---
Xesús
Labandeira Pérez (1906-1991)
El 2 d'abril –erròniament en algunes fonts el 6 d'abril– de 1906 neix a
Vilariño (Vilasantar, la Corunya, Galícia)
l'anarquista, anarcosindicalista i
guerriller antifranquista Xesús Labandeira Pérez,
–citat sovint el seu nom en
castellà Jesús i el llinatge primer erròniament com Lavandeira–
conegut com O Ladrillo i Dapena. Sos pares es deien Manuel Labandeira Fandiño, llaurador, i Andrea Pérez Casal.
Treballava de criat i de jornaler a Santiago de Compostel·la
(la Corunya,
Galícia) i cap el 1931 s'instal·là a
Betanzos (la Corunya, Galícia), on
treballà com a jardiner municipal. Militant de la
Confederació Nacional del
Treball (CNT) des de 1932, fou al sindicat, a la Casa del Poble de
Betanzos, on
aprengué a llegir i a escriure. També fou membre
del grup «Plantas Nuevas»
(1934-1936), adherit a la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). L'agost de 1934
va ser nomenat secretari del Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT de
Betanzos,
càrrec que mantenia en 1936. Arran dels enfrontaments contra
els militars
aixecats el 22 de juliol de 1936 a Betanzos, fugí a les
muntanyes i formà part
d'un grup guerriller confederal que actuà a les comarques de
Puentedeume i de
Betanzos. En 1937 se sumà a Curtis (la Corunya,
Galícia) al grup encapçalat per
Benigno Andrade García (Faucellas) i
després de la dissolució d'aquest,
s'integrà en el comandat per José Neira
Fernández (Neira). Després de
la
mort de Neira, en 1944 abandonà la guerrilla tot rebutjant
d'integrar-se en un
grup sota les ordres de Marcelino Rodríguez
Fernández (Marrofer), de la
IV Agrupació Guerrillera del Partit Comunista d'Espanya
(PCE). Visqué amagat,
però l'agost de 1945 va ser detingut a Porzomillos-Oza (la
Corunya, Galícia);
jutjat en consell de guerra en 1946 a la Corunya, va ser condemnat a
mort,
sentència que fou commutada per la de 20 anys de
presó, que purgà al penal d'El
Dueso (Santoña, Cantàbria, Espanya). El 23
d'octubre de 1953 aconseguí la
llibertat provisional. Sa companya fou Julia Louriño
García. Xesús Lavandeira
Pérez va morir el 5 de gener de 1991 a Betanzos (la Corunya,
Galícia). Son
germà Lois Labandeira Pérez també fou
militant confederal. En 1992 Félix Sancho
Gracia va escriure el guió fílmic Huidos,
inspirat en la seva vida.
---
Xesús
Labandeira Pérez
---
Notícia
de la sentència de mort de Xesús Labandeira
Pérez apareguda en el periòdic
parisenc Solidaridad
Obrera
del 5
d'octubre de 1946
---
Xesús
Labandeira Pérez (1986)
---
---