---
Julia Hermosilla Sagredo (1916-2009)
L'1
d'abril –alguns citen erròniament el 30 de
març– de 1916 neix a Sestao
(Biscaia, País Basc) l'anarcosindicalista i resistent
antifranquista Julia
Hermosilla Sagredo. Sos pares es deien Juan Hermosilla Cantabrana,
jornaler, i Carmen Sagredo Bóveda. Son pare era militant de la
Confederació
Nacional del Treball (CNT) i ella, quan tenia 14 anys, s'afilià
a aquest
sindicat. Es relacionà amb la destacada família
anarcosindicalista dels
Aransáez, distribuí premsa llibertària,
milità en les Joventuts Llibertàries i
participà en les activitats del Grup Artístic Confederal
de Santurtzi. Arran de
la insurrecció llibertària de l'hivern de 1933,
ajudà els companys de la Rioja a
creuar els Pirineus. Prestà suport al moviment revolucionari
d'octubre de 1934
a Santurtzi, ajudant Vicente Cuesta i els Aransáez. Quan
esclatà la Guerra
Civil s'enrolà com a miliciana en un batalló confederal i
fou destinada al front
d'Otxandio. Se li va confiar la missió de internar-se en
territori enemic per
rescatar el doctor Isaac Puente, però finalment aquest fou
detingut i
afusellat. Durant el bombardeig d'Otxandio li van esclatar els timpans
i restà
sorda durant molt de temps. En 1937 va fer d'actriu en el Grup
Artístic
Confederal de Santurtzi. Quan la zona nord peninsular fou ocupada per
les
tropes feixistes, aconseguiren embarcar-se amb sa família cap a
França.
Considerades com a «roges», no van aconseguir desembarcar
immediatament.
Després de dos mesos a França, creuà els Pirineus
amb sa família i continuà la
lluita a Catalunya. En 1939, amb el triomf franquista, creuà els
Pirineus i
patí diversos camps de concentració. Després de la
II Guerra Mundial
s'instal·là a Baiona amb son company Julián
Ángel Aransáez Caicedo i milità en
la CNT de tendència «col·laboracionista».
També participà activament en la
lluita antifranquista, fent d'enllaç amb l'Interior amb missions
orgàniques a
la Península i, fins i tot, participà en, com a
mínim, dos intents d'atemptats
contra el dictador Francisco Franco: l'«atemptat aeri» de
setembre de 1948 i el
del Palau d'Ayete de Sant Sebastià de 1962. A començament
dels anys seixanta
col·laborà amb Defensa Interior (DI). Durant els anys
setanta, juntament amb
son company, milità en la tendència que editava el
periòdic Frente
Libertario i assistí anualment a les reunions que aquest grup celebrà a
Narbona. Un cop mort Franco, ajudà a la reconstrucció de la CNT al País Basc
peninsular. El 10 de novembre de 2001 morí son company Ángel Aransáez a Anglet (Lapurdi, Iparralde, País Basc),
on vivien. El 18 de juny de 2006 va rebre un homenatge a Artxanda amb altres lluitadors
antifranquistes. Julia Hermosilla va morir el 10 de gener de 2009 a l'Hospital de la Côte Basque de Baiona
(Lapurdi, Iparralde, País Basc). El seu testimoni va ser recollit en el llibre d'Aitor
Azurki Maizales bajo la lluvia. Testimonios de los últimos gudaris y
milicianos de la Guerra Civil en Euskadi (2011).
---
---
---
---
Cinc moments de la vida de Julia Hermosilla
---
---