---
Paolo Lega (1868-1896)
El 9 de desembre de 1868 neix a Lugo (Emília-Romanya, Itàlia) el
propagandista anarquista Giovanni Paolo Lega, conegut com Marat. Sos pares es deien Giuseppe Lega, sabater, i Clotilde
Baldini. Per manca de recursos, quan tenia nou anys abandonà l'escola primària
i, després d'aprendre l'ofici de fuster a l'ebenisteria Forlivesi de Lugo,
treballà a diverses localitats. Amb 15 anys freqüentà el cercle republicà
irredentista juvenil «Guglielmo Oberdan», però poc després es declarà
socialista i anarquista internacionalista, convençut de la necessitat d'abolir
primerament la propietat privada. El sobrenom de Marat
li ve de la representació en un teatre local de l'obra teatral
homònima de 1885 del dramaturg anarquista Ulisse Barbiere, de
qui era Lega era fervent
admirador. En 1886 s'establí a Bolonya (Emília-Romanya,
Itàlia), on va
treballar durant tres anys de fuster a la zona de Santo Stefano, i en
1889 a
Gènova (Ligúria, Itàlia), on treballà de
fuster i de tapisser i destacà com a
propagandista anarquista, com a agitador i com a organitzador de vagues
i de
manifestacions. En 1890 va ser cridat a files, però se li va
concedir un permís
il·limitat. L'abril de 1891 va ser detingut a Gènova com
a mesura preventiva
davant l'imminent celebració del Primer de Maig i el desembre
d'aquell any va
ser novament detingut i enviat al seu poble natal. En 1892
assumí la gerència del periòdic únic Primo Maggio, editat pels socialistes del barri genovès de Sampierdarena i de Gènova, i
va ser detingut i obligat a retornar a Lugo. Tres mesos després retornà a
Gènova i el 12 de setembre de 1892 va ser novament detingut a conseqüència de
la visita reial a la ciutat i enviat novament a Lugo el 15 de setembre. La seva
persecució policíaca causà la mort de son pare, malalt del cor, el 22 de
setembre. Absolt el 2 de novembre de 1892 per l'Audiència de Bolonya per
delicte de premsa, el 25 de febrer de 1893 es traslladà a Marsella (Provença,
Occitània), on entrà en relació amb companys anarquistes francesos. En aquesta
època participà en les activitats dels grups anarquistes genovesos i de La
Spezia (Ligúria, Itàlia), assumint la gerència d'algunes publicacions d'únics
números i ocupant-se de la recaptació de fons. Després de sis mesos treballant
entre Bolonya i Marsella, on freqüentà els cercles anarquistes antiorganitzadors
al voltant de Paolo Schicchi, malalt de bronquitis, es va veure obligat a
retornar amb vaixell el 15 de juny de 1893 a Gènova i l'endemà va ser novament detingut en aquesta
ciutat i reenviat a Lugo. El mateix va passar el 19 d'agost i el 7 de març de
1894. Aquesta última vegada, però, durant l'escorcoll, se li va trobar un
ganivet amb mànec fix, prohibit aleshores, que li va implicar una condemna de
45 dies de presó, però que en patí 60. És a la presó que madurà la idea
d'atemptar contra la vida de Francesco Crispi, president del Consell de
Ministres italià, com a venjança pel seu patiment personal i pel que estava
fent sofrir a la població siciliana i a un grup companys anarquistes genovesos
empresonats des de principis de gener. En sortir, després de passar uns dies a
Bolonya, on s'afilià al Fascio dels Treballadors i al grup anarquista de Porta
Mazzini, el 30 de maig de 1894 marxà cap a Roma, fent una parada per a veure
l'exinternacionalista Domenico Francolini a Rimini (Emília-Romanya, Itàlia) i
Emidio Recchioni a Ancona (Marques, Itàlia), a qui va confiar el seu projecte.
El 13 de juny arribà, probablement amb Recchioni, a Roma i dos dies després el
trobem a Florència (Toscana, Itàlia), on es reuní amb Francesco Pezzi i sa
companya Luisa Minguzzi. De bell nou a Roma sota el nom d'Annibale Bandini, el 16 de juny de 1894, armant de dues pistoles, s'abalançà
contra el cupè de Crispi al seu pas per l'avinguda Gregoriana. El tret de la
primera pistola quedà encallat i el dispar de la segona errà el tir, moment que
el cotxer aprofità per desarmar-lo amb un cop de fusta i l'immobilitzar-lo. Crispi
es va servir d'aquest l'atac, i del que patí dies després el president de la
República francesa Sadi Carnot el 24 de juny, per enfortir el seu inestable
govern ultramonàrquic colonialista i fer votar, el 19 de juliol de 1894, les
«lleis d'emergència» contra els anarquistes, però que va dirigir contra tots
els partits antigovernamentals, fins i tot contra el Partit Socialista Italià
(PSI), que tenia representants al Parlament. El 19 de juliol de 1894 Lega va
ser jutjat per l'Audiència de Roma i defensat per l'advocat socialista Vittorio
Lollini. En una única sessió, va ser condemnat a 20 anys i 17 dies de reclusió –en
sentir la sentència agità el capell al crit de «Visca l'anarquia!». Molt més
llarg va ser el judici dels seus presumptes còmplices (Domenico Francolini, Luisa
Menguzzi, Francesco Pezzi, Emidio Recchioni, etc.), que es desenrotllà entre el
7 i el 30 de novembre de 1895 i que va concloure amb l'absolució de tots els
implicats per manca de proves i en la responsabilització exclusiva de Lega en
l'atemptat. Paolo Lega va morir el 2 de setembre de 1896 a la Colònia
Penitenciària Agrícola de San Bartolomeo de Càller (Sardenya), oficialment,
però, l'òbit va ser registrat el 25 de setembre de 1896. Dies després de l'òbit,
el periòdic The Rebel, publicat per
Emidio Recchioni a Londres (Anglaterra), havia filtrat la seva prematura mort i
s'acusava d'aquesta als carcellers de la presó de Sàsser (Sardenya). El 20 de
setembre de 1896 el periòdic sicilià L'Avvenire
Sociale també anuncià la seva mort, dies abans de la seva divulgació
oficial. En 2014 Giuseppe Galzerano va publicar la biografia Paolo Lega. Vita, viaggio, processo,
"complotto" e morte dell'anarchico romagnolo che attentò alla vita
del primo ministro Francesco Crispi.
---
Paolo Lega fotografiat per Guglielmo Borghese a Roma
---
L'atemptat de Paolo Lega segons un dibuix d'A.
Bonamore publicat en el diari milanès Il
Secolo Illustrato della Domenica del 24 de juny de 1894
---
L'atemptat contra Crispi segons el periòdic milanès La Tribuna del 24 de juny de 1894
---
L'atemptat de Lega contra Crispi segons el periòdic Le Petit Parisien de l'1 de juliol de
1894
---
Dibuix de Dante Paolocci publicat en Illustrazione Popolare
---
L'atemptat de Lega segons un dibuix de l'època
---
Necrològica de Paolo Lega publicada en el diari
parisenc L'Univers del 8 de setembre
de 1896
---
Necrològica de Paolo Lega publicada en el diari
parisenc L'Intransigeant del 9 de
setembre de 1896
---
Necrològica de Paolo Lega publicada en el periòdic
parisenc Les Temps Nouveaux del 10
d'octubre de 1896
---
---