---
Encarnación
Magaña Gómez (1921-1942)
El 30 de novembre
de 1921 neix a Tabernas (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarquista Encarnación
Magaña Gómez, coneguda com Encarnación
García Córdoba, pels llinatges dels seus pares adoptius. Sos pares es deien
José Magaña Rosa i Dolores Gómez Soriano. Filla d'una família jornalera, de
petita queda orfe, després de morir son pare en accident laboral en 1922 i sa
mare quatre anys després. Va ser adoptada pel matrimoni format per Rafael
García Montesinos i Epifanía Córdoba Tortosa, dels quals va prendre els
llinatges. Estudià a Almería fins a secundària i aviat destacà pel seu
compromís polític i intel·lectual. Son pare adoptiu va morir en 1936 i quan
esclatà la guerra civil, amb 15 anys, agafa les regnes de la casa. Membre de
les Joventuts Llibertàries i de «Mujeres Libres», ocupà els càrrecs de
secretaria i de presidenta interina d'aquesta última organització. Portà a
terme activitats benèfiques per a Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA)
i realitzà visites als fronts de Granada (Andalusia, Espanya) per a portar
premsa i queviures als milicians. El seu company fou el militant llibertari
José Hernández Ojeda, membre del Comitè Revolucionari del Barrio Alto
d'Almeria, delegat d'Ordre Públic i Abastos, comissari polític del «Batalló
Floreal» i amic personal de Juan del Águila Aguilera, membre destacat del
Comitè Pro Presos. Quan la guerra acabava, es va desplaçar a Baza (Granada,
Andalusia, Espanya), seu del XXIII Cos de l'Exèrcit Popular de la II República
espanyola, amb la intenció de fugir amb son company des d'Alacant (Alacantí,
País Valencià), però va ser allà on van ser capturats pels franquistes i
tancats a presons distintes. Un cop alliberada, es va refugiar amb Isabel Ojeda
al Barrio Alto d'Almeria, però el juliol de 1939 va ser novament detinguda. En
el registre del seu domicili al carrer Granada es trobaren fulls de propaganda
de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i un exemplar de Solidaridad Obrera,
i a les cases de les
seves veïnes María Díaz i Dolores Hernández
es trobaren paquets amb llibres,
correspondència i fotografies de militants. Per tot això
va ser considerada
pels feixistes com a perillosa per a l'«España
Nueva». El 3 d'agost de 1939 va
ser reclosa a la Presó Provincial de Dones d'Almeria
(«Gachas Colorás»), des
d'on es va cartejar en clau amb son company, condemnat a mort, i amb
les
imputades María Cruz Soriano i Dolores Martín Palenzuela.
La primavera de 1940
va ser posada en llibertat i entrà a treballar a la
«Papelería Inglesa»
d'Almeria, on aprofità per imprimir propaganda. Es
relacionà amb un grup que
difonia els butlletins («Parte Inglés») que la BBC
britànica emetia sobre la II
Guerra Mundial. El 24 de març de 1941 va ser detinguda i el 28
d'abril de 1941
va ser processada amb 116 companys. El 18 de maig de 1942 va ser
condemnada a
mort amb altres set companys (Cristóbal Company García,
Francisco García Luna,
Antonio González Estrella, Juan Hernández Granados,
Francisco Martín Vázquez, Diego
Molina Matarín i Joaquín Villaespesa Quintana) per
«adhesió a la rebel·lió» i
«afavorir
el triomf dels Aliats». Encarna Magaña Gómez va ser
afusellada l'11 d'agost de
1942 a les tàpies del cementiri de San José d'Almeria
(Andalusia, Espanya) i
enterrada en la fossa número 30. Fou l'única dona
executada en aquesta ciutat.
En 2017 la seva història va ser explicada en el llibre El Parte Inglés. La lucha antifranquista desde la clandestinidad en
Almería. Proceso 1.319/41, d'Eusebio Rodríguez Padilla.
---
Encarnación
Magaña Gómez
---
Encarnación
Magaña Gómez
---
Carta
d'Encarnación Magaña Gómez on explica els seus sentiments abans de ser
afusellada
---
El Parte Inglés. La lucha antifranquista desde la
clandestinidad en Almería. Proceso 1.319/41
---
---