---
Hermann
Jung (1830-1901)
El 13 d'octubre de
1836 –alguns autors citen erròniament 1830– neix a Saint-Imier (Berna, Suïssa)
l'internacionalista Hermann Francis Jung. Fou fill del lampista David Ludwig i
d'Euphrosine Susanna Mesey. Després de fer els estudis primaris estudià
rellotgeria a Saint-Imier. Participà en la Revolució alemanya de 1848. Cap al
1855 s'establí com a rellotger independent a Londres (Anglaterra). D'antuvi
partidari de Karl Marx, formà part del sector dirigent de l'Associació
Internacional dels Treballadors (AIT) des de la seva fundació en 1864. Entre
aquesta data i 1872 fou membre del Consell General de l'AIT i secretari de
correspondència de la secció suïssa. Entre 1871 i 1872 exercí de caixer. A
causa del seu poliglotisme va ser elegit president de diversos congressos de
l'AIT –Ginebra (1866), Brussel·les (1868) i Basilea (1869)– i de la Conferència
de Londres (1871). Fou col·laborador del periòdic internacionalista L'Égalité.
En 1872, després del Congrés de l'Haia, trencà amb el marxisme i amb el
centralisme del Consell General de l'AIT i, fins al 1874, formà part del sector
bakuninista del Consell Federal Britànic de la Internacional. Després milità en
els sindicats anglesos i en el nou moviment obrer socialista. Hermann Jung va
ser apunyalat de mort el 3 de setembre de 1901 a la seva joieria del
barri de Clerkenwell de Londres (Anglaterra) per l'anarquista francès Marcel
Fougeron, que volia robar-li per recaptar fons per al moviment llibertari.
Fougeron, de 23 anys, va ser jutjat entre el 28 i el 29 d'octubre de 1901 a
Londres; declarat culpable d'assassinat, va ser penjat el 19 de novembre de
1901 a la presó londinenca de Newgate. Els arxius de Jung es conserven a
l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
---
Retrat
de Hermann Jung
---
Hermann
Jung (ca. 1880)
---
---