---
Armando
Malaguti (1897-1955)
El 18 de setembre
de 1897 neix a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Armando Malaguti.
Sos pares es deien Celso Malaguti i Adelaide Rapparini. Treballà en diferents
oficis (fuster serrador, venedor ambulant, mecànic, barber). Destacat militant
anarquista de Bolonya, fou perseguit pels escamots feixistes i en 1923
aconseguí passar a França. S'instal·là a París, on conegué l'anarquista Maria
Zazzi, que esdevingué sa companya. En aquesta època la parella mantingué una
estreta amistat amb la família Berneri. En 1927 Malaguti va ser expulsat i,
d'antuvi, marxà a Esch-sur-Alzette (Esch-sur-Alzette, Luxemburg) i després a
Seraing (Valònia), on la policia esbrinà que estava subscrit al periòdic
anarquista L'Émancipateur. A Brussel·les (Bèlgica), amb sa companya, va
fer amistat amb els anarquistes russos exiliats Ida Mett i Nicolas Lazarevitx,
així com els espanyols Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti i l'italià
Giulio Manon. El desembre de 1930 retornà a Luxemburg i restà uns dos anys,
abans de marxar a Holanda; en 1933 retornà a Bèlgica, on participà en un
congrés a Brussel·les. El novembre de 1933 s'instal·là novament a França. A
París, amb sa companya, conegué l'anarquista ucraïnès Nèstor Makhno i el rus
Volin. L'agost de 1936 marxà com a voluntari a la guerra d'Espanya i lluità en
la «Columna Ascaso» fins a finals de 1936 –participà en la batalla de Monte
Pelado. El gener de 1937 va ser detingut a Lieja (Valònia), on havia marxat per
a reclutar milicians per fer costat la Revolució espanyola. El febrer de 1938
retornà a la Península, on fou nomenat delegat polític fins al final de la
guerra. Amb falsa identitat, aconseguí arribar al Marroc, a Algèria i,
finalment, a Tunísia, on el 20 maig de 1939 va ser detingut i posteriorment
expulsat per «complot terrorista contra el cònsol d'Itàlia». Algunes fonts
diuen que en aquesta època s'afilià al Partit Comunista Italià (PCI). Aleshores
marxà clandestinament a París, on a finals de 1940 va ser detingut pels nazis.
El 28 de febrer de 1941 va ser lliurat a les autoritats italianes feixistes.
Jutjat, va ser condemnat a quatre anys de confinament que purgà a l'illa de
Ventotene. Sa companya, Maria Zazzi, intentà reunir-se amb son company, però va
quedar atrapada el juliol de 1941 a la frontera de Bardonecchia durant tres
dies per qüestions burocràtiques. Un cop aconseguí arribar al seu destí, se li
va negar el permís per veure son company perquè no eren matrimoni. Amb dos
decidiren casar-se per salvar l'entrebanc i testimonis del matrimoni van ser
Sandro Pertini i Umberto Terracini. El 25 de desembre de 1942 Malaguti va ser
traslladat a l'illa d'Ustica i a començaments de setembre de 1943 al camp
d'internament de Renicci (Anghiari, Toscana, Itàlia). Poc després, el 8 de
setembre de 1943, aconseguí fugir-ne i s'integrà en les forces partisanes,
participant en els combats de l'Alliberament. Armando Malaguti va morir el 16
de desembre de 1955 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia).
---
Armando
Malaguti
---
Armando
Malaguti
---
Notícia
de la detenció d'Armando Malaguti publicada en el diari de Rennes L'Ouest-Éclair del 21 de maig de 1939
---
---