---
Maria Lacerda de Moura
(1897-1945)
El 16 de maig de 1897 neix a la hisenda «Monte Alverne» a Manhuaçu
(Minas Gerais, Brasil) la feminista llibertària, escriptora polèmica, oradora
prestigiosa i activista cultural i política del Brasil de les primeres dècades
del segle XX Maria Lacerda de Moura. Cinc anys més tard, sos pares (Modesto de
Araujo Lacerda i Amelia de Araujo Lacerda) es van traslladar a Barbacena. En
aquesta ciutat Maria Lacerda va començar els seus estudis primaris a
l'«Externato del Asilo de Huérfanos», tenint com a professora una religiosa, la
Germana Rosa. Per contrarestar la influència de l'ensenyament religiós que
rebia sa filla, Modesto Lacerda, home culte i anticlerical, va convèncer Maria,
que tenia entre 10 i 12 anys, perquè traduís el gran pensador anticlerical
Maurice Lachâtre. Es va llicenciar a l'Escola Normal de Barbacena el
1904, i es va interessar per les idees anticlericals i pedagògiques dels
anarquistes, especialment de Francesc Ferrer i Guàrdia. Maria El 14 de gener de
1905 es va casar amb Carlos Ferreira de Moura. Va dedicar-se a ampliar la seva
educació (música, pintura, xilografia, pirografia, brodadura, etc.), sense
abandonar la lectura. Quan tenia 21 anys va ser nomenada professora de Treballs
Manuals de l'Escola Normal de Barbacena, passant després a ensenyar pedagogia,
higiene, i acabar com a directora del «Podagium», annex de l'escola. Va buscar
finançament per solucionar la situació d'un grup de gent que mal vivia a
xaboles i que va donar lloc a la creació del conjunt «Vila D. Vicoso» de 22
habitatges construïts a la Colina de Barbacena. Es va dedicar a l'ensenyament
gratuït fundant la Lliga Contra l'Analfabetisme, en col·laboració amb els
Oficials de l'Escola Militar, on va intentar aplicar els mètodes de Montessori,
Robin, Faure i Ferrer i Guàrdia. Va escriure nombrosos articles i llibres
criticant la moral sexual burgesa, denunciant l'opressió sexista exercida sobre
les dones, riques i pobres. En 1920, a Rio de Janeiro, va fundar la Lliga per a
l'Emancipació Intel·lectual de la Dona, que lluitava a favor del sufragi
femení. Entre els temes triats per l'escriptora tenim l'educació sexuals de les
joves, la virginitat, l'amor lliure, el dret al plaer sexual, el divorci, la
maternitat conscient i la prostitució, qüestions poc discutides per les dones
de l'època. Va publicar articles en diversos periòdics, sobretot en la premsa
anarquista brasilera (A Plebe, O Combate), argentina i espanyola,
i va editar en 1923 la revista Renascença, especialitzada en les
qüestions sobre la formació intel·lectual i moral de les dones. Va atacar
durament la societat caduca, la desigualtat social, la corrupció, l'ús dels
càstigs corporals en l'ensenyament, els vicis, les drogues, el joc; la seva
bandera de lluita era l'emancipació de la dona, la divulgació de les arts
sanes, de la poesia, de la música, dels llibres i de la qüestió social. En
aquest mateix any va desagradar molts anarquistes per referir-se positivament a
les reformes educatives promogudes pels bolxevics a la URSS, tota vegada que ja
s'havien denunciat les persecucions que patien els anarquistes russos per part
dels comunistes. Les invitacions per part del Partit Comunista Brasiler, acabat
de crear, perquè ingressi a les seves files seran constants. De la mateixa
manera, va publicar diversos assaigs, com ara: Em torno da educação (1918),
A mulher moderna e o seu papel na sociedade atual (1923), Religião do
Amor e da Beleza (1926), Han Ryner e o amor plural (1928), Fascismo:
filho dileto da Igreja e do Capital (1928), Amaie não vos multipliqueis (1932)
o A mulher é uma degenerada? (1932). Maria de Lacerda Moura és
considerada una de les pioneres del feminisme a Brasil, fundadora en 1921 de la
Federació Internacional Feminista. Es va convertir en una difusora al Brasil
del pensament del filòsof anarquista Han Ryner i va ser molt popular a
l'Uruguai, Xile i Mèxic, països on va fer una important gira propagandística en
1929. Com a anarcofeminista es va unir als moviments obrers i sindicals de la
seva època, i entre 1928 i 1937, corresponent al període més intens de la seva
activitat intel·lectual, va formar part d'una comunitat llibertària
autogestionària a Guararema (São Paulo), formada principalment per anarquistes
individualistes i desertors espanyols, francesos i italians de la Gran Guerra.
Va descriure l'experiència d'aquesta època d'aquesta manera: «Lliure d'escoles,
lliure d'esglésies, lliure de dogmes, lliure d'acadèmies, lliure de
proteccions, lliure de prejudicis governamentals, religiosos i socials.» La
repressió política durant el govern de Getúlio Vargas va obligar a la
dissolució de la comunitat, havent de fugir a Rio de Janeiro, on va
treballar a Ràdio Mayrink Veiga llegint horòscops. Va formar part de la
maçoneria i dels Rosa-Creu, però es va distanciar d'aquesta públicament quan va
saber que la seva seu a Berlín havia estat cedida als nazis. La seva última
conferència (O Silêncio) va ser realitzada al Centre Rosa-Creu, al qual
va tornar a lligar-se durant els últims anys de sa vida. Maria Lacerda de Moura
va morir el 20 de març de 1945 a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil).
---
Maria Lacerda de Moura
---
Maria Lacerda de Moura
---
Maria Lacerda de Moura
---
---