---
Friedrich
Kniestedt (1873-1947)
El 27 de febrer de
1873 neix a Köthen (Saxònia, Imperi Alemany; actualment Saxònia-Anhalt,
Alemanya) l'impressor, llibreter i propagandista anarquista i anarcosindicalista
Friedrich Max Karl August Kniestedt, que va fer servir diversos pseudònims (Weltenbummler, Isegrimm, Kapitän Satanaz,
etc.). L'octubre de 1888 entrà com a aprenent en la fabricació de pinzells i
graneres. El juny de 1889 va ser condemnat, arran de les lleis contra la
repressió del socialisme, a vuit dies de presó per ser membre del Cercle de
Lectura de Köthen. A Magdeburg (Saxònia, Imperi Alemany), l'abril de 1892 entrà
a formar part de l'Associació de Fabricants de Graneres. Cap el novembre de
1892 participà, sense està afiliat, en les activitats del Sozialdemokratische
Partei Deutschlands (SPD, Partit Socialdemòcrata d'Alemanya) de Gosla (Baixa
Saxònia, Imperi Alemany), però va ser titllat d'anarquista i deixà de
freqüentar les reunions. Posteriorment vagà per diverses ciutats alemanyes
(Bernburg, Berlín, Neuruppin, Postdam, Aken, Dresden, Dessau, Lippstadt, Hannover,
etc.) buscant feina i fent propaganda antimilitarista. El maig de 1896 es casà
a Aken amb Elisa Hedwig Augusta Wolf, amb qui comprà una petita botiga de
queviures i on creà una petita fàbrica de graneres. Cap el 1907 s'instal·là a
París (França), on vivia al número 42 del carrer de Malte. Segons diversos
informes de la policia francesa de 1908 i 1909, encapçalava el «Grup Alemany de
Discussió Lliure», adherit a la Federació Anarquista Jueva de París, que es
reunia al Bar Sylvain (número 17 del carrer Petits-Champs) i que agrupava
anarquistes alemanys, txecs, serbis i altres pobles eslaus. Abans de maig de
1909 emigrà al Brasil i s'instal·là a la colònia anarconaturista «Zukunft»
(Futur), localitzada a la riba del riu Ivaí (Paraná, Brasil). Decebut de
l'experiència comunal, s'establí com a agricultor, però després de continues
lluites amb l'oligarquia local, acabà treballant en una hisenda de cafè a São
Paulo, d'on retornà a Alemanya. Entre 1910 i 1913 visqué a Berlín, on presidí
la Union der Anarchisten Vereine (UAV, Unió de Clubs Anarquistes). Als voltants
de 1913 emigrà per segona vegada a Amèrica i en 1917 s'instal·là a Porto Alegre
(Rio Grande do Sul, Brasil), on hi havia una important colònia d'obrers
alemanys, molts dels quals eren anarquistes. A Porto Alegre fou un dels membres
destacats de l'anarcosindicalista Sozialistischer Deutscher Arbeiterverein
(SDA, Associació dels Treballadors Alemanys) i del seu òrgan d'expressió Sozialistischer (1920-1923). Entre 1920
i 1930 publicà a Porto Alegre el periòdic anarquista en llengua alemanya Die Freie Arbeiter –entre març i maig de
1925 va ser prohibit i en el seu lloc s'edità Zirkular (Circular). Fou un dels promotors del Congrés Socialista
en Llengua Alemanya del Brasil, celebrat el maig de 1923 al local de la
Federació Obrera de Rio Grande do Sul, que reagrupà 14 associacions d'aquest
estat brasiler i que, després de diverses discussions, es decantà per
l'anarquisme. A finals de 1924 abandonà la fàbrica de graneres Pettersen on
feia feina i durant uns mesos muntà una fàbrica de pinzells pel seu compte. El
febrer de 1925 obrí una llibreria (Llibreria Internacional), que gestionà la seva
companya, i en 1927, arran de la venda d'uns terrenys, n'obrí una de més gran
al número 1.195 del carrer Voluntários da Pátria de Porto Alegre. En aquesta
època va ser nomenat tresorer de la Federació Obrera de Rio Grande do Sul i en
1930 abandonà aquesta federació arran que es canviessin els estatuts i que
només poguessin estar afiliats les «persones actives dins del procés productiu»
(exclusió dels intel·lectuals). La firma capitalista «Mentz e Co.» li va oferir
cofundar una fàbrica de graneres amb condicions molt avantatjoses per a ell,
però rebutjà la idea ja que per principis no admetia tenir assalariats que
poguessin ser explotats. Durant els anys trenta esdevingué director del
periòdic anarquista de Porto Alegre La
Lucha. En aquests anys, una part de la colònia alemanya començà a prendre
partit pel nacionalsocialisme i en 1932 va tenir la primera topada seriosa quan
els nazis, encapçalats per l'excomunista Ehricht, volgué fer-se, sense èxit,
amb el control de la Caixa de Socors del Bairro Navegantes de Porto Alegre, la
qual dirigia i en la qual promocionà activitats culturals de tota mena (grup
teatral, gimnàstica, cant, esport, classes d'idiomes, etc.). Entre abril de
1933 i octubre de 1937 publicà a Porto Alegre el periòdic en llengua alemanya
antifeixista Aktion, òrgan de la Liga
für Menschenrechte - Ortsgruppe Porto Alegre (Lliga dels Drets Humans - Grup
Porto Alegre) –aquest periòdic va ser prohibit entre febrer i juliol de 1937 i
fou substituït de febrer a abril per Alarm
(Alarma) i de maig a juliol per Das
Deutsche Buch (El Llibre Alemany). En 1937 un drama assolà sa família, son
fill Max esdevingué membre de l'organització nazi Deutsche Arbeitsfront (Front
Alemany del Treball) i aquest permeté que sa germana, d'11 anys, participés en
un acte propagandístic nacionalsocialista. Friedrich Kniestedt va ser detingut
al Brasil una cinquantena de vegades, processat en diverses ocasions per
delictes d'impremta, reclòs més d'un any en un camp de concentració, la seva
impremta va ser destruïda per la policia i la seva llibreria assaltada per les
joventuts hitlerianes. El règim nacionalsocialista li retirà la nacionalitat
alemanya. Entre 1934 i 1937 publicà en el seu periòdic antinazi Aktion les seves memòries. Participà en
el Comitè d'Ajuda als Militants Anarquistes Alemanys, fundat a Suècia per la Sveriges
Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs)
i amb el suport del «Fons Alexander Berkman» dels Estats Units, i en l'edició
del butlletí Do Movimento dos anti-nazis
alemaes do Brasil. El 29 de desembre de 1942 morí sa companya Elisa Hedwig.
Friedrich Kniestedt va morir d'una crisi cardíaca el 12 d'octubre de 1947 a
Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil) i va ser enterrat el 13 d'octubre
d'aquell any. En 1989 es traduïren al portuguès i es publicaren les seves
memòries sota el títol Memórias de um
imigrante anarquista i en 2013 es publicà el text original en l'alemany per
primera vegada en format llibre amb el títol Fuchsfeuerwild. Erinnerungen eines anarchistischen Auswanderers nach
Rio Grande do Sul.
---
Foto
de la policia francesa de Friedrich Kniestedt (ca. 1908)
---
Foto
de la policia francesa de Friedrich Kniestedt (ca. 1908)
---
Friedrich
Kniestedt i sa companya Elisa Hedwig a la Llibreria Internacional de Porto
Alegre
---
Signatura
de Friedrich Kniestedt
---
Notícia
sobre Friedrich Kniestedt apareguda en el periòdic Der Pionier, òrgan de la Freie Vereinigung deutscher Gewerkschaften
(FVdG, Associació Lliure de Sindicats Alemanys), del 19 de febrer de 1913
---
Friedrich
Kniestedt (1942)
---
Portada
de l'edició portuguesa de les memòries de Friedrich Kniestedt (1989)
---
---