escala
de camí cap a la frontera. El juliol de 1922, en plena repressió governamental
contra la CNT, representà els Sindicats Únics de Sant Feliu de Guíxols en la
Conferència Regional de Sindicats de Catalunya celebrada a Blanes. Aquest
mateix any, a causa del boicot patronal que li negava la feina, emigrà a Ceret
(Vallespir, Catalunya Nord) buscant feina, però va ser expulsat per organitzar
una vaga cap a Girona el 13 de setembre de 1923, el mateix dia del cop d'Estat
de Miguel Primo de Rivera. Immediatament s'integrà en la lluita contra la
dictadura a l'Empordà i a altres comarques catalanes (mítings, assemblees,
reunions, etc.), va treure –amb Fortunato Barthe– a Sant Feliu de Guíxols Acción
Social Obrera,
patí detencions i un desterrament a Sòria. En 1930, un
cop
caiguda la dictadura, destacà en el Ple Regional de Catalunya
que es realitzà
per reorganitzar la CNT. Un cop instaurada la II República
espanyola, entre el
31 de maig i l'1 de juny de 1931, participà en
representació del sindicat de
Sant Feliu de Guíxols, en la Conferència Regional de la
CNT de Catalunya que
tingué lloc a Barcelona, en el decurs de la qual presidí
una de les sessions.
Entre el 10 i el 17 de juny de 1931 representà els sindicats de
diverses
localitats gironines (Cassà de la Selva, Figueres, La Bisbal,
Llagostera, Olot,
Palamós, Celrà, Calonge, Salt, etc.) en el III
Congrés Confederal Extraordinari
de la CNT celebrat al Teatro Conservatorio de Madrid. En 1932
parlà en un
míting antielectoral a Badalona i arran de l'aixecament
llibertari de Fígols d'aquest
any va ser detingut. El març de 1933 assistí en
representació de diverses
localitats gironines al Ple Regional de Sindicats Únics de
Catalunya celebrat a
Barcelona, on formà part de la ponència que
condemnà l'actitud dels sindicats
de Sabadell, i intervingué en dos grans mítings a
Barcelona, un per
l'abstenció, amb Claro José Sendón, Josep Corbella
Suñé, Avelino González
Mallada i Jaume Rosquillas Magrinyà, i altre el març
organitzat per la
Federació Anarquista Ibèrica, amb Bru Lladó Roca,
Tomás Herreros Miguel, Teresa
Claramunt Creus, Liberto Callejas, Abelardo Saavedra del Toro i
Frederica
Montseny. En 1934, en representació de la CNT,
s'entrevistà amb Lluís Companys.
El gener de 1936 signà la ponència sobre les aliances que
aprovava la
Conferència Regional de la CNT de Catalunya celebrada al cinema
Meridiana de
Barcelona. L'1 de maig de 1936 inaugurà el IV Congrés
Confederal de la CNT a
Saragossa i participà en nom de Sant Feliu de Guíxols en
la ponència sobre
l'aliança revolucionària. El juny d'aquest mateix any va
fer un míting a
València amb Serafín Aliaga Lledó, Antoni Alorda
García i David Mayordomo.
Lluità als carrers barcelonins combatent la reacció el
juliol de 1936 i a
Girona va estar a punt de ser afusellat pels feixistes triomfants,
però va ser
alliberat el mateix dia. El 21 de juliol de 1936, en una reunió
celebrada a la
caserna de Sant Francesc de Girona, es manifestà partidari de
les milícies
confederals com a mitjà de derrotar el feixisme insurrecte i
impulsar la
revolució. Durant la guerra desenvolupà diverses tasques
orgàniques: substituí
Diego Abad de Santillán en el Comitè Central de
Milícies Antifeixistes,
participà en la redacció de la ponència que
elaborà el pacte amb la Unió
General de Treballadors (UGT) en la Conferència Regional (1936),
fou delegat de
Catalunya en el Ple de Regionals (setembre de 1936), va ser nomenat
responsable –amb M. Jordi Frigola i Enric Álvarez
Semper– de la Comissaria de Defensa
Militar de les Comarques de Girona (a partir del 7 d'octubre de 1936),
va ser
conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya (entre desembre de
1936 i
maig de 1937), formà part de la ponència que
creà la Comissió Assessora
Política (CAP) en el Ple de la CNT-FAI de Catalunya (juny de
1937), fou membre
del Consell Superior de Guerra del govern republicà,
assessorà el Comitè
Regional de Catalunya de la CNT (des del juliol de 1937),
representà la CNT en
reunions del Comitè Nacional del Moviment Llibertari Espanyol
(MLE) (abril de
1938), formà part del Comitè Executiu de la CNT de l'MLE
(maig de 1938), demanà
la dimissió de Marià Rodríguez Vázquez (Marianet)
i criticà la seva
gestió en la secretaria (octubre de 1938), fou l'últim
secretari de la CNT de
Catalunya fins al final de la guerra, etc. Quan el triomf feixista era
un fet,
el 9 de febrer de 1939 creuà els Pirineus i fou membre del
Consell General de
l'MLE (1939) en representació de la CNT. Després va ser
tancat al camp de
concentració d'Argelers. Un cop lliure amb sa família
s'instal·là a Perpinyà
fins que les tropes alemanyes el detingueren i el tancaren al camp de
Vernet.
El juliol de 1942 va ser traslladat al camp de Djelfa (Algèria).
Després de
l'Alliberament, mantingué tesis puristes i fou íntim del
cercle
Montseny-Esgleas, però no ocupà càrrecs
orgànics importants. Entre 1945 i 1946
va fer mítings a París i a Narbona. Instal·lat a
París, en els anys cinquanta i
seixanta participà en plens regionals, fou assidu del centre
confederal i va
fer mítings. En 1967 morí la seva companya Rosa Alsina.
Un cop mort el dictador
Francisco Franco, el maig de 1976 retornà a Catalunya i
ajudà a la
reconstrucció de la CNT a Sant Feliu de Guíxols. Francesc
Isgleas Piarnau va
morir el 14 de febrer de 1977 al seu domicili de Barcelona (Catalunya)
i va ser enterrat al cementiri de Collserola (Montcada i Reixac,
Vallès Occidental, Catalunya). Actualment un carrer
d'aquesta localitat porta el seu nom i a l'Arxiu Nacional de Catalunya
es troba
dipositat part del seu arxiu.
---
Cap
el front d'Aragó. D'esquerra a dreta: Ricard Sanz García, Joan García Oliver i
Francesc Isgleas Piarnau (Barcelona, 20 de juliol de 1936)
---
Govern
de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, desembre de 1936).
Francesc Isgleas
Piernau és el primer per l'esquerra
---
El
comissari de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Miravitlles
Navarra, lliurant un exemplar d'«El més petit de tots» (mascota de la
revolució) a Francesc Isgleas, conseller de Defensa de la Generalitat, davant
les mirades de Lluís Companys Llover i Josep Tarradelles Joan (Barcelona, gener
de 1937)
---
Francesc
Isgleas Piarnau en un miting de la CNT a l'Olímpia (Barcelona, 21 de juliol de
1937)
---
Francesc
Isgleas Piarnau, conseller de Defensa de la Generalitat (20 d'abril de 1938)
---
Francesc
Isgleas Piarnau
---
Francesc
Isgleas Piarnau
---
Segona
fila: Francesc Isgleas, Frederica Montseny, Germinal Esgleas i Blanco.
Primer pla: Laureano Cerrada, Fernando Gómez
Peláez i Esteban Navarro (França, 11 d'abril de 1946)
---
Francesc
Isgleas Piernau en un acte (Paris, 1963), recolzat sobre el seu colze Cipriano
Mera Sanz
---
Francesc
Isgleas Piernau (1976)
---
Notícia
de la mort de Francesc Isgleas Piernau apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 15 de febrer de 1977
---
Necrològica
de Francesc Isgleas Piernau apareguda en el periòdic Espoir del 6 de març de 1977
---
---