---
Jean
Lébédeff (1884-1972)
El 25 de novembre –12 de novembre segons el calendari
julià rus de l'època– de 1884 neix a Bogorodskïé, barri de Nijni Nóvgorod
(Volga-Viatka, Rússia), l'artista anarquista Ivan Konstantinovitx Lebedev, més
conegut com Jean Lébédeff.
Sos pares es deien Costantin Lebedev i
Alexandra Ivanova. Havia nascut en una família de comerciants i
agricultors que
tenia l'estatus lliure. El 12 de març de 1907 obtingué un
diploma de l'Escola
de Navegació Fluvial de Nijni Nóvgorod i
esdevingué capità d'un vaixell del
Volga. En aquests anys amagà nombrosos militants revolucionaris
a bord de la
seva embarcació. El novembre de 1908 expulsà de la nau,
amb el suport dels
passatgers, un grup de guàrdies del tsar que abandonà
desarmat en una riba
despoblada. Per fugir de la repressió tsarista, abandonà
clandestinament el
país i, a través de Finlàndia, Dinamarca i
Alemanya, arribà a Bèlgica. A
Ixelles es reuní amb son germà major, Nicolas (Nikolai
Konstantinovitx
Lebedev), estudiant a la Universitat Lliure, dirigida per
Élisée Reclus. En
1909 s'instal·là a París, on exercí
diverses feinetes i començà a estudiar
dibuix. En 1911 es traslladà a Montparnasse i entrà a
l'Escola Nacional
de Belles Arts. També freqüentà
l'acadèmia de Lev Leonovitx Tolstoi, fill
de l'escriptor, i l'Acadèmia Russa de París creada per
emigrats de tendències
anarquistes o anarquitzants. Arran d'unes diferències sorgides
sobre el
finançament de l'Acadèmia per una possible
subvenció tsarista, l'Acadèmia es
dividí en dues en 1912 i Lébédeff restà
fidel al grup antitsarista (Avinguda
del Maine, 54), però l'any següent fou elegit president de
l'altre grup
(Avinguda del Maine, 21). En aquesta època estudià
sobretot a l'escola del
mestre gravador Paul Bornet, on s'inicià en la xilografia, i
realitzarà
paisatges, retrats i gravats en fusta. Passà moltes hores a la
Biblioteca
Nacional de París estudiant els gravats antics. Al barri de
Montparnasse,
freqüentarà els cercles artístics (especialment el
cafè «Camélèon») i farà
amistat amb diversos artistes (Picabia, Maïakovski, Ravel, Mac
Orlan, Erik
Satie, Blaise Cendrars, Soutine, Modigliani, André Salmon,
etc.). També fou
assidu del taller d'Henri Matisse a Issy-les-Moulineaux i de l'estudi
d'Anatole
France al bosc de Boulogne. Entre 1921 i 1927 formà part del
grup «Les
Compagnons», creat per Germain Delatouche, que organitzà
nombroses exposicions
de diferents artistes (Antral, Claudot, Lébédeff,
Paulémile Pissarro,
Delatousche, etc.). Durant aquest període d'entreguerres
estigué força lligat
als cercles llibertaris i especialment als militants russos exiliats
Volin i
Makhno. Aquest últim visqué nombrosos mesos a ca seva i
realitzà per ell
nombroses gestions davant els poders públics per aconseguir
papers. Amic de
Piotr Kropotkin, s'encarregà d'acollir i guiar sa companya
durant els seus
viatges a París. En aquesta època
col·laborà en nombroses publicacions
llibertàries, com ara Le Néo Naturien, on col·laborava també el gravador
llibertari Louis Moreau, i La Vache Enragée, periòdic dirigit per M.
Hallé i òrgan d'expressió de la Comuna Lliure de Montmartre, de la qual era
membre. Durant l'ocupació alemanya, amagà dins del seu taller de
Fontenay-sous-Bois amics jueus i militants anarquistes perseguits per la
Gestapo i pels quals realitzarà documents falsos d'indentitat. Després de la
guerra, es casà amb Kamille Klimeck, filla d'una família burgesa polonesa, amb
la qual tindrà un fill, Georges. En aquests anys continuarà treballant per a la
premsa llibertària, com ara L'Unique, d'Émile Armand, i Maintenant,
d'Henri Poulaille. En 1947 il·lustrà la coberta del llibre de Volin La
révolution inconnue, editat pels «Amics de Volin» i l'obra de Fernand
Planche consagrada a Kropotkin (1948). En 1972, malalt, es retirà amb sa
companya Marie Claire Blanc (Maguelone) i son fill François a
Gallargues-les-Montueux (Occitània). Jean Lébédeff va morir el 21 de setembre
de 1972 a l'hospital de Nimes (Llenguadoc, Occitània) i fou enterrat al
cementiri de Sant Geli.
---
Autoretrat
de Jean Lébédeff (1911)
---
Jean
Lébédeff (1920)
---
Autoretrat de Lébédeff publicat en el llibre de J.-P.
Dubray L'Ymagier Jean Lébédeff (París, 1939)
---
---