--- Helmut
Klose (1904-1987) El 14 d'agost de
1904 neix a Jankemühle començà un viatge de rodamón fent d'obrer ambulant
(minaire, construcció de carreteres, etc.) i s'adherí a l'anarcosindicalista Freie
Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys). A
partir de 1925 va escriure petits relats que van ser publicats en diversos
periòdics socialdemòcrates. Visqué com a vagabund i emprengué llargs viatges a
Noruega i a Iugoslàvia. Membre de l'anarquista «Bruderschaft der Vagabunden»
(Germandat de Vagabunds), entre el 21 i el 23 de maig de 1929 participà en el
Congrés Internacional de Vagabunds d'Stuttgart. En 1929 interpretà un paper en Vagabund,
de Fritz Weiss, amb guió de
Siegfried Bernfeld i S. W. Fischer i l'assessorament de Georg Gog,
pel·lícula
que s'estrenà 11 de desembre d'aquell any a Viena. En 1930
deixà la vida de
rodamón i s'instal·là a Berlín fent feina
com a escriptor independent. En 1933,
després de l'arribada al poder del nacionalsocialisme,
emigrà, primer, a
Àustria i, més tard, a Iugoslàvia, on
visqué com a guia turístic a Sarajevo. El
febrer de 1937 va ser expulsat d'Iugoslàvia per possessió
de literatura
anarquista procedent d'Espanya revolucionària. Entre març
i juny de 1937, en
ple conflicte bèl·lic, romangué a Catalunya
allistat, amb altres companys (Helmut
i Herbert Aul, Albert Kille, Fritz Koehn, Heinz Petry, Philipp Urban i
Richard
Winkler), en el Cos de Vigilància de Fronteres de la
Centúria Sébastian Faure –no confondre amb la
centúria del mateix nom formada sobretot per voluntaris
francesos enquadrada en la Columna Durruti–, conegut com
«Batalló de la
Costa», un destacament de la milícia fronterera depenent
de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) establert
a Portbou i a Figueres (Alt Empordà, Catalunya). A Catalunya
formà part dels
Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys),
organització que reagrupava llibertaris exiliats alemanys.
També treballà a la
col·lectivitat agrícola de Sant Andreu de Barcelona. El 2
de juliol de 1937,
quan organitzava una col·lectivitat de sastres, va ser detingut
pels
estalinistes sota la falsa acusació d'haver desarmat oficials
republicans
durant la seva tasca a la frontera i fou tancat governativament fins al
desembre de 1938 en diverses presons (Model de Barcelona,
vaixell-presó Argentina, presó de València i al penal
de Segorbe); a la garjola va escriure diverses cartes denunciant les condicions
de l'empresonament que patien els presos antifeixistes estrangers (reglaments
penitenciaris insuportables, manca d'atenció sanitària i d'aliment, etc.). Emma
Goldman denuncià el seu cas i el d'altres companys en l'article «Political persecution
in Republican Spain», publicat en el periòdic Freedom del 10 de desembre de 1937. Després, i fins al final de la
guerra, va ser enviat a un batalló de càstig. Amb la Retirada creuà els
Pirineus i va ser internat al camp de concentració de Gurs, on formà part del
comitè de la «9 Companyia», pel nom de la zona d'allotjament, grup d'un
centenar d'anarcosindicalistes alemanys excombatents de la guerra d'Espanya que
no volgueren sotmetre's a la direcció comunista del camp i s'organitzaren pel
seu compte. El setembre de 1939, gràcies a la mediació d'una coneguda (Hedda
Carrington), s'establí a Cambridge (Cambridgeshire, Anglaterra). Quan esclatà
la II Guerra Mundial, pel seu estatus de ciutadà alemany, va ser internat a
l'illa de Man i després, i fins a finals de 1941, a Canadà. Al camp
d'internament va fer amistat amb el zoòleg alemany Hans Werner Lissmann. En
acabar la guerra va fer d'assistent al laboratori de Lissmann a l'Institut
Universitari de Cambridge, especialitzat en conducta animal. Helmut Klose va
morir en 1987 a Haslingfield (Cambridgeshire, Anglaterra) i deixà quatre fills.
Els seus arxius es troben dipositats a l'International Institute of Social
History (IISH) d'Amsterdam. --- Helmut
Klose --- Membres
del DAS al camp de concentració de Gurs (1939). --- |