---
Urano
Macho Castillo (1912-2009)
El 29 de maig de 1912 neix a Santander (Cantàbria,
Espanya) el poeta i militant anarcosindicalista Urano Macho Castillo. Era fill
de l'anarquista, i oficial de la neteja pública de Santander, Rufino Macho
Cuesta, i sa mare es deia Teresa Castillo. Estudià a l'Escola Integral i Laica de Santander, dirigida per Aurelio
Herreros. Quan tenia set anys, el 27 de setembre de 1919, el seu braç dret va
ser destrossat pel torn d'una fleca a la qual havia anat amb sa mare i, a
conseqüència de les greus ferides, en patí l'amputació. En 1926 s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i la seva tasca militant fou
principalment cultural (articulista, poeta, conferenciant, orador, etc.). Entre
1931 i 1932 col·laborà en el periòdic anarquista barceloní El Luchador. L'1 de gener de 1932 intervingué en un míting
confederal, amb altres companys (Ángel Iturbe, Jesú Rodríguez, Jenaro de la Colina
i Julio Ruiz), a Cabezón de la Sal (Cantàbria, Espanya), per a protestar contra
el decret-llei de l'assegurança de la maternitat. Fou un dels fundadors, en
1932, de l'Ateneu Obrer de Santander, adherit a la CNT, del qual en va ser
membre de la Junta Directiva. Durant els anys republicans intervingué en la
gira propagandística que la CNT realitzà pel Llevant peninsular, amb Frederica
Montseny i Horacio Martínez Prieto. El setembre de 1936, en nom de la Federació
Local de Sindicats de la CNT, va ser nomenat director de Biblioteques del
Comitè d'Instrucció de Cantàbria, també anomenat Comitè Provincial de Cultura,
i, poc després, vocal del seu Comitè Executiu. Formà part del grup que redactà
el 10 de novembre de 1936 la ponència de peticions confederals per a entrar en
el Govern càntabre. L'1 de maig de 1937 va fer un míting, amb Daniel Orille, al
Gran Cinema de Santanter i el 5 de juny d'aquell any a Santoña. En aquestes
dates presidí un acte d'homenatge a Mèxic a Santander. Quan el front Nord
caigué a mans feixistes, passà a Catalunya, on continuà la lluita. El juny de
1938 era secretari de l'Agrupació Confederal de Centelles (Osona, Catalunya). Amb
el triomf franquista, creuà els Pirineus. A França va ser detingut per la
gendarmeria gal·la i lliurat a les autoritats franquistes –el mateix destí patí
son pare Rufino. Després d'un temps tancat a la presó de Santander, on conegué
al poeta José Hierro, va ser desterrat a Lleó (Castella, Espanya), on es guanyà
la vida amb un carret de llepolies. Posteriorment, i fins a la seva jubilació,
visqué modestament regentant, amb el permís dels veïns, una petita parada de
premsa instal·lada al portal d'un cèntric carrer santanderí. El 18 de desembre
de 1960 signà a Santander, amb un nombrós grup d'intel·lectuals, un document on
sol·licitaven al ministre d'Informació i Turisme franquista, Gabriel
Arias-Salgado, la supressió de la prèvia censura de llibres. Després de la mort
del dictador Francisco Franco, participà en la reconstrucció de la CNT, on
milità fins a la seva mort. La seva tasca poètica, que es materialitzà en el
llibre Versos en mi vida, va fer que
es relacionés amb coneguts escriptors i intel·lectuals de Cantàbria, sense oblidar
les seves col·laboracions en les premses local i confederal. Dirigí la revista
mensual El Surco. Trobem textos seus
en Adelante, El Cantábrico, CNT del Norte,
El Diario Montañés, Espoir, El Luchador, Nueva Humanidad,
La Región, El Surco,
etc. Sa companya, Angeles María del Prado Romero Lara.
Urano Macho Castillo va morir el 12 de maig de 2009 a la
Residència San José de Torrelavega (Cantàbria,
Espanya), lloc on havia viscut els seus
últims anys, i fou incinerat dos dies després al
cementiri santanderí de
Ciriego.
---
Notícia
de l'accident infantil d'Urano Macho Castillo apareguda en el periòdic El Diario Palentino del 29 de setembre
de 1919
---
Urano
Macho Castillo
---
---