---
José
María Lunazzi (1904-1995)
El 15 de novembre
–algunes fonts citen el 15 de maig– de 1904 neix a La Plata (Buenos Aires,
Argentina) el pedagog anarquista José María Lunazzi, conegut com El Gringo. Fill d'una família
d'immigrants italians, va fer els estudis primaris a l'Escola Experimental
Annexa i al Col·legi Nacional de La Plata, establiments d'avantguarda pel que
feia els continguts educatius i els mètodes d'ensenyament. Va créixer als
tallers d'impremta que sa família materna tenia a la ciutat, com ara els
Tallers Gràfics «Olivieri Domínguez», i que eren lloc de reunió de la
intel·lectualitat i la bohèmia de l'època. En 1918, encara adolescent, començà
a participar en les lluites socials i cap el 1924 es posar a fer feina de
mestre rural a diferents indrets argentins (La Pampa, Remedios i Tigre) seguint
els postulats de la pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia. Durant els anys vint,
amb altres companys (Enrique Balbuena, Fernando del Intento, José Grunfeld, Jacobo
Maguid, Jacobo Prince, Segundo del Río, etc.), formà part de l'agrupació
anarquista «Ideas», que edità una revista quinzenal del mateix nom; presidí la
Federació Universitària de La Plata (FULP), que pretenia escampar la Reforma
Universitària per tot arreu i fer una universitat menys elitista i més autònoma;
i participà activament en el comitè de suport dels anarquistes italoamericans
Nicola Sacco i Bartoleo Vanzetti i en el de Simón Radowitzsky. A partir de
1927, amb sa companya María Clotilde Beaufays, amb qui tingué tres infants
(Luis, Margarita i Helena), realitzà tota mena de tasques assistencials a
allunyats indrets de La Pampa on portaven les seves experiències educatives. Quan
el cop militar de setembre de 1930 va ser detingut i a partir de 1931 compartí
la presó de Villa Devoto de Buenos Aires (Argentina) amb Marcos Dukelsky, els
germans José i David Grunfeld, i Jacobo Maguid, entre d'altes. Poc després
s'exilià a Montevideo (Urguai), on es relacionà amb Luce Fabbri i es graduà de
professor de Filosofia i Lletres. En 1935 publicà Reconstrucción educacional i en aquest any també col·laborà en el
llibre de Luce Fabbri Camisas negres.
Estudio crítico histórico del origen y evolución del fascismo, sus hechos y sus
idees,
amb el text «Proyectada a la actualidad autoritaria
argentina». En
1935, també, fou un dels fundadors, amb amb José
Grunfeld, Juan Lazarte, Jacobo
Maguid i altres, de la Federació Anarco Comunista Argentina
(FACA). En 1936, quan esclatà la Revolució
espanyola,
marxà cap a Barcelona (Catalunya) i a començament de 1937
entrà a formar part
del grup anarquista «Nervio», adherit a la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI).
En aquesta època era conegut com El
Gringo. El març de 1937 s'integrà en la Secció d'Electricitat del Consell
d'Economia de Catalunya. En el Ple Nacional, celebrat l'11 de maig de 1937, va
ser nomenat membre de la Comissió Econòmica del Comitè Peninsular de la FAI. També
fou delegat de l'Associació Llibertària Estudiantil d'Argentina. En aquesta
època va fer conferències i mítings arreu de la Península (Barcelona, Girona,
Alcoi, Burriana, etc.). Col·laborà en la revista valenciana Nosotros (1937) i en Tierra y Libertad (1937), dirigint un
temps Tiempos Nuevos. L'11 d'octubre
de 1937 representà la FAI en un acte d'homenatge a l'URSS que se celebrà al
Teatre Principal de València (València, País Valencià). El novembre de 1937
abandonà Espanya i viatjà, amb el periodista llibertari d'origen jueu David
Kraiselburd, per la Itàlia i l'Alemanya feixistes. En 1938 retornà a
l'Argentina i es dedicà a la docència a la Facultat d'Humanitats i Ciències de
l'Educació de la Universitat Nacional de La Plata (UNLP) com a auxiliar
d'Investigacions Pedagògiques. En 1940 publicà Analfabetismo y deserción escolar. En 1946, quan Juan Domingo Perón
pujà al poder, va ser expulsat de la universitat i treballà com a assessor
pedagògic i director de revistes pedagògiques, com ara Revista Americana de Educación. En 1946 es mostrà partidari de
votar la Unió Democràtica com a mitjà d'enfrontament electoral al peronisme
imperant. En 1948 tingué son quart fill, José Joaquín Lunazzi, amb la biòloga i
investigadora Otilia Martínez Ungría. En aquests anys va fer costat la Unió
Socialista Llibertària (USL) de La Plata, representant del «Socialisme Llibertari»
o «Constructivisme». En 1955, després del derrocament del peronisme, retornà a
la universitat. En 1962 dirigí l'Escola Superior de Belles Arts, desenvolupant
nombroses iniciatives pedagògiques. En 1964 publicà Pedagogía de vasos comunicantes i en 1972 Federalismo y educación. Quan el cop militar de 1976 fou expulsat
de l'Escola Superior de Belles Arts fins 1984, que hi retornà com a professor
extraordinari consultiu de la UNLP. En 1979 publicà Futurología del taller y de la escuela. Després de 40 anys, en 1986
pogué defensar la seva tesi doctoral («Finalidad, objetivo e ideal educativo»),
que el peronisme li havia impedit. En 1993 publicà Federalismo y educación en una Argentina plural i en 1994 assistí
al II Congrés Iberoamericà d'Història de l'Educació Llatinoamericana, celebrat
a la Universitat Estatal de Campinas (São Paulo, Brasil), on va rebre un
homenatge de la comunitat educativa. Edità diverses publicacions, com ara Revista Americana de Educación (1947), Cuadernos de Psicología y Pedagogía
(1947) i Archicos de Ciencias de la
Educación (1967); i col·laborà en infinitat de publicacions periòdiques (Archivos de Ciencias de la Educación,
etc). En els seus últims anys rebé nombrosos homenatges, com el nomenament de
«Ciutadà Il·lustre de La Plata en 1994. José María Lunazzi va morir el 12
d'abril de 1995 a La Plata (Buenos Aires, Argentina). En 1998 Carlos José Rocca
publicà la biografia José María Lunazzi.
Semblanza de un socialista libertario.
---
Notícia
sobre la detenció de José María Lunazzi i altres companys apareguda en el
periòdic Caras y Caretas de Buenos
Aires del 8 d'agost de 1931
---
José
María Lunazzi (Barcelona, 1936)
---
José
María Lunazzi (Barcelona, 1936)
---
José
María Lunazzi (Barcelona, 1936)
---
Notícia
d'una conferència de José María Lunazzi publicada en el periòdic Nuevo Aragón de Casp del 2 de maig de
1937
---
Notícia
sobre un míting de José María Lunazzi apareguda en el periòdic valencià Nosotros del 28 de juny de 1937
---
Notícia
sobre el mateix míting anterior publicada en el periòdic madrileny La Voz del Combatiente del 29 de juny de
1937
---
Notícia
sobre un míting de José María Lunazzi i altres oradors publicada en el diari
madrileny La Libertad del 12 d'octubre
de 1937
---
José
María Lunazzi
---
D'esquerra
a dreta: Cipriano Reyes, José María Lunazzi i Raúl Andrioli en la presentació
del llibre d'aquest últim Todos los
pueblos, mi pueblo (ca. 1982)
---
José
María Lunazzi de gran
---
---