---
Paul Lapeyre (1910-1991)
El 28 de maig de 1910 neix a Monguilhem
(Gascunya, Occitània) el militant anarquista, anarcosindicalista i
lliurepensador Paul Lapeyre. Sos pares es deien Thomas Lapeyre, conreador que
esdevingué carter, i Maria Dulhoste. Va fer de barber després d'haver estat
obligat a deixar el seu lloc com a mestre a causa del seu antimilitarisme. A
finals de novembre de 1926, amb sos germans Aristide i Laurent, participà en la
constitució de la Confédération Générale du Travail - Syndicaliste
Révolutionnaire (CGT-SR, Confederació General del Treball - Sindicalista
Revolucionària), creada per Pierre Besnard, i col·laborà en el seu òrgan
d'expressió Le Combat Syndicaliste,
participant en el V Congrés (novembre de 1934) i el VI Congrés (22 de gener de
1937) d'aquesta confederació sindical. En 1935, quan esclata l'«afer de les
esterilitzacions de Bordeus», son germà Aristide va ser empresonat i fou ell
qui assegurarà l'aparició de La Révolte, periòdic anarquista del
Sud-Oest. Quan comença la Revolució espanyola, el 19 de juliol de 1936,
organitzà amb sos germans una xarxa per enviar armes, medicaments, queviures,
etc., als companys anarquistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i
de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Durant els anys de la Revolució
espanyola, desenvolupà una intensa tasca en el seu suport i fou orador en
nombroses reunions al seu favor, com ara el míting que es realitza l'agost de 1936
a la sala Wagram de París organitzat pel «Comitè Anarcosindicalista per a la
Defensa i l'Alliberament del Poble Espanyol», on va explicà la seva estada a
Espanya, o la gira propagandística que realitzà en nom de la CGT-SR entre el
gener i el març de 1937 a Algèria, on va fer una dotzena de conferències en
suport de la Revolució espanyola. També col·laborà en el setmanari SIA, òrgan de la Secció Francesa de
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), fundat i animat per Nicolas
Faucier i Louis Lecoin, i efectuà nombrosos viatges a Espanya en nom de la
CGT-SR. En aquesta època col·laborà en dos periòdics publicats a Bordeus
(Aquitània, Occitània) sota el títol L'Espagne
Antifasciste. El 16 de setembre de 1938 va ser inscrit com a «anarquista»,
ben igual que son germà Laurent, en el «Carnet B» dels antimilitaristes. El
maig de 1939 fou nomenat delegat de Propaganda de la Federació Anarquista de
Llengua Francesa (FAF), que s'havia constituït entre el 15 i el 16 d'agost de
1936 a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) a resultes de l'escissió que es va
produir dins de la Unió Anarquista (UA). A finals d'agost de 1939 va ser mobilitzat
i va ser enviat a Alsàcia; va caure presoner de l'exèrcit alemany i va ser
enviat a un camp de concentració prop d'Hamburg (Hamburg, Alemanya). Després
d'un intent d'evasió que resultà un fracàs, va ser enviat successivament a
quatre camps d'internament. El juny de 1945 va ser alliberat per les tropes
britàniques. Després de la II Guerra Mundial representà el grup anarquista de
Bordeus en el congrés que donà lloc a la nova Federació Anarquista (FA) que se
celebrà entre el 6 i el 7 d'octubre de 1945 a París (França). En aquesta època
era secretari de la Unió Local Bordelesa. El 17 de setembre de 1946 es casà a
Bordeus amb la militant anarquista Jeanne Pantais. Entre el 7 i el 9 de
desembre de 1946 participà en el Congrés Constitutiu de la Secció Francesa de
la Confederació Nacional del Treball (CNT-F) de l'Associació Internacional del
Treball (AIT), continuadora de la CGT-SR i sempre inspirada per Pierre Besnard,
i va ser nomenat secretari de la VIII Unió Regional de la CNT-F. Entre finals
de 1947 i principis de 1948 al departament de la Gironda, prengué part en l'intent de fusió que donà
lloc a un Comitè Departamental de Coordinació de Sindicats que havien abandonat
la CGT i que reagrupava, entre altres forces, la Unió Regional de CNT, els
«Amics de Força Obrera», els Comitès d'Acció Sindicalistes i la Unió
Departamental de Sindicats Independents. En 1952 era delegat de Propaganda de
la Unió Regional de la CNT-F. A resultes del congrés de la Federació Anarquista
(FA) que se celebrà entre el 31 de maig i el 2 de juny de 1952 a Bordeus, va
ser exclòs de la FA, ben igual que altres companys (André Arru, MauriceFayolle,
Maurice Joyeux, Aristide Lapeyre, Georges Vincey, etc.), pel seu enfrontament
amb Georges Fontenis. La FA, que desaparegué per donar lloc a la Federació
Comunista Llibertària (FCL) dirigida per Georges Fontenis, va ser reconstituïda
en el congrés que se celebrà entre el 25 i el 27 de desembre de 1953 a París. L'agost
de 1955 participà en la IV Concentració Internacional Juvenil que se celebrava
a la Colònia de Malalts i Mutilats d'Aymare (Guiena, Occitània), on va fer les
conferències «Darwin-Kropotkine » i «L'éthique et la morale anarchiste». La
seva tasca militant va ser continuada, juntament amb son germà Aristide, en
«Libre Pensée», realitzant nombroses conferències i esdevenint un dels seus
oradors nacionals principals. També va fer nombroses conferències a l'Escola
Racionalista «Francisco Ferrer», animada pel grup anarquista de Bordeus. La
seva barberia, al carrer de La Fusterie de Bordeus, fou centre de difusió de la
premsa anarquista. En tots aquests anys sempre participà activament amb les
activitats de Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'exili. A començament dels
anys setanta un infart el retirà de la militància activa i s'instal·là a Barçac
(Aquitània, Occitània), a la regió vitícola de Sauternes. Trobem escrits seus en
nombroses publicacions llibertàries, com ara La Brochure Mensuelle, Les
Cahiers de Terre Libre, Ce qu'il faut
dire, Le Combat Syndicaliste, L'Entente Anarchiste, L'Espagne Antifasciste, L'Espagne Nouvelle, Germinal, L'Idée Libre, Lucifer, Le Monde Libertaire, Monde
Nouveau, Rébellion, La Révolte, etc. Entre les seves obres
podem destacar Jésus-Christ, Dieu soleil (1933), Le 6 février
(1934), Jésus-Christ a-t-il existé? (1936), Ce qu'est le syndicalisme
révolutionnaire (1937), Lueurs sur l'Espagne. Révolution et contre-révolution en Espagne républicaine
(1938), De Gaulle tout nu! (1946), Cléricalisme
moderne et mouvement ouvrier (1983, amb Marc Prévôtel), Étienne
de la Boétie. De la servitude volontaire ou le contr’un. Étude (ca. 1996,
pòstum). Paul
Lapeyre va morir el 2 de maig de 1991 a l'Hospital de Burela (Lugo, Galícia; actualment Cervo, Lugo, Galícia) on
havia estat portat després de patir un accident automobilístic en una carretera
gallega el dia d'abans. Conforme les seves últimes voluntats, el seu cos va ser
donat a la Facultat de Medicina de Santiago de Compostel·la (La Corunya,
Galícia).
---
Paul Lapeyre i sa companya Jeanne
Pantais
---
Reunió d'anarquistes a Bordeus. Paul
Lapeyre és el de camisa blanca de la primera fila i a la seva dreta son germà
Aristide Lapeyre. Darrera d'ells, Odette, la companya d'Aristide, amb camisa
ratllada i al seu costat Jeanne Pantais
---
Paul Lapeyre en els anys seixanta
---
Cartell d'una conferència de Paul Lapeyre
de 1967
---
---