---
Jesús Lóuzara de Andrés (1891-1973)
El 24 d'abril de 1891 –aquesta és la data que
finalment ell mateix confessà, encara que segons els registres oficials
nord-americans nasqué en 1888 i algunes fonts donen altres dates (1883)– neix a
Lugo (Galícia) l'anarquista Jesús Rodolfo Lóuzara de Andrés, que va fer servir
diversos pseudònims (R. Lone, Ricardo Lone, Rodolfo Lone, Rolf Lone, Rudolf Lone, José Lóuzara, Juan Lóuzara,
etc.). Quan era infant es va traslladar amb sa família a Amèrica. Va treballar de
mariner a les obres del canal de Panamà, on conegué l'anarquista José Torralvo
Bermejo, amb qui va fer una gran amistat. A principis de la dècada dels deu
formà part del grup «Los Invencibles» de Culebra (Zona del Canal de Panamà;
actual Panamà), adherit a la Federació Individualista Internacional (FII), i va
ser un dels col·laboradors de la revista El
Único. De todos y de nadie, editada entre 1911 i 1912 a Colón (Colón,
Panamà) per la FII. Des de Culebra col·laborà en diferents publicacions
anarquistes (El Libertario, Tierra y Libertad). L'abril de 1912
participà en un míting de la Federació d'Agrupacions de l'Istme de Panamà
(FAIP) i l'octubre d'aquell any intervingué en un míting de la FII a Gatún (Zona
del Canal de Panamà; actual Panamà). El gener de 1913 participà en un míting de
la FAIP. La vigília del Primer de Maig i el juny de 1913 parlà en mítings
organitzats per la FAIP. Durant 1913 signà diversos comunicats del grup «Los
Invencibles» de Culebra. En 1914 visqué una temporada a Akron (Ohio, EUA). Després
d'un temps a Cuba, cap el 1915 s'establí a Steubenville (Summit, Ohio, EUA), on
treballà com a metal·lúrgic. Molt lligat a Pere Esteve, col·laborà en el seu
periòdic Cultura Obrera. En 1924 sa
companya Aurora Álvarez el va deixar portant-se els dos fills de la parella –Rudolf
J. Lóuzara (Rudolf Lauzara) i Amelia
Lóuzara, qui es va casar amb l'anarquista Armando del Moral Vizcaíno– i s'uní a
l'anarquista Emilio Vivas Manzano. Participà activament en la campanya en
suport dels anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. Va
ser un dels fundadors de la Federació de Grup Anarquistes (FGA) dels EUA.
Sempre reticent a l'anarcosindicalisme, formà part del grup anarquista
individualista «Los Iconoclastas» d'Steubenville, del qual eren membres
Aristarco, A. Carballo, D. Garrós, A. Maíz i A. Pérez, entre d'altres. Fou el
promotor de la cèlebre «Encuesta del Grupo de "Los Iconoclastas" de
Steubenville (Ohio)» a militants anarquistes que va ser publicada en el
periòdic de Buenos Aires La Protesta
entre 1926 i 1927, i posteriorment reproduïda en Revista Única i Tiempos
Nuevos. El 19 de maig de 1929 participà, en representació de «Los
Iconoclastas», en el Ple de Grups Anarquistes i Individualitats celebrats a
Blair Station (Allegheny, Pennsilvània, EUA). En 1930 sa nova companya,
Mercedes Fernández, va ser deportada a Espanya, on hagué de restar més d'un
any. El juny de 1934 participà en un míting sobre Espanya a Canton (Stark,
Ohio, EUA). En 1954 es jubilà de la seva feina de metal·lúrgic a la fàbrica de
Follansbee (Brooke, Virgínia de l'Oest, EUA) on treballava. Va estar en estreta
relació i correspondència amb destacats anarquistes, com ara Diego Abad de
Santillán, Paul Gille, José Ledo, Errico Malatesta, Ricardo Mella, Vladimir
Muñoz, Max Netllau, Enrique Nido, Josep Prat, Eleuterio Quintanilla, Pierre
Ramus, Han Ryner, Rudolf Rocker, Daniel Seijas, Pedro Sierra, José Torralvo,
etc. Mantingué una estreta amistat amb Federico Arcos Martínez i sa companya
Purificació Pérez Benavent (Pura Arcos).
Trobem textos seus, en els quals defensà l'anarcoindividualisme i el
neomaltusianisme, en nombroses publicacions llibertàries, com ara Acción Libertaria, Aurora, Brazo y Cerebro, Le Combat Syndicaliste, Cultura Obrera, Cultura Proletaria, ¡Despertad!,
Fuerza Consciente, Inquietudes, Nervio, El Libertario, Revista Única, Ruta, Solidaridad, Suplemento Literario de Solidaridad Obrera,
Suplemento de La Protesta, Suplemento de Tierra y Libertad, ¡Tierra!, Tierra y Libertad, Umbral,
Vía Libre, etc. Jesus Lóuzara de
Andrés va morir el 4 de febrer de 1973 a Steubenville (Ohio, EUA). Deixà un
important arxiu que es troba dipositat a l'International Institute of Social
History (IISH) d'Amsterdam. Pòstumament, la revista tolosana Cenit, en el número de gener-març de
1974, publicà un article de Vladimir Muñoz on repassa la seva trajectòria vital
a través de correspondència seva sota el títol «El pensamiento vivo de José
Louzara».
---
Portada del monogràfic de Revista Única sobre l'enquesta que engegà Jesus Lóuzara de Andrés
(gener de 1928)
---
Carta de R. Lone dirigia a Pierre Ramus (15 de
desembre de 1932) [IISH-Amsterdam]
---
Jesús Lóuzara de Andrés i Mercedes Fernández
(Steubenville, 1965)
---
Necrològica de Jesús Lóuzara de Andrés publicada en el
periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste
del 5 d'abril de 1973
---
«El pensamiento vivo de José Louzara». Cenit, 208 (Tolosa, gener-març de 1974)
---
---