---
Renée Lamberet (1901-1980)
El
4 d'octubre de 1901 neix al XII Districte de París
(França) la historiadora i militant anarquista Jeanne
Renée Yvonne Lamberet. De família lliurepensadora, sos
pares es deien François Constant Amédée Lamberet,
conductor del Ferrocarril de Lió, i Florence Marie Adolphie
Lesne. Cap al 1924, quan era
estudiant, va començar a militar en el grup de Les Temps Nouveaux, del
doctor Marc Pierrot. En 1928 va aconseguir el càrrec de professora agregada
d'Història i Geografia i més tard el de catedràtica d'Història. A finals dels
anys 20 va aprendre castellà i cada estiu passava les seves vacances a Lleida
(Catalunya) en una família aprenent guitarra i sa germana Madeleine pintura.
Fidel col·laboradora de Max Nettlau, en 1936, durant la seva estada a la
península, es va interessar apassionadament per les col·lectivitzacions de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). L'1 de setembre de 1936 va obtenir
autorització del Comitè Revolucionari de la Seu d'Urgell per instal·lar-se en
un hotel socialitzat per la CNT i va començar a recopilar documentació i a
prendre notes sobre el procés revolucionari. Fent tasques de propaganda
confederal, va conèixer a Barcelona el mallorquí Bernat Pou Riera, secretari de Premsa i
Propaganda de la CNT, que acabarà sent el seu company. En 1937 va visitar les
mines col·lectivitzades de Cardona i de Sallent, i la col·lectivitat agrícola
de Balsereny. A partir de juny de 1937 va participar en la nou nata Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA) i en la colònia d'infants «Spartaco»,
organitzada a Argentona pel Sindicat de Ferrocarrils de la CNT, i en la colònia
de Llançà del SIA per acollir infants refugiats del País Basc, d'Astúries i del
front de Madrid. En aquesta època va col·laborar en la premsa anarquista
peninsular (Solidaridad Obrera, Catalunya, Nuestro, etc.).
Va ajudar els militants exiliats a França després la derrota republicana en el
Comitè d'Ajuda a l'Espanya Revolucionària, amb Nicolas Faucier. Durant
l'ocupació nazi de França va intentar organitzar en la clandestinitat la
Federació Anarquista Francesa, amb Henri Bouyé a la Borsa de Treball de París,
i va participar amb sa germana Madeleine i May Picqueray en un taller de
falsificació de documents per a la resistència organitzat per l'anarquista
espanyol Laureano Cerrada. En acabar la Segona Guerra Mundial va ser nomenada
membre del Comitè Nacional de la Federació Anarquista i va col·laborar en Le
Libertaire. El febrer de 1947 va ser una de les organitzadores de la
Conferència Anarquista Europea. Va presidir la Comissió d'Ajuda als
Antifeixistes Búlgars víctimes de la repressió estalinista i va intervenir en
1949 en la creació de l'Institut Francès d'Història Social (IFHS) de París, amb
Jean Maitron i Edouard Dolléans. L'estiu de 1951 va ser membre, juntament amb
altres militants llibertaris (Vincey, M. Joyeux, Danon, Lanen, Henri Bouyé, L.
Louvet, Louis Laurent, Roger i Marcelle Auchère, etc.), de la Comissió
d'Estudis Anarquistes (CEA). En
1953 va ser
elegida secretària general
de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) en el
Congrés de Puteaux, càrrec que mantindrà fins al
1956. Va ser responsable de
redacció del Bulletin de l'AIT entre 1953 i 1954. A finals dels anys
seixanta es va acostar a la Unió Federal Anarquista (UFA), fundada per Henri
Bouyé, Louis Laurent i René Lechainche. En aquesta època va col·laborar en Le
Libertaire, en Liberté i en Le Réfractaire. Tota aquesta
tasca orgànica la va realitzar sense deixar els seus estudis d'història social
i llibertària, dels quals sorgirà la monumental Mouvements ouvriers et
socialistes. Chronologie et bibliographie. L'Espagne (1750-1936) (1953) o
la minuciosa edició de la magna obra de Nettlau La Première Internationale
en Espagne (1868-1888) (1969). A partir de 1975 va participar en les
reunions del Seminari de Poesia Anarquista de la Universitat de París. En 1979
assistí al Congrés sobre la Guerra d'Espanya a Barcelona. Va ajudar a examinar
els arxius de la CNT i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) dipositats a
Amsterdam. Renée Lamberet va morir de càncer el 12 de març de 1980 a l'hospital de
Villeneuve-Saint-Georges (Illa de França, França), quan encara no havia acabat
el seu magne projecte de diccionari biogràfic anarquista, i va ser enterrada el
18 de març de 1980 al cementiri de Brunoy. El seu arxiu està dipositat a
l'Institut Francès d'Història Social (IFHS) de París.
---
Renée Lamberet (1938)
---
D'esquerra a dreta: Hjalmar Eriksson, Herta Eriksson, John Andersson, Renée Lamberet i Bert Ekengren a Grängesberg (Suècia, 1948) [Arxiu SAC]
---
D'esquerra a dreta: Stephan (delegat búlgar), Bernat Pou (delegat de l'MLE), Renée Lamberet (delegada de Portugal) i John Andersson (secretari de l'AIT). Conferència de l'AIT (París, 1949)
---
D'esquerra
a dreta: Helmut Rüdiger, Albert de Jong i Renée Lamberet. VII Congrés de l'AIT
(Tolosa de Llenguadoc, 1951)
---
Renée Lamberet al Congrés de l'AIT de Tolosa de Llenguadoc (1952)
---
Renée Lamberet i Germinal Esgleas en el Congrés de la SAC (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]
---
D'esquerra a dreta: W. Albus, Henriksson, Nisse Lätt,
Germinal Esgleas, Renée Lamberet i Georg Högberg. Congrés de la SAC (Estocolm, 1953)
[Arxiu SAC]
---
D'esquerra a dreta: Nisse Lätt, Renée Lamberet i Ivan
Faludi. Congrés de la SAC (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]
Renée Lamberet, secretària de l'AIT, en el Congrés de la SAC (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]
En el Congrés de la SAC. D'esquerra a dreta: W. Albus, Albert de Jong, Renée Lamberet, Hansen i Fritz Linow (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]
---
Portada de Mouvements ouvriers et socialistes. Chronologie et bibliographie. L'Espagne (1750-1936) (1953)
---
Renée Lamberet
---
Renée Lamberet
---
Necrològica de Renée Lamberet apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 27 de març de 1980
---
---