---
Eugenio Maggi (1919-2003)
El 17 de juliol de 1919 neix a Gènova
(Ligúria, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Eugenio Maggi, conegut
com Tebba. Fou el quart fill de sis
germans i sos pares es deien Ettore Maggi i Giuseppina Cosmelli. Son pare
Ettore, després d'haver estat acomiadat en 1926 de la seva feina d'obrer
especialitzat a les drassanes navals de Riva Trigoso per la seva negativa a
afiliar-se al Partit Nacional Feixista (PNF), obrí un taller al barri genovès
de Coronata, que sistemàticament va ser assaltat i cremat pels escamots
feixistes, a més de patir agressions físiques i detencions. En 1929 sa família
es traslladà a la barriada de Sestri Ponente –coneguda com «Sestri la Rossa»
(Sestri la Roja)–, on Eugenio començà a treballar amb 14 anys en una factoria
de torrefacció cafetera; més tard esdevingué operari a la fàbrica d'automòbils
i de carrosseria ferroviària «San Giorgio» a Sestri Ponente. Després de
conèixer l'anarquista Antonio Dettori, el seu sentiment antifeixista es decantà
pel pensament llibertari i començà a participar en les activitats de la
clandestina Federació Comunista Llibertària (FCL). Després de la «Proclama
Badoglio» del 8 de setembre de 1943 i de l'entrada en vigor de l'armistici
entre Itàlia i les forces armades aliades, es començà a recuperar a Sestri
Ponente les armes abandonades pels soldats en retirada i a partir de l'11 de
setembre es desencadenà el primer acte de resistència armada contra les tropes
alemanyes, en el qual participà, juntament amb els seus amics Vittorio Zecca i
Giacomo Pittaluga. Després s'uní a un grup d'acció de la Brigada «Squadre
d'Azione Partigiane» (SAP, Esquadra d'Acció Partisana) «Malatesta», organitzada
per Antonio Dettori de l'FCL. Els seus companys entraren en altres grups,
Vittorio Zecca en la Brigada Autònoma «Langhe» i Giacomo Pittaluga en una
brigada de la Divisió Garibaldina «Coduri», que actuà al Tigullio genovès. El
24 de juliol de 1944 Maggi va ser detingut a la Piazza Baracca, juntament amb Francesco
Fusaro, Gino Fioresi i Gino Rossi, per mor de la delació d'una espia infiltrada
en la Brigada «Malatesta». Traslladat a la Direcció de Policia de Gènova, va
ser interrogat pel tristament famós comissari Giusto Veneziani, cap de la
Secció Política de la policia genovesa. L'agost de 1944 va ser traslladat a la
presó milanesa de San Vittore, on presencià diversos afusellaments de companys,
i el mes següent va ser enviat al camp de concentració de Bolzano, on va ser
lliurat a les Walffen-SS alemanyes per les autoritats feixistes de la República Social Italiana de Salò. El 7
de setembre de 1944 arribà al lager
de Flossemburg i l'octubre d'aquell any va ser enviat al camp de treball de
Kottern, depenent del camp de concentració de Dachau, on va ser registrat sota
la matrícula 116335 i destinat a treballs forçats a l'establiment on es
construïa el coet balístic V2. El 10 d'abril de 1945 va ser traslladat al camp
principal de Dachau. Tingué sort i pogué aguantar, encara que en forma
d'esquelet vivent, fins l'alliberament del camp per les tropes nord-americanes
el 29 d'abril de 1945. Després de romandre gairebé un mes en un hospital de la
Creu Roja Internacional recuperant-se, el maig de 1945 retornà a Itàlia. A
Gènova s'integrà en la Brigada Garibaldina «Alpron», com a comissari de
destacament. Durant la postguerra treballà com a obrer en una fàbrica genovesa
i fins i tot marxà fora de Ligúria i d'Itàlia per fer feina, passant períodes a
França, a Trieste, a Siracusa o a Càller, ciutat de Sardenya on romangué més de
10 anys, i sempre participant en les lluites polítiques i sindicals
d'aleshores. També va prendre part en la revolta de Gènova del 14 de juliol de
1948 i en el motí antifeixista genovès del 30 de juny de 1960. Eugenio Maggi va
morir el 5 de desembre de 2003 a Sestri Ponente (Gènova, Ligúria, Itàlia).
---
Eugenio
Maggi
Eugenio
Maggi
---
Eugenio
Maggi
---
Eugenio
Maggi al seu lloc de feina
---
---