---
Joan Mir i Mir (1871-1930)
L'11 de novembre de 1871 neix al carrer de s'Arraval, número
13, de Maó (Menorca, Illes Balears) l'intel·lectual anarquista,
anarcosindicalista, pedagog llibertari i maçó Joan Mir i Mir. Son pare, Pere
Mir i Mercadal, i sa mare, Teresa Mir i Febrer, eren terratinents maonesos.
L'avi patern, Pere Mir i Pons, havia estat batle de Maó. Joan Mir serà el
tercer de set germans. Quan va morir sa mare, en 1881, va ser internat al
col·legi jesuïta de Sant Ignasi (Manresa, Catalunya) i va estar-hi fins al
1883, any de la mort de son pare per una malaltia mental. Entre 1883 i 1884 va
estudiar al col·legi barceloní de Vilar i després al col·legi d'Oriola
(Alacant) de Santo Domingo (1885) i a l'Institut d'Alacant (1885-1886). En 1886
tornarà a Maó i estudiarà a l'Institut d'Ensenyança Mitjana de la ciutat. En
1892 va mantenir un duel amb pistola sense conseqüències amb Josep Mercadal. En
1893 comença a publicar articles en la premsa burgesa i religiosa i s'inscriu a
l'Institut de Maó. Va participar en la creació de l'Escola Nocturna d'Es
Castell promoguda per la Conferència de Sant Vicenç de Paül de caràcter
religiós. En 1896 comença a escriure en la revista espiritista La Estrella
Polar i se separa de l'Església catòlica. L'1 de setembre de 1898 es
comença a publicar el periòdic mensual El Porvenir del Obrero, dirigit
pel cooperativista republicà Bartomeu Briones Mesa. S'engega un moviment de
solidaritat amb Joan Mir arran d'una polèmica amb el bisbe Castellote. Comença
a participar activament amb la maçoneria i manté correspondència amb coneguts
intel·lectuals (Hermenegildo Giner de los Ríos, Pablo Iglesias, etc.). En 1899
llançarà un projecte d'Escola d'Educació Integral de caire llibertari a Maó,
però aquesta primera temptativa fracassarà. Aquest mateix any, El Porvenir
del Obrero esdevindrà l'òrgan de la societat llibertària Agrupació Germinal
i Joan Mir en serà el director. L'abril de 1900 la impremta del periòdic
començarà a publicar fullets anarquistes (Kropotkin, etc.) i el mes de desembre
es va celebrar el judici contra Joan Mir per mor de l'article «A El Grano de
Arena», aparegut en El Porvenir del Obrero (20-10-1899). En 1901 marxa
una temporada a Barcelona on visitarà Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva
Escola Moderna. En 1902 va participar activament en la creació de la Federació
Obrera de l'Illa de Menorca (FOIM), de caràcter llibertari, i va impartir
nombroses conferències sobre qüestions socials i anticlericals. En aquest any
també va participar en la constitució de l'Escola Laica de la Societat
Progressiva Femenina, que s'integrarà l'any següent en el Col·legi Germinal de
la FOIM. Jutjat l'abril de 1903 per haver reproduït un article contra Weyler va
sortir sense càrrecs; també en aquest anys va participar en mítings
sindicalistes i va ser empresonat a Maó per la seva participació en les vagues
de la FOIM. L'agost de 1904 participarà en la vaga de l'Angloespanyola a Maó i
l'octubre escriurà el pròleg de Vía Libre, d'Anselmo Lorenzo. El 28
d'octubre de 1904 s'inaugurarà l'Escola Lliure de Maó, dirigida per Esteve
Guarro, procedent de l'Escola Moderna de Barcelona. Aquest mateix any mantindrà
una polèmica periodística amb J. J. Rodríguez, cap del Partit republicà maonès,
per mor de l'actuació d'anarquistes i de republicans en les vagues recents. El
febrer de 1906 és jutjat i absolt de dos judicis, un per l'article «Amor
Divino», sobre la corrupció del clergat i la falsedat de la religió, i l'altre
per l'article «Los asesinos». Durant aquest any es crearan escoles lliures a
Alaior i a Sant Lluís i Joan Mir farà de professor a la primera. En 1907 va ser
empresonat per haver ressenyat un míting celebrat a favor de l'alliberament de
Francesc Ferrer i Guàrdia i altres anarquistes; se'l jutjà el 24 de juny i, tot
i que el fiscal demanava 11 anys, quatre mesos i un dia de presó, sortí absolt.
El Porvenir del Obrero serà suspès i no tornarà aparèixer fins al 5
d'abril de 1912. En 1908 s'ajunta amb Anna Maurín, amb qui es casarà civilment
l'any següent, i participa en la fundació de l'Ateneu Popular. L'agost de 1909
el domicili de Joan Mir i Anna Maurín és escorcollat per ordre del delegat del
Govern i se li requisen 13 llibres considerats «anarquistes». En 1910 participa
en la Comissió d'Higiene Social de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic i
escriu sobre temes d'higiene. Aquest mateix any, participarà en l'elaboració i
la correcció d'«El Pacte de Maó», que establia una treva electoral entre els
partits polítics; la seva posició, favorable al pacte i la seva participació en
l'elaboració, motivarà dures crítiques d'alguns membres de l'anarquisme maonès.
En 1912 redactarà les bases per a la constitució de la Casa del Poble i l'any
següent participa en la creació de l'Escola Racionalista de Ciutadella. L'abril
de 1913 publica l'article «La lucha de clases» en el setmanari El
Sindicalista, de Vilanova i la Geltrú, i a la tardor llança una Biblioteca
de Divulgació, amb l'edició local de Dinamita Cerebral. Los cuentos
anarquistas más famosos. Aquest mateix any l'anarcosindicalista catalana
Teresa Claramunt visitarà Maó per participar en l'edició d'El Porvenir del
Obrero. La salut de Joan Mir comença a patir els primers problemes greus.
En 1914 l'Escola Lliure d'Alaior serà clausurada per ordre governativa. En 1915
Joan Mir trencarà amb els anarquistes per la seva clara postura aliadòfila i El
Porvenir del Obrero serà clausurat definitivament. La revista Cultura
Obrera, de Nova York, treu una informació sobre el paper d'aquesta
publicació en les lluites socials. En 1917 es crea la Federació Obrera
Menorquina amb la convergència de les forces socialistes, de recent creació, i
anarquistes; Joan Mir manifestarà públicament el refús a aquest moviment
sindicalista que considera massa polititzat. En 1918 comença a publicar en La
Veu de Menorca, nou diari republicà del qual serà després copropietari, i
entra a fer feina en la secretaria de la Unió Comercial i Industrial. En 1920
mantindrà dures polèmiques amb els socialistes i es casarà per l'Església, com
a culminació del seu procés de «revisió» i com a ruptura total amb l'anarquisme
menorquí. En 1921 es nomenat bibliotecari de l'Ateneu Científic, Literari i
Artístic. El novembre de 1922 marxa a Barcelona amb la intenció de romandre-hi
i l'any següent es fa soci de l'Ateneu Barcelonès, treballa als tallers d'El
Día Gráfico, publica en La Veu de Catalunya; però el març de 1923
tornarà a Menorca decebut, i es nomenat escrivent de la secretaria de
l'Ajuntament de Maó. Va participar en la creació de la societat cultural
regionalista La Nostra Parla i escriurà en l'òrgan d'expressió del
mateix nom. En 1924 serà nomenat secretari de Literatura i Música de l'Ateneu
Científic, Literari i Artístic, i treballarà en una ponència sobre l'Autonomia
de Menorca amb la finalitat d'enviar-la al directori de Primo de Rivera, però
abandonarà la comissió davant la seva desconfiança en el concepte de «regió
balear». A partir de 1925 passarà llargues temporades retirat a Bini-Umaia (Es
Mercadal). En 1929 va escriure una sèrie d'articles a La Veu de Menorca,
sobre l'avanç del feixisme a Itàlia i a Alemanya. L'any següent escriurà una
llarga sèrie d'articles, La paz del mundo, considerats el seu testament
polític; l'últim «Una veu amiga» el va publicar el 8 de juliol de 1930, 13 dies
abans de morir, el 21 de juliol de 1930 a Maó (Menorca, Illes Balears) d'una
hemorràgia cerebral. En 1931, quan es va proclamar la II República, se li va
dedicar l'actual carrer Infanta de Maó in memoriam, i durant el
franquisme un consell de guerra el va condemnar a mort. El 15 de desembre de
1990 l'Ajuntament de Maó el va nomenar menorquí il·lustre.
---
Joan Mir i Mir
---
Capçalera d'El porvenir del Obrero
---
Joan Mir i Mir
---
