---
Joan
Llarch Roig (1920-1987)
El 4 de maig –el certificat de defunció cita erròniament el 3 de maig– de 1920 al barri del Clot de Barcelona (Catalunya) l'escriptor i historiador llibertari Joan Alexandre Josep Llarch i Roig –el certificat de naixement cita erròniament el primer llinatge com Llach. Fill d'una família obrera militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), sos pares es deien Joan Blai Llarch Felisola, jornaler, i Anna Roig Fornés. Estudià amb Josep Vila Arcelós, a l'Institut Escolar del Clot, però hagué de posar-se a treballar amb 15 anys en una fàbrica del ram de l'aigua. Fou en aquesta època quan començà a implicar-se en les lluites obreres. Quan la Guerra Civil va ser cridat a files en l'anomenada «Lleva del biberó» i enquadrat, amb el grau de brigada de Companyia, en la I Companyia del IV Batalló de la 84 Brigada de la 60 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola lluità en la batalla de l'Ebre a Balaguer (La Noguera, Catalunya). Capturat per les tropes feixistes l'agost de 1938, passà dos anys a diversos camps de concentració (Bilbao, Deusto, Miranda de Ebro, etc.). En sortir hagué de fer un servei militar de càstig de cinc anys en l'exèrcit franquista. Un cop lliure i després de les represàlies, estigmatitzat, malvisqué amb treballs miserables (corredor de molles de recanvi, majorista d'específics, descarregador al moll, obrer del ram de l'aigua, venedor ambulant d'arengades, etc.) que compaginava amb la seva vocació autodidacta per l'escriptura. Aconseguí petites feines literàries (contes infantils, novel·les de l'oest, etc.) per encàrrec fent de negre per autors coneguts o fent servir pseudònims (Chuck Donovan, Chuck Dovan, Dan Melburn, Peter Kenn, S. S. Kent, Trevor Sanders, Santonix, Lloyd Sheridan, Marcus Silverman, etc.). Fou guionista de l'Editorial Ferma, especialitzada en còmics, i entre 1955 i 1972 va escriure guions per a la Ràdio Tambor. Arribà a escriure una cinquantena d'obres de temes d'allò més variat, des de novel·les de divulgació a biografies, passant per temes de crònica social crítica, literatura fantàstica i ciència-ficció. Especialment interessants són els seus relats i assaigs històrics sobre la guerra civil i el moviment anarquista. La major part de la seva obra fou publicada en castellà, però també conreà el català, idioma en el qual va començar a escriure, com ara la seva novel·la Memòria de la fosca nit (1982). En 1962 s'instal·là al barri barceloní de Sarrià, participant activament en la vida cultural i les reivindicacions populars de la barriada. Entre les seves obres, podem citar La ciudad de las cúpulas (1954), Los catorce hijos del Rey Malibán (1954), El Sol tiene hambre (1967, seleccionada per la Premi Planeta), Libro de oro del niño (1967), Llibre d'or de l'infant (1967), Barrio Chino (1968), La sirena perdida (1969), La batalla del Ebro (1971, diverses edicions), Esclava de la noche (1971), Así aman los espanyoles... (1972), La muerte de Durruti (1973, diverses edicions), Grandes exploraciones (1973), Las calles del pecado (1974), Mujeres públicas y otros pecados (1974), Los días rojinegros. Memorias de un niño obrero (1936) (1975), Batallones de trabajadores (1975), Morir en Madrid (1976), Casanova y compañía (1976), Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España (1976, diverses edicions), La perdida (1977), Las primeras banderas (1977), Los dirigentes obreros (1977), El secuestro de la hija de Franco (1977), Extranjero en la tierra (1977), La perdida (1977), La trágica muerte de Companys (1978), Batallones de trabajadores (1978), Campos de concentración en la España de Franco (1978), Cantos y poemes de la guerra civil de España (edició, 1978) Obreros mártires de la libertad (1978), La tràgica mort de Companys (1979), Cuentos de la piedra negra (1979), El dictador no ha muerto (1979), Hildegart, la virgen roja (1979), Tempestad nuclear sobre España. Política-ficción (1979), Memòria de la fosca nit (1982), Gaudí. Biografia màgica (1982), Martin Luther King. Una vida por la paz (1982), El Apocalipsis profético de San Juan (1982), Dalí. Biografia màgica (1983), Negrín. ¡Resistir es vencer! (1983), La piràmide iniciàtica (1983), Charlie Rivel (1983), Franco. Biografía (1983), Historias de la Cataluña mágica (1986), Yakup (1987), etc. En 1983 l'escriptor Jordi Coca li va retre un homenatge en la seva obra Ni àngels ni dimonis. Joan Llarch Roig va morir el 19 de maig de 1987 a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona (Catalunya) víctima d'una cirrosi hemàtica causada per una hepatitis mal curada a la postguerra, tot coincidint amb una vaga de metges del mateix hospital, i va ser enterrat al cementiri barceloní de Sarrià. Estava casat amb Filomena Rubio López. En 2001, per iniciativa veïnal, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi li va dedicar els jardins que porten el seu nom al cantó de l'avinguda J. V. Foix. i el carrer Mendel.
---
Joan
Llarch Roig
---
Joan
Llarch Roig fotografiat per F. Bedmar
---
D'esquerra
a dreta: Heleno Saña Alcón, Joan Saña Magrinyà, Camil Piñón Oriola i Joan
Llarch Roig
(Barcelona, juny de 1977)
---
Joan
Llarch Roig dibuixat per Adrià Llarch Juanet
---
---