---
Antonio
Mairone (1900-1945)
El 15 de febrer de
1900 neix a San Germano Vercellese (Piemont, Itàlia) l'anarquista Antonio
Mairone. Sos pares es deien Luigi Mairone i Luisa Sarasso. Obrer torner
metal·lúrgic, després de la Gran Guerra es traslladà a Torí (Piemont, Itàlia),
on començà a treballar a la fàbrica «Fiat Grandi Motori» («Fiat-Fierriere») i a
freqüentar els cercles anarquistes, esdevenint membre del Cercle Llibertari
«Barriera di Milano», del Circolo di Studi Sociali (CSS, Cercle d'Estudis
Socials) i de l'Escola Moderna «Francisco Ferrer» –d'aquesta última participà
activament en la seva «Filodrammatica». Durant les mobilitzacions socials del
«Bienni Roig» (1919-1920), participà en les protestes obreres que es donaren a
les principals indústries milaneses, caracteritzant-se per la seva capacitat
organitzativa dels obrers de les fàbriques «Fiat-Brevetti» i «Fiat San Giorgio».
El febrer de 1920 va ser detingut sota l'acusació d'haver realitzat un atemptat
amb explosius contra una patrulla de la Seguretat Pública. Jutjat per
l'Audiència de Torí, el març de 1920 va ser condemnat a 14 anys, un mes i 13
dies de presó, a més de dos anys de vigilància especial. El maig de 1925 va ser
amnistiat, però es mantingué la vigilància policíaca. Durant els anys de la
dictadura feixista, s'encarregà d'ajudar el grup anarquista actiu milanès pel
que feia la lluita antifeixista, com ara en l'organització de l'expatriació
clandestina de militants, la difusió de la premsa subversiva entre els
treballadors i la recollida de socors per a les famílies dels presos polítics. La
Prefectura de Policia de Torí el qualificà d'«element perillós, capaç de
cometre actes inusitats en els moments oportuns» i de «persona a detenir en cas
de disturbis d'ordre públic per la seva capacitat d'organitzar, dirigir i
prendre part en accions criminals col·lectives». Amb l'esclat de la Guerra
Civil espanyola, participà activament amb els grups de «Giustizia e Libertà»
(GL) milanesos, encarregant-se de la distribució clandestina del full Giustizia e Libertà. També es dedicà al
reclutament de voluntaris antifranquistes i a l'organització d'expatriacions clandestines
cap a Espanya. La matinada del 9 d'octubre de 1936 va ser detingut, portat
davant del Tribunal Especial per a la Defensa de l'Estat juntament amb altres
companys (Antonio Ansaldi, Giuseppe Bianco, Leonida Cavallo, Luigi Dal Santo,
Mario De Pasquale, Pietro Enrietti, Bortolo Giambarda, Michele Guasco, Pier
Leone Migliardi, Sebastiano Pugliese, Felice Quagliotti, Michele Rossi, Luigi
Scala, Sebastiano Vaira, etc.) i acusat de «conspiració política, mitjançant
associació per a atemptat contra la constitució de l'Estat, per haver mostrat
adhesió i haver participat en l'associació secreta GL»; absolt el 20 de març de
1937 de la imputació per manca de proves, va ser formalment amonestat. Després
de les vagues de març de 1944, va ser detingut l'11 de març d'aquell any pels
alemanys a la «Fiat-Fierriere» i deportat amb la matrícula 42294. Antonio
Mairone va morir el 20 d'abril –algunes fonts donen com a data el 14 d'abril–
de 1945 al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la
matrícula 58954.
---
Antonio
Mairone
---
Foto
policíaca d'Antonio Mairone
---
---