---
Marcel
Lepoil (1899-1978)
El 15 de febrer de
1899 neix a Dives-Sur-Mer (Baixa Normandia, França) el propagandista anarquista
i anarcosindicalista Marcel André Albert Lepoil. Sos pares es deien Albert
Jules Lepoil, obrer de fàbrica, i Marie Élisabeth Moisson. Tècnic instal·lador
de calefacció de professió, a començament de la dècada dels vint començà a
militar en el moviment llibertari. En aquesta època vivia a Champigny-sur-Marne
(Illa de França, França) i col·laborava en diferents publicacions anarquistes i
anarcosindicalistes (Le Combat Syndicaliste,
Le Cri des Jeunes, Le Libertaire, La Revue Anarchiste, La Voix
du Travail, etc.). El 14 d'agost de 1924 participà en una discussió sobre
autonomia sindical organitzada pel Grup Llibertari de Le Havre (Alta Normandia,
França) i quatre dies després va fer la xerrada «Le Léninisme et l'Anarchisme»
per al mateix grup. El 23 d'agost de 1924 va fer una xerrada sobre «Syndicalisme
et Anarchie» per al grup anarquista de Drancy-Le Bourget (Illa de França,
França). El 29 de setembre de 1924, després de llegir el llibre de memòries Comment j'ai subi quinze ans de bagne
del penat Antoine Mesclon a les Illes de la Salvació (Caiena, Guaiana
Francesa), va escriure una carta a l'autor on refermava el seu pensament anarquista
després de veure el seu cas, carta que va ser reproduïda en una nova edició de
l'obra de 1931. El 18 d'octubre de 1924 va fer la xerrada «Les contradictions
du Léninisme» a la Sala Chabrillange de Drancy per al Grup d'Estudis Socials
(GES) de Drancy-Le Bourget. El 8 de març de 1925 va fer la conferència «Contre
le fascisme et toute autorité», en nom de la Unió Anarquista (UA), en una acte
antifeixista celebrat a la Sala Halles d'Aimargues (Llenguadoc, Occitània),
organitzat pel Grup de Defensa Social (GDS) local. El 27 d'abril de 1925 va fer
Champigny la conferència «Durand I Roy de France» i dos dies després a la
mateixa localitat la conferència contradictòria amb Émile Courtois «Les partis
politiques et les anarchistes». El 13 de juny de 1925 participà en un gran
míting contra la guerra del Marroc a Drancy. En 1925 fou un dels coordinadors
de la propaganda antielectoral de la regió de Champigny, Nogent i Le Perreaux. A
començament de 1926 passà una temporada a Niça (País Niçard, Occitània) i
col·laborà amb el grup anarquista local. El 19 de juny de 1926 va fer, amb Georges
Courtinat, un míting en suport de Nicola Sacco i Bartolemeo Vanzetti a
Lagny-sur-Marne (Illa de França, França), organitzat pel grup anarquista
d'aquesta localitat. El 22 de juliol de 1926 mantingué una controvèrsia amb
Louis Loréal sobre «Ce qu'auraient dû faire les dirigeants russes», organitzada
pel grup anarquista del XX Districte, al Faisan Doré de París. L'11 d'agost de
1926 va fer la conferència «Marxisme ou Anarchisme?» a la Sala Couchot per al
Grup d'Estudis Socials de la Regió de Nogent-Le Perreux (Illa de França,
França), el 15 de setembre la xerrada «L'évolution de l'économia et ses
bénéficiaires occultes» per al grup anarquista de Nogent-Le Perreux i el 24 de
setembre següent mantingué un debat de controvèrsia amb el professor Choisnel
sobre filosofia i economia per al mateix grup. En 1927 col·laborà amb el Grup
Anarco-Comunista de Marsella (Provença, Occitània) i el 24 de febrer d'aquest
any va fer la conferència «Communisme et individualisme» organitzada pel Grup
d'Acció Anarquista (GAA) d'aquesta ciutat; el març d'aquest any va fer una gira
propagandista pels barris marsellesos per parlar sobre l'actualitat i el
moviment anarquista organitzada pel GAA. El 12 de maig de 1927 va fer la
conferència «Sur la vie politique et économique en Russie» a la Sala de la
Coopé de Romainville (Illa de França, França). Quan la Revolució espanyola, fou
un dels representants de la Confederació Nacional del Treball (CNT) espanyola
en el si de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Per mor de la seva
militància va ser acomiadat en diferents ocasions de diverses empreses on feia
feina. Durant l'Ocupació restà a la regió parisenca sota falsa identitat. Després
de la II Guerra Mundial fou un dels animadors del grup d'Argenteuil (Illa de
França, França) de la Federació Anarquista (FA). En aquests anys col·laborà en Le Libertaire –on mantingué la columna
«Problemes essentiels»–, Plus Loin i
en Universo. El 22 de maig de 1947 va
fer la xerrada contradictòria «Les anarchistes, la question économique, le
ravitaillement» per al Grup Llibertari de Carrières-sur-Seine (Illa de França,
França). Fou delegat del grup d'Argenteuil en el III Congrés de la FA celebrat
entre el 9 i l'11 de novembre de 1947 a Angers (País del Loira, França), on,
amb Henri Bouyé, delegat del grup del XIII Districte de París, s'oposà a
l'informe d'activitat de l'organització. Convidat per un grup d'estudiants de
l'Escola Politècnica per a fer una conferència sobre Mikhail Bakunin, el dia
previst va ser substituït per l'organització per Henri Bouyé. El 20 de desembre
de 1947 va fer la conferència «Ni De Gaulle, ni Thorez» a la Sala de Festes de
Nantes, organitzada per la FA, la qual va repetir el 3 de gener de 1948 a la
Sala Pointage de Puteaux (Illa de França, França). El 31 de gener de 1948,
després de diversos enfrontaments amb el comitè de redacció de Le Libertaire, del qual formava part son
amic Georges Brassens, abandonà la FA. Georges Brassens, aleshores secretari
del grup anarquista del XV Districte de París i que havia viscut tres mesos
amagat al seu domicili de Corneilles-en-Parisis (Illa de França, França) en
1944 fugint de la Gestapo, el va qualificar entranyablement com a «profeta de
Cormeilles-en-Parisis», ja que tot el que pronosticava es feia realitat.
Després de la presa del control de la FA per la tendència encapçalada per
Georges Fontenis, esdevinguda Federació Comunista Llibertària (FCL), va fer
costat la nova Federació Anarquista reconstituïda al voltant de Maurice Joyeux
i col·laborà en Contre Courant i Le Monde Libertaire. Durant els anys
seixanta fou membre de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF) i
de SIA de Montalban (Guiena, Occitània) i col·laborà en Espoir i Le Libertaire,
òrgan de la Unió Federal Anarquista (UFA). Quan els «Fets de Maig» de 1968
visità la Facultat de Lletres de Tolosa (Llenguadoc, Occitània), aleshores
ocupada, i d'aquesta trobada va fer una ressenya («Un ouvrier parle aux
étudiants») que publicà en Espoir del
23 de juny de 1968. Malalt des de 1972, es va veure obligat a retirar-se de la
vida pública. Marcel Lepoil va morir el 15 d'agost de 1978 a Lombèrs (Gascunya,
Occitània) i va ser incinerat tres dies després a Tolosa (Llenguadoc,
Occitània).
---
Convocatòria
d'un míting on intervingué Marcel Lepoil apareguda en el periòdic Le Libertaire del 13 de juny de 1925
---
Impasse
Florimont de París. D'esquerra a dreta, aixecats: Jeanne Le Bonniec, Agathe
Fallet, Marcel Planche, Pierre Onténiente i Marcel Lepoil; asseguts: René
Fallet i Georges Brassens
---
Convocatòria
d'una xerrada de Marcel Lepoil publicada en el periòdic Le Libertaire del 22 de maig de 1947
---
Necrològica
de Marcel Lepoil apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 4 de setembre de 1978
---
---